Vinyetes al vent » Temps de Franja

Gran Recapte 2018

Chelats Sarrate

Vinyetes al vent

Written by Redacció on 6 de maig de 2022. Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Continue Reading

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 13 d'abril de 2022. Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Continue Reading

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 1 d'abril de 2022. Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Continue Reading

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 1 d'abril de 2022. Posted in Opinió, Vinyetes al vent

*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021

Continue Reading

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 18 de juny de 2021. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading No Comments

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 23 de febrer de 2021. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading 1 Comment

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 6 de novembre de 2020. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading No Comments

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 27 d'abril de 2020. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading No Comments

1
2

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Fugir de la Franja per morir a França*

Fugir de la Franja per morir a França*

// Lluís Rajadell

La Generalitat de Catalunya elabora un llistat de tots els republicans morts als camps de refugiats francesos al acabar la Guerra Civil. Vuit dels 47 morts aragonesos identificats fins ara havien nascut a la Fanja.

Gregorio Domènec Valén, veí de Favara, va marxar del seu poble durant la Guerra Civil fugint de la repressió franquista i va fer cap al camp de refugiats de Bram, al sud de França, on moriria, separat de la seua família, el 17 de maig de 1939 amb 52 anys. És un dels vuit nadius de la Franja que apareixen a la relació de 47 aragonesos identificats fins ara entre els més de mil de republicans morts als dissortadament famosos camps de refugiats francesos on, en acabar la Guerra Civil, es van amuntegar cents de milers d’espanyols que fugien de la repressió del bàndol guanyador.

Columnes

Impostos als rics*

Impostos als rics*

// Antoni Bengochea

Article 31 de la Constitució: “tots contribuirem a la despesa pública segons la capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just inspirat en el principis d’igualtat i progressivitat”. Aquest article ha estat sempre menyspreat (com el de les llengües oficials). Per fi un intent seriós de voler-lo aplicar: l’impost de solidaritat, o impost a les grans fortunes. Abaixar impostos és un mantra de la dreta, encara que després els apugin com va fer M. Rajoy. La dreta abaixa els tributs sempre als més rics, contradient la Constitució que tant diu defensar en allò que li convé, però sap vendre bé el sintagma “baixar impostos” com senyal identitària. La dreta suposa que els rics ho són perquè tenen més mèrits que els pobres, i se’ls ha de premiar, quan és clar que la majoria de fortunes són heretades.

Cultura

Calaceit, refugi d’artistes

Calaceit, refugi d’artistes

// Carles Sancho

‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.

El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.

Opinió

Avança l’ocupació

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Es venia terreny*

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Territoris

30 anys d’ASCUMA

30 anys d’ASCUMA

// Carles Sancho

L’Associació Cultural del Matarranya va celebrar a Vall-de-roures la 29a Trobada Cultural del Matarranya i el 30 aniversari de la seua constitució. La remodelada Casa de la Cultura de la capital del Matarranya va acollir als socis i simpatitzants a partir de les onze del matí del dissabte 13 de juliol. El primer acte programat de la intensa jornada va ser la commemoració de les tres dècades de trajectòria de l’entitat. A la taula els presidents que han dirigit ASCUMA —José Manuel Aragonés, Hipòlit Soler, José Miguel Gràcia, Juan Luis Camps i Joaquim Montclús— acompanyats pel Director de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó Ignacio López Susín.

Publicitat

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

TERMES Y CONDICIONS D’ÚS

POLÍTICA DE PRIVACITAT

POLÍTICA DE COOKIES

Amb la col·laboració de: