Des de fa un temps s’estan fent una sèrie de sortides, amb inscripció prèvia, a llocs atractius de la zona, organitzades pels Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça. Es diu que en la intersecció entre estes dos comarques s’hi troba un important patrimoni geològic i miner que pot ser aprofitat amb finalitats educatives, científiques i turístiques, i que podria suposar un ajut per frenar la despoblació actual d’aquella zona.
La revista La Rambla d’Albelda es publica cada any a l’agost i fa un bon repàs de les activitats que s’han dut a terme durant els últims mesos. El número d’enguany ha estat marcat per la inevitable pandèmia, amb les limitacions i precaucions que s’han hagut de prendre en totes les activitats que s’han fet a la població. La Penya Lo Magré, per exemple, va organitzar una exposició de fotos de la Festa del Tossino per a compensar el fet que no s’hagués pogut dur a terme esta festa tan estimada per la població.
Contemplo els darrers dies de la carrasca que hem conegut a la masia. Penso en la seua silueta que s’ha bellugat al vent durant centenars d’anys i que prompte no hi serà. Sentinella del camí i de totes les generacions que l’han transitat, ha romàs allà mentre suportava el pas del temps i contemplava els canvis que s’han succeït al seu voltant, aferrada a la roca.
L’escriptor Sergio del Molino va impartir una xerrada a Tamarit de Llitera el passat 25 de setembre, en el marc del 10è Fòrum ‘Somos Litera’ organitzat per la revista comarcal del mateix nom. Sergio del Molino és un escriptor amb una àmplia obra novel·lística, conegut pel gran públic per La España Vacía, un assaig d’història cultural publicat el 2016 que va gaudir una repercussió mediàtica fora mida. Tan gran com els debats, les incomprensions i les dinàmiques territorials que va desencadenar.
Unes mans de grans dimensions van aparèixer dibuixades fa poc en un camp d’ordi d’Estopanyà, tot deixant bocabadades les persones que deambulaven per aquells paratges. La insòlita imatge és una iniciativa promoguda per la Fundació Crisálida, una molt activa ONG amb seu al municipi veí de Camporrells, coordinada per Jacinto Marqués, que fa més de deu anys que funciona com a Centre Especial d’Ocupació que ofereix oportunitats laborals i vitals a persones amb discapacitat intel·lectual, i que constitueix una de les principals entitats dinamitzadores de la zona.
A primers de maig es va anunciar la celebració del Geolodia 2021, la trobada anual dels amants de la geologia. Aquest any es va fer a Calassanç, la població més antiga de la Llitera, i va aplegar afeccionats i experts de tota la província d’Osca i més enllà, sota l’organització dels amics del futur Parc Geològic Miner de la Llitera i la Ribagorça. A diferència de l’any passat, que es va haver de fer un tastet virtual, aquest any s’ha pogut fer presencial.
La revista Somos Litera va publicar fa poc una interessant i desconeguda informació, en la seua secció “Historias de nuestra Historia”, titulada “Los segadores valencianos” i redactada per Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila. Els autors expliquen que a les raderes dècades del XIX i primeres del XX, acudien a la Llitera quadrilles de segadors procedents de l’àrea de València, Castelló i Múrcia. Eren temporers agrícoles que es desplaçaven per a guanyar uns diners amb la sega del cereal.
El passat juliol es van celebrar, amb molta animació, unes activitats per recordar i commemorar els 125 anys d’un míting dut a terme a Binèfar per a aconseguir la construcció del Canal d’Aragó i Catalunya”. Es molt reconegut el paper de Joaquín Costa en l’impuls a la construcció del Canal, que va comportar un canvi total de la vida i economia de la zona. Però aquesta reivindicació local tan concreta era mes desconeguda, o només ho coneixien persones especialistes en la història de la comarca.
