Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Viles i gents

young guy browsing mobile phone on bed

L’esperit de ximplesa i la ximplesa de l’esperit*

// Luismi Agud Sorli

Avui en dia tot ha de ser curt. Vivim a un món minimalista, simple, telegràfic. Al periodisme, t’exigeixen frases curtes i articles diminuts. Hi ha qui només llegeix els titulars. A Netflix, sèries que no passon dels 30 minuts. I no parlem dels micro-vídeos de deu segons que trobes a Instagram. Sense saber com, hem acabat al món de la ximplesa més absoluta.

Continue Reading

Viles i gents

man cooking food

Un plat de farinetes*

// Vicent Pallarés Pascual

En l’actualitat, el concepte de «slow food» està en boca de tothom. Parlem de plats cuinats a foc lent, amb ingredients de temporada i preferiblement locals. Una pràctica que ens fa recordar els costums del passat. De fet, aquesta manera de cuinar no és cap novetat; els nostres avantpassats ja ho feien fa molts anys. En aquella època, no hi havia més opcions: calia cuinar amb els ingredients disponibles. El ritme de vida i l’organització del temps eren molt diferents dels que tenim avui dia.

Continue Reading

Viles i gents

silhouette dog on landscape against romantic sky at sunset

Lo llop i les seues creus (I)*

// Natxo Sorolla

Un llop blanc va matar lo seu rader xiquet a Pena-roja al que ara coneixem com la Creu del Llop. La documentació del moment aporte el nom, lo mas i l’edat d’un total de quatre criatures d’entre 9 i 14 anys que va matar al terme en menys d’un any. Los atacs encaixen en un drama encara major, perquè durant cinc anys va matar «varios niños de los pueblos de Cataluña y Aragón: Pauls, Arnes, Mirabet, Horta, Cretas, Torredelcompte, Peñarroya, etc.». Feu-tos una idea: masovers que es troben davant un llop que va matant les seues cries. Òbviament, cinc caçadors ixen a per l’animal i l’exterminen l’any 1839.

Continue Reading

Viles i gents

Cervells minvants*

// Carles Terès

Devia ser pels volts de l’any 1974 que em van regalar El hombre fósil, on apareixia perfectament explicat i il·lustrat tot el procés d’hominització, des dels driopitecs del miocè fins els sapiens actuals. Aquest llibret em va esguerrar el mite de la Raquel Welch i el seu biquini de pell de la pel·lícula Hace un millón de años, però em va obrir un camp apassionant de coneixement. La pel·lícula, però, l’encertava en una cosa: els Homo sapiens primigenis ja tenien la mateixa estructura anatòmica que nosaltres (i la Welch). I és que tots descendim d’un reduït grup de parelles reproductores que van sobreviure a l’extinció massiva de fa 74.000 anys.

Continue Reading

Viles i gents

40 anys de “Lo Portal”*

// Estela Rius

Ere finals de l’any 1983 i un grup de joves —encapçalats per Mario Rius—, en moltes cabòries i ganes de fer coses, se van reunir i van decidir fer una revista local per fomentar la cultura del poble. De nom li van ficar “Lo Portal”, per ser este lo centre neuràlgic de Nonasp; un lloc de pas i de reunió.

Lo Portal va nàixer amb pocs mitjans, però amb la il·lusió de ser la revista de tots, l’instrument on expressar qualsevol opinió o crítica, donant una informació plural i reflectint en les seues pàgines a tots los col·lectius locals. En definitiva, “un Portal obert a tots los camins”, com lo va definir Bada.

Continue Reading

Viles i gents

Les estacions*

// Lluís Rajadell

L’any només tenia, llavors, dues estacions, l’hivern i l’estiu. La primavera i la tardor no existien o, millor dit, existien, però ningú les tenia en compte. La gent llauradora tenia una solució eficaç per a situar temporalment els successos, les malalties, els grans esdeveniments familiars o les anomalies meteorològiques que podien condicionar la collita, com una pedregada, una sequera, una gelada o un temporal. La clau era vincular el fet que es volia ubicar a una collita determinada o a un treball de la terra.

Continue Reading

Viles i gents

Les dinàmiques d’odi i l’odi dinàmic*

// Luismi Agud

Cada vegada és més freqüent sentir a la radio, a l’Instagram o a la barra del bar que determinades persones de determinades ètnies (sempre molt concretes) han vingut al nostre país per portar la criminalitat, la pobresa i un retard quasi medieval. Per suposat, no dubtem que natres som la societat més avançada de totes, no sigui que ens fem una ferida a la punteta de l’orgull.

Continue Reading

Viles i gents

woman and man sitting on hilltop in black and white

La masoveria digital*

// Vicent Pallarés

L’augment notable de la presència del món masover a Internet ha despertat un renovat interès en aquest estil de vida rural. Les xarxes socials han actuat com a catalitzadors, permetent que la vida i el patrimoni masover es converteixin en temes rellevants una vegada més.

A través de canals en línia i plataformes socials, la figura del masover ha experimentat una resurrecció digital, mostrant la seva importància històrica, cultural i arquitectònica. Un dels exemples més visibles d’aquesta tendència és “La caçadora de masies”, una jove que ha abocat els seus esforços a la conservació del patrimoni masover.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: