Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Les dues gegantes i el seu exèrcit del fred al Matarranya històric*

// Francesc Teixidó

O podríem dir els dos gegants…, perquè, sí, em refereixo a les “Neveres”, que també s’anomenen “cases de la neu”, “pous de neu”, “pous de gel” o “pous de glaç”.

De pous de glaç, com en diem a la meva comarca, n’he vist per tot el territori, n’hi ha arreu, però en una visita feta l’any 2014 a la nevera de Bellmunt de Mesquí vaig quedar corprès per la seva grandària i gratament sorprès per la bona restauració i conservació; i prop d’allà, a la Canyada de Beric, n’hi ha una altra també immensa, poc més petita que l’anterior i també conservada excel·lentment: les dues “Gegantes”; després visitant diverses localitats de la comarca i llegint alguns estudis sobre el tema, se’m va fer evident que cada poble en tenia una, si no eren més.

llegir més Sense Comentaris

Algunes discòrdies entre Aragó i Catalunya*

// Ignacio Micolau

Aragó i Catalunya, malgrat haver viscut durant segles sota el mateix sobirà i com dos Estats dins de la Corona d’Aragó, van tenir moments de discòrdia per motius polítics i, també, econòmics, encara que s’addueixi en moltes ocasions que les economies de tots dos territoris es complementaven. Catalunya va ser sempre, al llarg de la història, en paraules de l’historiador Pierre Vilar, “l’intermediari obligat entre Aragó i el Mediterrani” i a l’Aragó es va anar forjant “el sentiment d’una excessiva dependència”.

llegir més

Per què celebrem la primavera*

// Pietro Cucalón

Moltes celebracions com Nadal, Sant Joan, Tots Sants… són festes que a hores d’ara tenen un fort caràcter religiós, però totes elles no tenen el seu origen en la religió catòlica. Hi podem afirmar que són tan antigues com la capacitat de l’ésser humà de ser conscient de la seua espiritualitat i cobreixen la seua necessitat de compartir, de celebrar en suma de reunir-nos. En moltes ocasions reforçaven i donaven sentit a la nostra relació amb la natura i per tant aquestes festivitats són tan antigues com naltres mateixos.

llegir més Sense Comentaris

La Toscana aragonesa, Renaiximent local i un notari de la Codonyera*

// María Dolores Gimeno Puyol

A pesar d’un cert descens enmig de la pandèmia present, la taxa d’ocupació turística este estiu al Matarranya és més alta que la mitjana aragonesa. Lliure de la fase 2 de comarques pròximes com lo Baix Aragó-Casp, los establiments hotelers matarranyencs van fent en este estiu atípic. Fa temps que s’hi ha apostat per un turisme diversificat (familiar, cultural i d’aventura), amb una oferta variada d’allotjaments, des dels de qualitat superior als apartaments, cases rurals, albergs i càmpings, tots ells bastant adients a moments d’epidèmies i pors.

llegir més Sense Comentaris

Malament

// Montse Gort

Quan la nostra filla gran era petita, vam fer una breu escapada a Portugal. En tornar, parlant del viatge amb la meva mare, li vaig comentar que havíem menjat bastant malament. La nostra filla, que ho va sentir, va deixar de sobte el que estava fent i, obrint els ulls com a taronges, em va preguntar: «Heu menjat amb les mans?»

Aquesta anècdota em remet també al temps en què jo feia el que llavors s’anomenava ‘parvulari’: Un dia, la monja que s’encarregava del nostre grup, va decidir fer-nos una prova sorpresa de tipus oral. Recordo perfectament la solemnitat d’aquell moment i el nerviosisme que sentia. Quan va arribar el meu torn, la monja va deixar anar una pregunta molt estranya (evidentment en castellà, el català estava prohibit a les aules):

¿De qué color son las gallinas?

llegir més Sense Comentaris

Escola i tradició

// Montse Gort

A principis del segle XX, als països capitalistes es va començar a desenvolupar un corrent pedagògic anomenat «Escola Nova». Grans pedagogs com Célestin Freinet, Ovide Decroly, Maria Montesori, Alexander Neil o les germanes Agazzi entre altres, sota la influència de les idees de Jean Jacques Rousseau, Pestalozzi, Friedrich Fröebel i d’altres pedagogs i filòsofs, començaren a treballar, partint de la base que l’educació havia d’estar centrada en les necessitats i interessos dels infants.

llegir més Sense Comentaris

Classe magistral

// Montse Gort

Sovint, al meu entorn hi ha qui maldiu de les classes magistrals. Suposo que és degut a un error, o per desconeixement. Tenim un problema amb les paraules: No sempre utilitzem les que defineixen allò que volem dir.

‘Magistral’ és un mot derivat del llatí: mag-is i mag-nus que s’utilitzava a Roma per a referir-se a persones especialment notables o destres en el seu ofici o activitat.

llegir més Sense Comentaris

Carrégalo, l’amic dels masovers*

// Ramón Mur

De menut va fer, entre els masovers, molts amics que sempre va conservar. Tots els dies pujaven a l’escola condeixebles del mas de Mora, del de Sorolla o del de Tinyena, i a la vesprada, després de les classes, enfilaven camí endavant, de tornada a casa, i el xiquet que llavors era José Antonio Carrégalo els acompanyava un parell de quilòmetres per després tornar al trot fins a Mont-roig.

llegir més 3 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: