Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

100 números d’«El Eco del Barranfondo»

// Artur Quintana i Font

Aquest dies llegeixo el número 99 d’aqueixa revista de la Torre de Vilella, que rebo des de fa molt de temps, i a la pàgina 3 observo que demanen col·laborar amb un treball al proper número 100. Penso oferir-los unes notes sobre com EB (El Eco del Barranfondo) informa d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de la Torre de Vilella, a l’Alt Mesquí, al Matarranya Històric, que d’ençà de l’oficialització de les comarques ha estat afegida al Bajo Aragón. Ací us n’ofereixo un avenç.

llegir més Sense Comentaris

Paral·lelismes i discordances amb Bielorússia

// Artur Quintana i Font

Bielorússia te quatre vegades l’extensió de l’Aragó i el doble de la població que ens correspondria si fóssem tan grans com ella —200.000 km2 i 9.500.000 d’habitants. Les llengües oficials són el bielorús i el rus. La primera amb una oficialitat de fireta, com la del català a Catalunya, malviu al camp, i gairebé ofegada a les ciutats, per la forta immigració russòfona de fa anys.

llegir més 1 Comentaris

Lo ‘catalán de Aragón’

// Artur Quintana i Font

Observo que la Dirección General de Política Lingüística en tractar de les llengües del nostre país les anomena castellano, aragonés i catalán de Aragón en aquest ordre discriminatori, i no pas de manera neutra, com fóra per ordre alfabètic: aragonés, castellano i catalán de Aragón. Per què? Doncs perquè el castellà es llengua de primera i les altres de segona, tercera o quarta si molt convé.

llegir més Sense Comentaris

Que mos dixon tranquils!

// Jordi Marín i Monfort

Vatres què demanaríeu
si puguereu demanar?
—Demanar sí que podríem
lo difícil és donar—.
—Que mos dixaren tranquils,
que mos díxon treballar,
que mos tinguen per amics
veïns dels quatre costats.*

Fa uns dies vaig rebre per correu una petita joia en forma de llibre, el recull de poemes Camins trescats de l’enyorat Desideri Lombarte. En llegir aquests versos que fan d’introducció de l’article vaig tenir la sensació que, a més de poesia, Desideri ens havia deixat un missatge gairebé profètic. Va saber posar les paraules justes a aquells sentiments i vivències que molts hem experimentat i, ves per on, resumeix en vuit versos allò que els diríem als que, aquestes darrers mesos, pretenien dir-nos com havíem de viure.

llegir més 1 Comentaris

Rewilding

// Jordi Marín i Monfort

És molt probable que darrerament hagueu sentit aquest terme als mitjans, especialment la gent del Matarranya. La irrupció a les xarxes d’un projecte (iniciativa, en diuen els promotors) difús per a les comarques que pivoten sobre el Tossal del Rei ha despertat moltes reticències entre la població local atesa la poca transparència que hi ha hagut des del principi. Em refereixo a la iniciativa Maestrazgo – Els Ports, com us podeu imaginar.

Segons expliquen els seus impulsors, es tracta d’una iniciativa per llançar una marca global per tal de posicionar la regió (sic) en la champions del turisme de natura a escala internacional i tot això promogut per una fundació de caire filantròpic i amb seu als EUA (Wyss Foundation).

llegir més Sense Comentaris

Les renovables, una altra oportunitat perduda?*

// Miguel Ángel Gracia

La creixent proliferació de projectes de parcs eòlics o fotovoltaics en moltes zones rurals espanyoles està generant, al seu torn, una notable oposició entre diferents col·lectius (ecologistes, empresaris turístics, etc.), que veuen en aquesta proliferació una agressió al paisatge, als hàbitats i espècies sensibles (sobretot aus), i també a un model de desenvolupament basat (a través del turisme) precisament en la qualitat d’un paisatge que ara es veu amenaçada.

llegir més Sense Comentaris

El Fòrum de la Nova Ruralitat*

// Jordi Marín i Monfort

Al gener escrivia sobre el concepte de Nova Ruralitat i com aquest nou enfocament està revolucionant l’imaginari col·lectiu del rural alhora que està resultant certament incòmode en l’esfera política. A l’Aragó bé que ho sabeu amb el cas de Teruel Existe. Quelcom semblant està passant a les comarques del nord del País Valencià amb el Fòrum de la Nova Ruralitat.

llegir més

Esquelles*

// Vicent Pallarés Pasqual

Un dels sorolls que més m’agrada és el de les esquelles dels ramats en moviment. Recordo que fa temps m’acompanyava, allà cap al tard, quan Paco, el masover del mas dels Ferrers (Vall-de-roures) treia el ramat a pasturar. El dringar de les esquelles del ramat crea un una música pròpia, un curiós eco que es trenca, de vegades, per un xiulit o unes paraules del pastor. Suposo que la imatge del ramat ajuda: aquells petits punts a la llunyania que es mouen, ordenats amb l’ajuda dels gossos. És un d’aquells moments en què el món sembla que s’atura i gaudeixo d’una tranquil·litat. Durant la seva vida m’ha comentat la importància d’aquest element, més enllà del seu so, bàsic per tenir un control del bestiar.

llegir més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: