// Glòria Francino

Aquestes festes nadalenques la canalla i joves de Sopeira van representar la Llegenda del Cossant, en l’acte de la benvinguda als Reis d’Orient. La celebració va començar amb una xocolatada, acompanyada de coca, i després es va passar a escenificar la llegenda. Els més xics van cantar una cançó nadalenca, i també, entre tota la colla van fer una cançó per a celebrar la victòria de Sopeira en el concurs Menudo es mi pueblo.

// Glòria Francino

La natura és esplendorosa arreu i, sovint presenta mostres que sorprenen els ulls de la gent. Vet ací que entre les seves manifestacions hi són els arbres especials, singulars, arbres amb història pròpia. La Ribagorça és terra de roures forts, d’olzines, de rebolls, d’olivers centenaris, de freixos, de faigs, de pins, molts replantats sobretot, a la zona baixa de la comarca, de tants i tants arbres i arbustos.

// Glòria Francino

Qui m’ho havia de dir, que després d’un any de remenar entre documents jurídics del segle XVII relacionats amb el Monestir de Santa Maria d’Alaó, en general escrits en castellà, per la família de notaris Gironza de Roda d’Isàvena, m’havia de trobar amb una referència a un document d’Areny del segle XVI escrit en català!

// Glòria Francino

Una col·leció d’imatges de les activitats organitzades per l’Associació Amics d’Alaó de Soperira, Ribagorça.

// Glòria Francino

Les paraules ens remeten al coneixement, alguns camins, amagat, oblidat o desconegut per a molts. Una d’aquestes paraules la portem avui ací, a propòsit de la comarca de la Ribagorça: la salema i fer salema.

// Màrio Sasot

El món de la discapacitat física o intel·lectual ha canviat molt a Espanya durant les darreres dècades. De estar tancats a casa, amb una situació d’invisibilitat social absoluta durant l’ominosa postguerra franquista han arribat a obrir-se pas davant les dificultats i la incomprensió de certs sectors fins aconseguir una integració en el món educatiu social i laboral i, en molts casos una vida autònoma i independent de les seues famílies i… la possibilitat de formar ells mateixos una família?

// Glòria Francino Pinasa

La primavera ha portat aigua, neu, garbaixó i pedregades, i això ho ha notat la naturalesa que ens brinda esplendorosa tota la gamma de colors: els verds dels sembrats i dels prats, els dels matolls de romer i de l´espígol, dels boixos i de les sabines i de flors de diversa mena: des de les grogues de les esgelagres i la ginestra i narcisos silvestres, les flors blanques, a començaments del mes de maig, de les corneres, de les boles de neu, dels clavellets silvestres, els lliris morats, anomenats capellans, i els blancs i els grocs, els lilers florits, les roses de les garraveres i tots els rosers blancs, rojos, grocs, els pipiripipis rois o el que és el mateix les roselles o ababols …

// Glòria Francino

Semblla un carnistoltes. Vaja un carnistoltes estàs fet! Són frases que hem sentit moltes vegades per referir-nos a la manera extravagant de la vestimenta. Ara s’imposa la paraula carnaval per referir-se a la festa de l’època anterior a la quaresma, temps en el que es permet la disbauxa, el menjar molt, sobretot carn, ja que la matança del porc s’havia fet en dates prèvies a aquesta celebració.