La iniciativa, que ha estat liderada per cinc veïns del municipi, s’ha donat a conèixer durant la Setmana Cultural
// Rubén Lombarte
Des de fa unes setmanes, Torredarques ja té el seu mapa oficial de toponímia. El mapa en qüestió, i que ha estat publicat a través de la direcció general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, recopile més de 200 topònims tradicionals de la població del Matarranya. La publicació es va donar a conèixer durant la Setmana Cultural que ha celebrat Torredarques este estiu, en un acte que va estar presidit, entre altres, per Fernando Camps, president de la Comarca del Matarranya. El mapa de Torredarques se sume a altres projectes toponímics que s’han impulsat en els últims anys al territori, com ara els mapes de Queretes i de la Vall del Tormo. La publicació oficial en qüestió només fa un tastet dels principals topònims que s’han identificat a Torredarques. I és que el grup de treball que ha liderat este projecte ha arribat a situar sobre el mapa 640 noms de fonts, fites, camins o partides diferents.
Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”
// Redacció
Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori.
Mossèn Anton Navarro i Grangé (1867-1936) és un poeta ribagorçà que va ser molt conegut, apreciat i actiu en els cercles culturals de la seva època, especialment a Lleida, Juneda, Barcelona i Sabadell. Va néixer a Vilaller, d’on era la seva mare, i va passar la seva infantesa i adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Viella (d’on era el seu pare), a redós de les muntanyes de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; un paisatge pirinenc que va recrear en molts dels seus poemes. Va guanyar molts premis en els certàmens literaris que se celebraven en diversos llocs, i el 1922 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona.
“FEM CORRO” enceta un format de converses obertes a l’aire lliure
// Redacció
L’Associació Guirigall de Maella va iniciar el passat 4 d’agost “Fem corro: converses obertes sobre temes actuals”. Així es vol reviure la dinàmica dels “corros” de gent a l’estiu, a la porta de les cases a l’hora de la fresca, com una manera d’intercanviar idees entre els veïns però a partir de les reflexions d’experts en les matèries de debat. Este primer corro va tractar sobre “La despoblació al món rural: problema & solucions”, a la plaça Alta, moderat per la Loli Gimeno, sòcia del Guirigall, en la intervenció de Marc Martí, politòleg de Massalió, promotor de la “Nit en blanc” i del Centre Social l’Argilaga” —que té una interessant programació mensual d’arts escèniques i música— i Natxo Sorolla, sociòleg, professor de la Universidad de Zaragoza, originari de Pena-roja però resident a Favara. Dos persones en formació i en una manifesta aposta vital pel territori.
Com passa cada estiu durant l’última setmana de juliol i tot el mes d’agost les activitats culturals al Matarranya es multipliquen per aprofitar la presència de gent que ens visita o que passa uns dies de les seues vacances d’estiu o que hi té una segona residència. Així, la major part de les nostres viles, celebren les setmanes culturals en estes dates pròximes a les festes majors. Avui, divendres 28 de juliol, les propostes culturals són ben atractives i és concentren en unes viles molt pròximes i en una franja horària de tarda. La programació com que es fa a cada població i amb molta anticipació, pretendre de coordinar horaris i dies és pràcticament molt complicat per no dir que és impossible. Així que avui podem triar diverses propostes. A les 7 de la tarde a la Freixneda s’inaugura el festival de les arts escèniques Matarranya Íntim amb l’espectacle ‘Plàstic’.
La vetlla de Sant Joan, com és tradició, a la pllaça Alta Ribagorça es va celebrar la foguera de Sant Joan, amb un sopar en què els veïns van aportar el tiberi, ja salat, ja dolç, on no van faltar embotits, truites i els crispells i les coques. Tot pllegat per passar una bona estona en companyia i amb l’alegria del moment.
A la tarda següent, a l’espai cultural de casa Toni, els representants de la companyia teatral La Pantomima de Lleida van dur l’espectaclle Genèrics. Titelles per la igualtat de gènere, subvencionat pel Ministerio de Igualdad, Pacto de Estado contra la Violencia de Género i la col·laboració de l’Ajuntament de Sopeira. Una obra interessant, basada en els contes populars i folklòrics, adreçada a les famílies, amb tocs actuals, música, cançons, ironia, humor i ganes de canviar els estereotips de gènere del món.
Avui, Diada del Corpus, a les vuit de la vesprada, ha estat atorgat el premi Desideri Lombarte a na Magda Gòdia Ibarz, batllessa que fou de Mequinensa, amb caràcter pòstum. A la Sala Goya del Poble, plena i ben plena, na Maite Moret, mequinensana i sàvia filòloga, ha actuat de mestra de cerimònies amb tot l’encert i bona veu. La cantant fragatina, na Júlia Cruz Sesé, que no fa gaire havíem pogut escoltar encaterinats a Fraga, mos ha ofert uns bons cants de desesperada esperança. Seguidament, ens han projectat un vídeo de na Magda fent classe als seus deixebles, i un altre sobre en Desideri Lombarte, el literat i activista cultural pena-rogí, que ha donat nom al premi.
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació Guirigall de Maella, ha promogut l’edició d’un fullet toponímic del terme municipal de la població amb prop de 250 noms ubicats cartogràficament. Són els que ha seleccionat l’equip de voluntaris maellans dels 340 que, de moment, té recollits i geolocalitzats.
El fullet desplegable consta d’un mapa detallat del terme i, al revers, del llistat de topònims agrupats per categories i amb la referència de coordenades per a que puguen ser trobats fàcilment en l’esmentat mapa. Hi consten barrancs, basses, camins, corrals, pistes, coves, creus, ermites, finques, fonts, masos, nòries, prats, racons (‘rincons’), salts d’aigua… D’aquesta manera s’intenta evitar que el patrimoni lingüístic maellà acabi oblidat.
