El Matarranya enguany ha celebrat la festivitat de Sant Antoni sense cap restricció a causa de la pandèmia, només la presència de fort del vent en alguna vila ha afectat l’encesa o a prendre les màximes precaucions en alguna foguera. La festa s’ha perllongat a la comarca durant deu dies perquè les viles aprofiten, a més del dia del sant, els caps de setmana anterior i posterior a la celebració per arreplegar més població i fer més animada la convocatòria que conté una gran quantitat de d’elements tradicionals. Els veïns no tenen intenció de suprimir, per falta de participants, les activitats festives programades pels majordoms o bé per la comissió organitzadora de la festa.
«Amb l’objectiu de difondre [el valor i la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic] es va posar en marxa el projecte ‘Oliveres centenàries i singulars’ mitjançant el qual s’ha realitzat un catàleg de les 120 oliveres de majors dimensions que encara queden en la totalitat dels termes municipals que conformen la comarca del Matarranya. Es tracta d’exemplars que, a una altura de 1,30 m, sobrepassen els 3 metres de perímetre.» I per mostrar i divulgar entre la població el resultat de l’ambiciós projecte, en què ha treballat un equip d’especialistes, s’ha muntat una exposició que ha anat itinerant per les viles del territori. El seu contingut, molt ben documentat i complementat amb fotografies actuals i d’arxiu, consta de 22 plafons amb textos bilingües que expliquen i divulguen la informació recollida en el treball d’investigació realitzat entre els anys 2020 i 2021.
Este estiu, l’Associació Cultural Repavalde de Vall-de-roures ha repartit entre els seus socis el seu Anual 2021 publicació bilingüe d’informació, història i cultura local dedicada a l’any passat, i un quadern, el número 2, que celebra els «20 años de vida de la Comarca del Matarraña, tras un parto difícil». El periodista vall-de-rourà Lluís Rajadell és l’autor del text i qui s’ha encarregat d’investigar els antecedents de la seua constitució, la Mancomunitat de Municipis del Matarranya Terolenc, les dificultats que es van haver de superar fins l’aprovació de l’actual comarca i la petita història d’estes dos dècades de trajectòria de l’entitat que ha aconseguit una evident millora de serveis a la població de les menudes viles que la constitueixen.
Pilar Caldú i Maria S. Palanques, professores i vinculades familiarment a la Vall del Tormo, han publicat un treball d’investigació i divulgació sobre les composicions tradicionals religioses referides a la novena de sant Roc que cada any reunix els veïns al voltant de la capella del sant patró de la vila durant la segona quinzena d’agost, una vegada acabades les festes majors.
La introducció bilingüe, l’anàlisi dels textos i la recopilació ha anat a càrrec de Pilar Caldú i la transcripció de les melodies correspon a Maria S. Palanques. En l’edició del volum també hi ha participat l’Ajuntament i la Parròquia. Les mateixes investigadores han donat la publicació gratuïtament a tots els veïns de la Vall i a altres persones interessades en el tema. En la recollida s’han publicat un total de setze composicions que en estar ara impreses en el volum s’asseguraran la seua pervivència entre la població. Dedicades a San Roc, la Mare de Déu del Pilar, la Mare de Déu del Carme, Santa Llúcia, la Verge i Sant Josep, Sant Antoni, Sant Ramon, Santa Bàrbara, la Fugida d’Egipte…
En el primer estiu postpandèmia la població del Matarranya ha tornat a la quasi normalitat, sense gaires restriccions, encara que de tant en tant es veia alguna mascareta pel carrer perquè encara era necessària en alguns llocs molt concrets –farmàcia, metge, transport públic…
ASCUMA va organitzar xerrades, presentacions de llibres i la primera Junta presencial, encara que dos membres de la mateixa no van poder desplaçar-se a la nova seu de l’entitat a Calaceit i la van poder seguir i participar on line.
Este mes d’agost l’Associació Cultural del Matarranya va programar tres convocatòries, ara ja presencials, per donar continuïtat a les Jornades Culturals del 2022 que van tindre lloc a tres poblacions diferents de la comarca per la necessitat de divulgar la història vinculada al nostre territori. El primer acte va ser a Massalió el 21 d’agost, on es presentà d’un llibre escrit pel president d’ASCUMA, Joaquim Montclús Esteban, sobre un personatge poc conegut vinculat a esta població matarranyenca Qui va ser realment Carles Emili Montañès? L’activitat va ser presentada a les Escoles Velles per l’alcalde de la vila Rafael Martí i l’autor del llibre que parlà del personatge —Barcelona 1877-Madrid 1974— que tingué gran importància com a polític al Matarranya i com a empresari a Barcelona, entre molts altres mèrits.
L’Associació d’Amics del Mas de Llaurador va programar el diumenge 28 d’agost, la celebració de la festivitat de Sant Joan Degollat patró de la població. Els veïns de Valljunquera i de la Vall del Tormo que formen l’associació, acompanyats per altres visitants de la comarca, tenien moltes ganes de trobar-se novament després de dos anys de pandèmia en què la convocatòria festiva no va poder celebrar-se. A més, enguany, hi havia una gran novetat que tothom tenia moltes ganes de veure: la restauració de la bonica església de la població, l’únic edifici dempeus de l’antic nucli urbà ara deshabitat. La gran cúpula i cimbori del creuer consolidats, els finestrals amb alabastre, la porta original restaurada, la teulada reparada…
Lo Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha fet públic recentment lo document d’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EsIA) que se redactarà dins del projecte de «Millora de la seguretat hidrològica de la presa de Calanda», en el qual s’han establert les diferents opcions que finalment s’hauran de contemplar.
De les nau alternatives viables plantejades en l’Estudi Informatiu impulsat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que se va donar a conèixer lo mes de maig passat, entre les quals figurave l’opció de la presa d’Aiguaviva sobre el riu Bergantes, MITECO ha decidit que únicament s’hauran de considerar les següents quatre possibilitats: sobreeixidor addicional a cial obiart 1.000 anys, sobreeixidor addicional a cial obiart 10.000 anys, sobreeixidor addicional en un túnel, i Presa de Calanda-Formigó. Estes quatre alternatives són les que resultaven més adequades per tindrer menor impacte sobre el medi ambient. Aixís mateix, lo Ministeri recorde tot allò que ha de conformar i constar en el futur Estudi d’Impacte Ambiental.
