Si hi ha un arbre que caracteritza la cultura mediterrània és l’olivera, símbol de la pau, des de Grècia i Israel fins els nostres pobles. A la Ribagorça el nom que ha prevalgut és oliver i el trobem conreat fins a més de 721 metres d’altitud. Se sol dir que fins al Pas d’Escales, avui les comportes de la central hidroelèctrica d’Escales, hi ha olivers productius, això no vol dir que a latituds més altes se’n trobin alguns exemplars.
Aquests arbres carregats d’història, a Sopeira també la tenen des del temps dels frares del monestir de Santa Maria d’Alaó. L’any 845 ja està documentada una villa anomenada Oliveranum a Sant Ginés, on sabem que hi havia edificis, Algunes cases havien de pagar a l’abat del monestir els delmes d’oli, de gra, de corders.
El 20 de juny es va inaugurar una exposició en homenatge a Francisco de Goya, amb comentaris de les seves obres més destacades i detalls artístics amb referència al pintor realitzats per membres de l’associació.
// Alfredo Sancho Guàrdia, alcalde de Benavarri i Diputat al Congrés
Temps de Franja està d’aniversari, circumstància que coincideix paral·lela quasi íntegrament amb el fet de la meua experiència com a alcalde de Benavarri.
Acabat d’aterrar a l’alcaldia el 2003, el meu company i regidor de l’Ajuntament Enric Marquès em va donar a conèixer aquesta publicació i, poc a poc, em va anar presentant a molts dels seus col·laboradors.
// Marcel Iglesias Cuartero, alcalde de Bonansa i President de la comarca de la Ribagorça
Vint anys fa que es va posar en marxa la revista Temps de Franja. Vint anys poden semblar pocs, però pels que som de la generació que vam tindre la sort de nàixer a la llum de la democràcia i no patir la “llarga nit” de la dictadura, vint anys són mitja vida.
En ista vintena de voltes al sol, Temps de Franja s’ha consolidat com la publicació referent de la cultura de tot isto espai d’immensa riquesa cultural, natural i humana que formen els llocs catalanoparlants del nostre Aragó.
Sembla que face quatre dies i han passat vint ans, tempus irreparabile fugit! Pas a pas Temps de Franja mos ha permès conèixer les comarques aragoneses catalanoparlants i la seua gent, que comparteix la mateixa llengua materna: el català.
Lluny queda el 22 de gener del 1984, quan set alcaldes de la Ribagorça van sol·licitar al govern d’Aragó l’ensenyament de la llengua catalana als estudis, escoles, instituts, i, l’1 de febrer, 17 alcaldes signaven la Declaració de Mequinensa.
Al desembre havia fet un parell d’enfarinades, però la nevada del 9 i del 10 de gener del 2021 ha estat històrica a molts indrets. També ací, a la Ribagorça, ha arribat la neu abundant des del sud. Enguany és un hivern cru, dels d’abans.
Per sort, la carretera N-230, que uneix aquestes terres amb Aragó, el Pla de Lleida, la Vall d’Aran i França, generalment està neta de neu, tant a la part aragonesa com a la catalana; no obstant això, cal anar amb compte per les possibles gelades, tot i la potassa que s’hi posa.
Neix a Benavarri una nova Associació, amb el nom d’ARCA (Asociación Ribagorzana, Cultural y Artistica). El passat diumenge 11 d’octubre es va presentar al públic. La seu, ubicada al carrer Pontet, 4, una volta del que era abans un corralot d’uns 30 m², a propet de la Plaça Major. Adaptada com a espai d’exposicions, l’objectiu dels seus promotors és oferir un lloc on la gent de la Vila i comarca amb inquietuds culturals i artístiques puguin expressar i donar a conèixer el seu art,
El passat 12 de Setembre 2020 a les 10’30 h va tenir lloc al local Social de la xica població ribagorçana de Forcat, del municipi de Montanui, l’Assemblea General del CERib
