A principis del segle XX, als països capitalistes es va començar a desenvolupar un corrent pedagògic anomenat «Escola Nova». Grans pedagogs com Célestin Freinet, Ovide Decroly, Maria Montesori, Alexander Neil o les germanes Agazzi entre altres, sota la influència de les idees de Jean Jacques Rousseau, Pestalozzi, Friedrich Fröebel i d’altres pedagogs i filòsofs, començaren a treballar, partint de la base que l’educació havia d’estar centrada en les necessitats i interessos dels infants.
Sovint, al meu entorn hi ha qui maldiu de les classes magistrals. Suposo que és degut a un error, o per desconeixement. Tenim un problema amb les paraules: No sempre utilitzem les que defineixen allò que volem dir.
‘Magistral’ és un mot derivat del llatí: mag-is i mag-nus que s’utilitzava a Roma per a referir-se a persones especialment notables o destres en el seu ofici o activitat.
De menut va fer, entre els masovers, molts amics que sempre va conservar. Tots els dies pujaven a l’escola condeixebles del mas de Mora, del de Sorolla o del de Tinyena, i a la vesprada, després de les classes, enfilaven camí endavant, de tornada a casa, i el xiquet que llavors era José Antonio Carrégalo els acompanyava un parell de quilòmetres per després tornar al trot fins a Mont-roig.
Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?
Reprenc aquí el tema de les energies renovables, sobre les quals he escrit en altres ocasions. Ho faig perquè sóc testimoni aquests dies d’una trista discussió en el si d’una llista de correu a la qual estic subscrit, sobre el futur del Maestrat, aquesta agresta comarca de Terol on tant vaig aprendre. El debat se centra en l’explosió especulativa de desenes de projectes de parcs eòlics. Això no és nou, ni és exclusiu del Maestrat. Tot el contrari, està present per tota la geografia espanyola, aixecant controvèrsies locals, plataformes de protesta i ardents defensors. És injust ficar a tots els habitants de tots els territoris en els mateixos sacs.
D’acord amb l’article 270 de el Reglament de les Corts els grups sotasignats presenten la proposició no de llei d’iniciativa ciutadana a les Corts d’Aragó d’una MORATÒRIA temporal de l’autorització de parcs eòlics, fotovoltaics i les seves xarxes i sistemes auxiliars.
Exposició de motius
La Unió Europea (UE) demanda a cada Estat membre l’elaboració d’un Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), l’objectiu és avançar en la descarbonització, assentant unes bases fermes per consolidar una trajectòria de neutralitat climàtica de l’economia i la societat en l’horitzó 2050. L’objectiu del Pla a mig termini és aconseguir una disminució en les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2030 d’almenys el 23% respecte al 1990.
Recentment la revista La Comarca, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’objectivitat i incultura de qui ho ha perpetrat, qui pretén fer-nos creure que el que ella anomena “chapurriau”prové en línia directa de l’occità , que a més no identifica i el fa “aragonès”. Pura ficció!
Aquest dies llegeixo el número 99 d’aqueixa revista de la Torre de Vilella, que rebo des de fa molt de temps, i a la pàgina 3 observo que demanen col·laborar amb un treball al proper número 100. Penso oferir-los unes notes sobre com EB (El Eco del Barranfondo) informa d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de la Torre de Vilella, a l’Alt Mesquí, al Matarranya Històric, que d’ençà de l’oficialització de les comarques ha estat afegida al Bajo Aragón. Ací us n’ofereixo un avenç.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
