Recentment s’ha publicat un nou número de Littera, la revista editada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Es tracta del número 6 i aporta informació especialitzada i inèdita sobre la comarca, referent a art religiós, història, sociologia, personatges, sense faltar estudis en profunditat d’actualitat. El nou número conté temes i autors de molt interès, cadascun d’ells tractat amb una extensió adequada i amb tota mena de detalls.
Sabeu què és un “forat de l’altre món”? Es tracta d’una esquerda a la roca de la serra que envolta Albelda, i diuen que, si hi tires una moneda, no sents com arriba al fons. És, de fet, el lloc mitològic de les albeldeses: totes sabem que estos forats existeixen, molts no n’han vist mai cap, i només qui és més expert sap quants n’hi ha i on són.
Amb al títol “Joventut díscola a Albelda al segle XVIII”, els investigadors del Centre d’Estudis Lliterans Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila han publicat un escrit a la secció “Historia de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera, basat en documentació d’aquell temps.
// Josep A. Chauvell, alcalde d’Alcampell i president de la comarca de la Llitera
S’ha de reconèixer que mantenir en actiu una revista en català a l’Aragó durant vint anys té molt de mèrit. Encara més si es té en compte els limitats mitjans amb els que ha comptat i les dificultats històriques per a distribuir-la entre una població que majoritàriament no ha estat escolaritzada en català. Això ha dotat Temps de Franja d’un nucli de lectors particularment motivat per les qüestions culturals i lingüístiques del nostre territori. A més, té la virtut de permetre als subscriptors conèixer les coses que passen a les altres comarques catalanoparlants d’Aragó. Tot plegat li dona un valor especial. No és una revista qualsevol.
En el primer número de Temps de Franja (TdF) les pàgines dedicades a la Llitera contenien una notícia d’àmbit econòmic i dues culturals. La primera anunciava que l’ajuntament d’El Torricó havia construït un alberg per a treballadors temporers, una iniciativa pionera i que denotava la importància que tenien els treballadors vinguts de lluny per al sosteniment de les economies locals. Les dos notícies culturals tenien a veure amb el teatre i amb la natura. Per un costat, s’anunciava un premi comarcal adreçat a grups i companyies de teatre d’Aragó i de Catalunya, un certamen del qual posteriorment TdF se’n va fer ressò durant tots els anys que va durar. Per un altre costat, s’anunciava la creació d’un centre d’interpretació de la natura impulsat per un col·lectiu de Tamarit (Kabana) que s’emplaçaria a l’entorn del pantà de Santa Anna, terme de Castellonroi.
El Govern d’Aragó acaba d’anunciar l’autorització de la prospecció d’hidrocarburs a l’àrea de les comarques de la Llitera, Ribagorça, Cinca Mitjà i Somontano. L’exploració començarà durant la segona meitat del 2020 i es prolongarà durant tres anys, amb una inversió de sis milions i mig d’euros per part de l’empresa Helios Aragón Exploration SL, constituïda a Madrid l’any 2017 per inversors espanyols i britànics (suposadament vinculats a la multinacional British Petroleum, entre altres). A partir d’aquesta exploració, si els resultats fossin positius, l’empresa podria decidir posar en marxa l’extracció de gas i/o petroli, per a la qual cosa hauria de tornar a demanar autorització d’explotació al Govern d’Aragó.
El «Geolodia» és un dia anual dedicat a celebrar excussions informatives i didàctiques gratuïtes, en coordinació amb la Sociedad Geológica de España (SGE), guiades per especialistes en geologia i obertes a tot el públic. Es van començar a fer l’any 2005 a la província de Terol, tot continuant per altres províncies fins avui en dia. Des del 2011 es celebra un geologia per província, i enguany se n’han organitzat cinquanta-set a tot l’Estat espanyol, entre elles un a Calassanç (Llitera alta), el dia 20 de maig.
En un recent article d’actualitat, el Diario del Alto Aragón ha posat de relleu la vida del poble d’Albelda en una conversa amb la alcaldessa Mª Ángeles Roca. En l’article es dona especial importància a la convivència i al manteniment i record d’antics costums i tradicions a través de l’associacionisme que ha caracteritzat sempre aquest poble.
