El principal portal immobiliari del país, idealista.com, publicava fa pocs mesos un estudi al voltant de l’oferta residencial de les tres províncies més despoblades d’Espanya: Terol, Sòria i Conca. Segons este informe, Vall-de-roures és, dintre dels tres territoris analitzats, el poble on, proporcionalment, més cases compren els estrangers, que acaparen el 13% del total de les compravendes.
La recent Dana, que ja ha segut més mortífera que els atemptats del 11 de Març de 2003, està sent un espill de la nostra societat actual: l’aparença és més important que la realitat.
Les ciutats arrasades per la guerra són un testimoni tràgic de la destrucció, però també un exemple de la resistència humana. M’impacta sempre veure com, després de ser devastades, aconsegueixen refer-se i renéixer. Un dels meus records més especials és Sarajevo, que vaig visitar fa anys durant el meu primer viatge als Balcans.
Pels carrers de València ressonaran durant molt temps els crits de ràbia de la gran manifestació del 9 de novembre, d’un poble que se sent humiliat per una casta de governants que només ocupen els càrrecs polítics pensant, sobretot, en lo benefici personal o de grup.
Quina llengua parlen a Bèlgica? Algú dirà: «belga». Un altre el corregirà: «francès, no?». Bèlgica és una mica més complexa. És considerat un Estat-coixí, que amortigüe la frontera cultural entre l’Europa germànica i l’Europa llatina: los parlants de neerlandès a Flandes, que representen aproximadament 6 de cada 10 belgues, i els parlants de francès a Valònia, que representen aproximadament 3 de cada 10 belgues.
A la columna anterior explicava els motius pels quals, malgrat la important dosi de creativitat que necessito en el meu ofici, no em considero un artista. Haig de confessar, però, que hi va haver una època en què vaig exercir-ne, d’artista, quan vaig escriure (ep! per encàrrec!) la novel·la Licantropia, l’èxit de la qual, tot i la seua modèstia, em va sorprendre gratament: de cop i volta em vaig trobar que em cridaven de molts indrets per presentar-la.
L’any 2022, quan ja pareixie que havíem dixat enrere la pandèmia, l’associació Amics de Nonasp vam iniciar una nova “aventura”. Es tractave de la Trobada de Cultura Rural, una jornada que, des d’aquell moment, celebram anualment i que està dedicada a la cultura, convidant a Nonasp a entitats i projectes per a compartir la seua manera de fer i la seua trajectòria.
“Pos, a la Societat”, “quan estave la Societat”, “lo ball de la Societat”, “a la biblioteca de la Societat”… La Societat, un referent permanent a la memòria dels nostres iaios i una referència ineludible per a qualsevol historiador del Vall-de-roures contemporani, particularment del primer terç del segle XX.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació