Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

El silenci després de l’estiu*

// Vicent Pallarés Pascual

Camino per Fondespatla aquesta tarda. Tot i que ha estat un any diferent a causa de la pandèmia, encara continua inquietant-me el silenci que prenen els pobles després de les vacances quan els hem conegut plens de vida. El bullici deixa pas al silenci, sols trencat de vegades pel soroll d’un tractor o un cotxe. Aquelles passes de la veïna que es perd a la llunyania. Aquells nens i nenes que caminen cap a l’escola. Després, un retorn una altra vegada a l’absència de so.

llegir més Sense Comentaris

Masies enrunades per la neu*

// Vicent Pallarés Pascual

Aquestes darreres nevades que ens van arribar amb les tempestes Glòria i Filomena van fer ensorrar algunes masies del territori. El pes considerable de la neu sobre les teulades va suposar el colp de gràcia per a algunes edificacions que ja estaven malmeses. El procés del seu deteriorament és conegut: en un principi, la teulada no s’acaba de conservar bé quan s’abandonen o no es fa la vida contínua, com anys enrere. Aleshores, apareixen les primeres goteres que ajuden a malmetre les bigues, que, a poc a poc, es podreixen.

llegir més Sense Comentaris

Los «esparteros» del segle XXI*

// Redacció

Lo general Espartero, regent d’Espanya per la minoria d’edat de na Isabel II i la dimissió de la reina mare Maria Cristina de Borbó (per trobar-se implicada en un escàndol de tràfec d’esclaus), va bombardejar Barcelona indiscriminadament per a sufocar una revolta popular a finals del 1842 (que no en va ser el primer bombardeig ni tampoc en fóra el darrer per part de l’exèrcit espanyol), i una volta ofegada va llançar la seua famosa frase, que ha quedat per a la història: «Per al bé d’Espanya cal bombardejar Barcelona una volta cada cinquanta anys».

llegir més Sense Comentaris

Qüestió d’atenció

// Montse Gort

No t’escolto! —vaig sentir que li deia un infant al seu company mentre aquest mirava d’explicar una anècdota enmig d’una classe. En sentir aquells mots, dits amb una contundència remarcable, el primer que vaig pensar va ser que alguna cosa devia haver passat entre ells i que, per aquest motiu, es mostrava obertament maleducat davant el grup.

No t’escolto! —va dir llavors la mestra— i aquí se’m va esfondrar la teoria. Després d’uns segons de confusió, ho vaig entendre; No es tractava de mala educació, sinó d’un error provocat per una deixadesa lingüística perillosa que havia arribat per quedar-se, i que es mostrava, un cop més, decidida a anar envaint el nostre quefer diari.

llegir més Sense Comentaris

Escriptura*

// Merxe Llop

Avui mostraré unes reflexions sobre l’escriptura i la llegua. Començaré per la pregunta que em faig moltes voltes: Què em motiva a escriure? Escriure i fer públic allò que escric. És cert que gaudeixo amb l’escriptura, però també m’agrada llegir i especialment aprendre; aprendre de qui em pot ensenyar quelcom que m’interessa i desconec. I tot junt formen la pasta del material creatiu que m’alimenta.

Habiten en mi uns relats que creixen i creixen fins que d’alguna manera volem eixir i respirar sense l’opressió del silenci i de les paraules afeblides en la ment. I en l’ànima.

llegir més Sense Comentaris

Lo pare Faci*

// Artur Quintana

Amb quaranta obres publicades, la majoria originals tret d’algunes traduccions de l’italià, a més de pròlegs, presentacions i cartes encara ben poc coneguts, lo pare Faci és un dels autors més prolífics del Baix Aragó.

No fa gaire s’ha publicat una tesi doctoral, accessible a la xarxa, de na Cristina Gimeno Maldonado de la Universitat Autònoma de Barcelona: Una memoria histórica de la Orden del Carmelo: Roque Alberto Faci. Barcelona 2018, on l’autora presenta una acurada biobibliografia d’en Faci i n’estudia amb molt de detall cada una de les obres.

llegir més 1 Comentaris

El pont de Massalió, obra de José Torán de la Rad *

// Joaquim Montclús i Esteban

José Torán de la Rad (Terol, 1888 – Terol 1932) va ser un enginyer , un industrial i també un important polític. Pertanyent a una notable familia de la burgesia de Terol, el seu iaio, José Torán Herreras, va ser el fundador de la “Banca Torán” i el seu oncle Damaso Torán Garzarán va ser el primer enginyer de la família i director de la “Teledinámica Turolense S. A”. Va tenir dos germans més, Alfonso i Manuel, també enginyers.

llegir més Sense Comentaris

Les dues gegantes i el seu exèrcit del fred al Matarranya històric*

// Francesc Teixidó

O podríem dir els dos gegants…, perquè, sí, em refereixo a les “Neveres”, que també s’anomenen “cases de la neu”, “pous de neu”, “pous de gel” o “pous de glaç”.

De pous de glaç, com en diem a la meva comarca, n’he vist per tot el territori, n’hi ha arreu, però en una visita feta l’any 2014 a la nevera de Bellmunt de Mesquí vaig quedar corprès per la seva grandària i gratament sorprès per la bona restauració i conservació; i prop d’allà, a la Canyada de Beric, n’hi ha una altra també immensa, poc més petita que l’anterior i també conservada excel·lentment: les dues “Gegantes”; després visitant diverses localitats de la comarca i llegint alguns estudis sobre el tema, se’m va fer evident que cada poble en tenia una, si no eren més.

llegir més Sense Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: