Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Viles i gents

Qui s’acorde del Molí Siscar?*

// Tomás Bosque

En çagueries del segle passat es va promocionar lo Barranc Fondo, i colles de turistes anaven amunt i avall per l’estretor del Mesquí més salvatge de roques assolsides, i coves naturals aprofitades per çarrar bestiars d’ovelles i cabres. I descobrien que a la nostra Vall, tan pareguda en tot al Matarranya, n’hi havie llocs prou interessants per passar un dia bo als peus del tossal de Sant Josiap. Fent paradeta a migdia, al Refugio-restaurant del Daniel i la Carmen (ara tancat), per recuperar energies i emprendre la baixada cap on s’ajunte el riu en lo Moreral. Perque allí es trobe lo casalici mig assolsit del vell Molí Siscar, on encara es conserven les parts mecàniques fonamentals: lo carcabà en la roda tota rovellada, les moles de pedra i la bronça plenes d’enruna, lo gallipont de la çèquia que regave els camps fins al terme de la Torrocella, i la bassa en lo cup per on caïe l’aigua a la roda hidràulica.

Continue Reading

Viles i gents

Dos dècades de lafranja.net*

// Natxo Sorolla

Recordo entrar a l’Institut Francisco Grande Covián (aka l’Institut de Vall-de-roures) pensant que parlava xapurriau. Però gràcies als coneixements de professors de castellà com P. Lorenzo vam entendre que no parlàvem mal, si no que parlàvem un dialecte més d’una llengua que històricament havíem denominat català. Fa 25 anys vaig fer la selectivitat a Alcanyís, i em vaig comprar un llibret que explicave de què anave cada carrera universitària. No tenia allò que se sol dir «referents familiars» per a triar el correcte. «Estudia el que t’agrado». I continuo pensant que és un gran consell!

Continue Reading

Viles i gents

Morella*

// Carles Terès

Lo cap de setmana passat vam assistir a diversos actes del segon Festival Literari de Morella. Va ser magnífic poder escoltar totes aquelles persones amb tantes coses a dir. Coses interessants, substancioses, de les que et fan cavil·lar i enriquir la tertúlia amb els amics.

Morella la tenim molt a prop, i no solament per l’escàs quart d’hora que tardem en arribar-hi, sinó perquè ens hi uneixen un munt de coses. És com lo barri turístic i cultural de Torredarques, per dir-ho d’alguna manera. Bromes a banda, m’hi sento com a casa. Suposo que hi té a veure la relació que tradicionalment hi ha mantingut la família de la meua dona, molt més estreta que amb la capital del Matarranya o del Baix Aragó.

Continue Reading

Viles i gents

Lo xiquet de la creu*

// Estela Rius

Hasta mitat dècada de 1930, l’Ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües de Nonasp, va tindre la figura de l’ermità: un home o una família que vivie a una casa annexa a l’Ermita i se’n encarregave de cuidar-la.

La matinada del 21 de juliol de 1895, Dionisia Suñer (la dona de l’ermità Marcelino Alfonso) va trobar a la creu que estave tocant la porta de l’entrada de l’Ermita a un xiquet recent nascut a dins d’una canasteta. De matí, Dionisia va anar a Ca la Vila en lo xiquet, per declarar los fets i presentar-lo. Com que ere de pares desconeguts, al registre civil se li va ficar de nom Dionisio (per la dona que l’havie trobat) i d’apellit únic «de Nuestra Señora de Dos Aguas» (pel puesto on havie aparegut).

Continue Reading

Viles i gents

Una bada als mapes*

// Lluís Rajadell

Dins de les misèries de la nostra llengua a l’Aragó, qualsevol gest de complicitat és benvingut. Com la utilització per la Direcció General de Tràfic (DGT) al seu mapa d’incidències de la nomenclatura bilingüe català/castellà dels pobles del Matarranya i el Baix Aragó. El que hauria de ser la norma —respectar als mapes oficials els noms autòctons— és una excepció que els catalanoparlants celebren amb alifares.

Continue Reading

Viles i gents

Pensar per natres mateixos*

// Luismi Agud Sorli

Una nit de novembre de 1811, 300 obrers van assaltar una fàbrica tèxtil a Nottingham, Anglaterra, armats amb martells. Lo seu objectiu no era atacar als obrers ni als empresaris que hi havia, sinó als telers de cosir, que acabaven de sortir com una innovació tecnològica pocs mesos abans. Eixos atacants havien segut expulsats d’una fàbrica semblant uns mesos abans, per culpa de la introducció de màquines molt similars, que no cobraven cap jornal, no necessitaven vacances i eren molt més ràpides que un obrer. Aquest atac no és un cas únic. Eixos obrers que havien perdut la faena per les màquines van acabar creant el Luddisme, i es dedicarien a destrossar màquines industrials durant trenta anys, suposant una seriosa amenaça per a la economia britànica.  

Continue Reading

Viles i gents

La campana que plore*

// Tomás Bosque

Les campanes parroquials, en tant que instruments musicals, també poden despertar les emocions de pena, alegria, festa, diversió… o fer plorar per les desgràcies. Un efecte, el del plany i la tristor que transmeten si sabem fer-les sonar com ho feien los sacristans d’abans dels anys seixanta, quan els de la meua generació fèiem d’escolanets i mos sabíem de memòria lo repertori en llatí, de misses, enterros, rosaris i oficis de difunts. Com també los diferents tocs de la campana Gorda, que han anat desapareixent així com s’han perdut los rituals i tradicions als que servien

Continue Reading

Viles i gents

faceless woman working with soil in garden

L’estigma de la pagesia*

// Vicent Pallarès

Des de fa molt de temps, les matances de camperols apareixen puntualment als mitjans de comunicació on, com a molt, ocupen uns segons dels informatius. De vegades, les xifres ens fan perdre la dimensió del problema. La globalització i els grans fluxos d’informació que trobem a la nostra societat fan que ara ens siga molt més fàcil assabentar-nos d’aquest fet. Tot i això, en moltes ocasions no surten a la llum. 

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: