// Natxo Sorolla

Quina llengua parlen a Suïssa? Un pot bloquejar-se i preguntar: «lo suís no és cap llengua, no?». A algú altre li pot vindre al cap que «Suïssa és multilingüe. Parlen alemany, francès… italià… i no sé quina més». I efectivament, la quarta és lo«romanx», una llengua que a les nostres orelles mos sone a un italià en moltes paraules paregudes a les nostres.

// Carles Terès

La foto de «la Milla» tombada ens va arribar al grup ‘Toponímia Torredarques’ lo 6 de juliol passat. Potser la pedra no havia resistit la humiliació de veure’s exclosa de la penúltima versió del mapa toponímic del terme. Però, què hi podíem fer? La nostra estimada «Milla romana» havia quedat en tela de judici després que ningú ens assegurés la seua naturalesa. Romana? Medieval? Fins i tot hi havia la possibilitat que es tractés d’una estela funerària, atès que a pocs metres es troba l’anomenat Fossar antic del Fontanal —convertit de fa dècades en una selva impenetrable d’esbarzers. Tot plegat ens va dur a posar-la en quarantena fins saber-ne la filiació.

// Estela Rius

Diuen que no hi ha hivern sense fred ni estiu sense calor. Quan arribe esta última, una de les solucions més efectives per sufocar-la és remullar-se a l’aigua, com pot ser la del riu. Als pobles que en tenim, sabem bé lo que és això, igual que ho sabien los nostres avantpassats.

// Lluís Rajadell

Vall-de-roures ha passat de tindre quatre carnisseries obertes al mateix temps a no tindre’n cap, un canvi operat entre els primers anys vuitanta del segle XX i l’actualitat, al mateix temps que la seua població passava de 1.900 habitants a 2.500. Mentre la demanda de carn i dels seus derivats creixia per damunt del 25%, d’acord amb l’augment de la població, l’oferta tradicional d’estos productes ha caigut un 100%. A començaments dels anys vuitanta, els supermercats no existien o existien en una versió embrionària, mentre que ara son la principal forma d’omplir la cistella del consumidor.

// Luismi Agud Sorli

Any 1757. Victor Mirabeau, filòsof il·lustrat francès, inventà una paraula que es tornaria clau poques dècades després: «civilització». El concepte es va estendre com la pólvora als cafès intel·lectuals francesos, alemanys, britànics o espanyols. De repent, Europa havia descobert una forma per identificar-se a ell mateixa: el món civilitzat.

// Vicent Pallarés Pascual

En un món cada vegada més connectat i divers, les festes locals reflecteixen la riquesa cultural que ens envolta. Amb una població que abraça diverses tradicions, creences i costums, les celebracions festives esdevenen punts de trobada on les diferències es converteixen en oportunitats d’enriquiment i comprensió.

// Tomàs Bosque

«Matí de Sant Joan / abans que eixire el sol, / mos vam alçar del llit / i vam anar a la Font. Mos vam rentar la cara / com un bateig d’amor. Aquell ventet fresquet / i aquell raig d’aigua clara / van trencar la dolçor / d’aquella nit sagrada.»

// Vicent Pallarés Pascual

En molts pobles petits estan traient els bars, i això representa una pèrdua enorme per a les comunitats locals. El bar no és només un lloc on prendre una cervesa o un cafè; és un centre de reunions, de trobada, un lloc on es comparteixen notícies, alegries i tristeses.