// Rafael Martí Casals, president de la Comarca del Matarranya

Este mes de novembre farà vint anys de la primera publicació de Temps de Franja. Esta revista sorgeix en la finalitat de donar visibilitat i dignificar la nostra llengua i de contribuir a la seua normalització lingüística. Una publicació que recull lo testimoni d’unes altres que la van precedir en el temps i que tenien los mateixos objectius, lo respecte i lo reconeixement cap a la llengua materna que parlen los habitants que vivim a les comarques catalanoparlants d’Aragó.

// Aitor Clemente Guillén, alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i Conseller Comarcal al Baix Aragó

Quan me van proposar poder escriurer en esta esta edició especial de Temps de Franja, ho vaig acceptar sin pensar, ja que crec que els representants públics ham de ser especialment actius a l’hora d’agrair la faena de les associacions i moviments que fan un treball important al nostre territori però que a voltes és menos valorat del que haurie de ser.

// M. D. Gimeno Puyol

L’impuls cultural i turístic, la normalització del català i l’evolució econòmica constituïssen les línies comunes estos vint anys a la secció del Matarranya, que a part d’esta comarca inclou les quatre viles del Baix Aragó-Casp i les del Bergantes-Mesquí dins del Baix Aragó-Alcanyís.

Molta de la informació prové de les múltiples activitats d’ASCUMA com les trobades anuals, edicions de llibres i CDs, fires… o de la Comarca, com les Jornades Culturals i el festival de teatre Matarranya Íntim. També s’han ressenyat les celebrades a diferents pobles, com los concursos de relats i pintura de Pena-roja, sense oblidar les de comarques frontereres com la Fira del Llibre Ebrenc i les provinents de noves associacions (Amics de Nonasp, la «Wirberto Delso» de Favara…).

// Francisco Javier Doménech Villagrasa, alcalde de Favara del Matarranya

Parlem català en una franja territorial, ubicada dins dels confins aragonesos amb Catalunya, i que, per tant, pertany políticament i administrativament a Aragó, una Comunitat que des de fa segles té el castellà com l’indiscutible rei de l’idioma, tant l’oficial com el vehicular. Suposa algun problema?

// Redacció

A Carles Sancho, del Consell de Redacció, redactor des dels principis, per moltes més col·laboracions.

Un grup de col·laboradors excepcionals ha fet possible esta revista, com a responsables de les diferents seccions comarcals o temàtiques, des de columnes personals o autors de cròniques puntuals.

// Carles Sancho Meix

Com cada any el 20 de gener, festivitat dels Sants Patrons a Pena-roja de Tastavins, s’han atorgat els premis de relats curts, pintura i, pròximament, el de graffitis. Més de dos-centes narracions s’han presentat enguany al XVII Concurs de Relats Curts Maties Pallarés-Pena-roja 2020 que ha atorgat el primer premi a ‘El llevador de penes’ presentat per David Serra Asensio de Lió (França), el segon premi se l’ha endut la narració ‘Destellos’ escrita per José Peñarroya Pérez de Menorca (Illes Balears) i el jurat ha concedit un accèssit per al relat ‘El fons del pou’ de Ramon Pros Cervera de Barcelona.

// Artur Quintana

El 2020 és any de moltes commemoracions, unes per lloables motivacions, altres per infàmies i avoleses. Entre les primeres ens cal als franjatins de recordar els 100 anys del naixement d’en Joan Perucho que en la seva prosa novel·lística descriu sovint el nostre territori, personatges i fantasmes, els 125 de Palmira Jaquetti recol·lectora del text i la música de tantes cançons ribagorçanes, i els 25 de publicació de la columna setmanal “Viles i gents” al diari La Comarca d’Alcanyís. Així com també la infàmia i avolesa dels 10 anys del Fets de la Codonyera.

// Joan Josep Pérez Riba**

El Matarranya és una terra de contrastos, de sentiments trobats i de vegades enfrontats, banyada per cinc rius, amb més de trenta segles d’història escrita a les pedres, i milers d’ànimes de gent que durant generacions, abans amb mules i ara amb tractors, han dibuixat una terra en forma de tresor, que per motius purament evolutius, ara ens ha arribat a natres.