Rebuda la Revista la Rambla d’aquest estiu, es veu que és optimista i plena de contingut, amb molts temes interessants a comentar. Es posa atenció especial a l’article de l’apartat ‘Casa de la Vila’ titulat “El secador de jamones”, vist des de l’òptica dels responsables del poble i de la política d’Aragó.
Després d’algunes polèmiques que qüestionaven la ubicació en un espai històric, cosa de que en el moment de l’inici del projecte cap Grup ni Institució va dir res, de que recentment s’hagi recordat algun problema legal a altres països del titular de l’empresa Litera Meat, val a dir que per fer acusacions s’han de tenir proves dels fets i de la resolució, sobretot quan aquest responsable està actuant amb llibertat. Utilitzar aquestes polèmiques per acusar algun responsable del Govern d’Aragó de tractar amb gent poc legal és una postura que mostra poca serietat per part de qui ho fa, si a la comarca s’actua legalment.
La revista comarcal Somos Litera ha publicat recentment una interessant notícia en el seu apartat ‘Historias de nuestra historia’, en un article titulat «La Fiesta del Árbol de Esplús en 1915». S’hi explica en aquell article que el gener de 1915 es va declarar per Reial Decret l’obligatorietat de celebrar la Festa de l’Arbre a tots els municipis del país. No obstant això, cal dir que en molts llocs d’Espanya i de l’estranger ja es celebrava de manera habitual des de feia dècades. Amb aquesta celebració s’intentava que tant infants com adults valoressin la natura. Normalment hi participaven escolars i famílies, amb activitats de plantació d’arbres en terrenys apropiats.
La destrucció del jaciment ibèric ‘Les Corques II’ d’Albelda (ressenyada en un altre article de Temps de Franja per Josefina Motis) és un fet evitable que ningú ha volgut evitar. No passa res. Podem viure sense restes arqueològiques i segurament ho notarem poc en la nostra vida quotidiana. Però hem perdut un altre llençol, que trobarem a faltar quan un dia mos vulguem tapar.
Potser ha sigut per desinterès. O potser per massa interès. Potser per mandra o pura perea. Ni ho sabem, ni ho sabrem. El que queda clar és que, en el nostre entorn, el patrimoni històric (protohistòric en esto cas) és percebut com una cosa molesta i poc útil. Potser perquè mos vincula a una societat passada i polsosa de la que volem fugir, ara que aspirem a hostatjar projectes internacionals que mos posen al mapa, a pujar al carro de la innovació a qualsevol preu. Si volem competir en les grans cadenes agroexportadores globals necessitem una societat innovadora i dinàmica que, com tothom sap, és per definició antagònica als fòssils. Ara passem astí. Que s’espavilen els ibers. No haver-se extingit. Que se’n vagen al Matarranya, que potser els tractaran amb més amabilitat.
La gran empresa ubicada a Binèfar, Litera Meat, tenia projectat fer una assecadora de pernils al terme d’Albelda. Darrerament, des d’aquest poble es publicava el començament dels treballs, després de temps d’esforç, per adequar les terres de les parcel·les on està previst fer aquesta obra. Des d’Albelda es considera que és un gran projecte de futur per al municipi i s’anunciaven les obres amb satisfacció, com un bon projecte per al poble.
Per altra banda, es veu que aquest territori és a la partida de les Corques, on ara diuen que hi ha un jaciment arqueològic. El CELLIT va fer un manifest públic anunciant la destrucció d’aquest jaciment. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça s’han manifestat en el mateix sentit. Diuen que és conegut des dels anys 70 i que hi ha materials recollits i dipositats al Museu Provincial d’Osca.
El Centre d’Estudis Lliterans CELLIT ha presentat recentment una nova col·lecció d’estudis monogràfics sobre la comarca, que du per nom «Gypsa», dedicada a treballs d’investigació monogràfics que per la seva extensió no tenen cabuda a la revista periòdica Littera. Es preveu que s’hi tractaran temes relacionats amb les humanitats, la natura i el patrimoni en sentit ampli. ‘Gypsa’ es el plural de Gypsum en llatí, un nom que fa referència a la serra de les Gesses que travessa la comarca de la Llitera de costat a costat.
El cap de setmana de l’11 al 13 de març, Tamarit de Llitera va recuperar el festival de màgia que s’hi celebra tradicionalment sota el marc de la Trobada Nacional Florences Gili. Després de dos anys sense haver-lo pogut celebrar a causa de les restriccions de la pandèmia, es notava que hi havia ganes, tal com va quedar palès per l’entusiasta resposta del públic, que va omplir tots els escenaris. Enguany era l’edició XXII i es van fer espectacles de totes mides i en els llocs més diversos, des de bars, places o escoles, fins el pavelló municipal o, cosa inèdita fins ara, a dins d’algunes cases-palau del centre històric.
El passat 23 de gener es va constituir formalment l’associació d’Amics del Parc Geològic i Miner de La Llitera i La Ribagorça (AGEOMINLIR). L’acte es va celebrar al pavelló municipal d’Alcampell i hi va participar mig centenar de persones de diferents pobles de les dues comarques implicades.
El teatre dels Titiriteros de Binèfar va acollir el passat diumenge 23 de març una projecció de la pel·lícula ‘Sis dies corrents’, seguida d’un col·loqui amb la productora Míriam Porté. ‘Sis dies corrents va rebre sengles premis Gaudí a la millor pel·lícula i a la millor direcció en l’edició d’enguany. Dirigida per Neus Ballús, i rodada en català, castellà i àrab, ‘Sis dies corrents’ fa un seguiment de les vivències de tres treballadors d’una petita empresa de fontaneria i electricitat de l’àrea de Barcelona, mentre fan reparacions per diferents domicilis.
