Els col·laboradors del CELLIT Silvia Isábal i Victor Bayona han publicat recentment a la secció ‘Historias de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera una interessant informació sobre uns costums dels segles XVIII i XIX que, que tenen a veure amb els diferents tipus de mossos que hi havia a la comarca i les seues condicions de vida. Els autors han publicat dos articles consecutius, un sobre els mossos i l’altre sobre les mosses. Ací en volem fer un breu resum perquè és una història digna de recordar.
De mossos n’hi havia de totes edats i condicions. Per un costat, hi havia nens que no havien acabat l’escola, als que els seus pares posaven a servir per tenir una boca menys que alimentar a casa. Aquest tipus de mossos dormien a la pallera i s’ocupaven de donar menjar i beure als animals de treball i a fer encàrrecs per als amos, tot a canvi de ser mantinguts. A la Llitera Alta els deien “xulos”. Alguns feien de ajudants del pastor i se’ls deia “rabadans”.
El passat 25 de març, per celebrar el dia mundial de l’aigua, l’Associació d’Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça (AGEOMINLIR) va organitzar una jornada de divulgació de l’hidrogeologia i de la professió d’hidrogeòleg. L’objectiu de l’Hidrogeodia, promogut pel Grup Espanyol de l’Associació Internacional d’Hidrogeòlegs (AIH-GE), és donar a conèixer les aigües subterrànies i la seva importància per al bon funcionament dels ecosistemes, en una època caracteritzada per canvis des del punt de vista climàtic i socioeconòmic. L’Hidrogeodia 2023 de la província d’Osca es va fer a la Llitera Alta, curiosament la zona de secà de la comarca, i a la Baixa Ribagorça.
Cal dir que la gent d’Altorricó ha tingut l’habilitat de transformar el Dia de la Dona Treballadora en la Setmana de la Dona. És una manera d’eixamplar la celebració, donar més rellevància a la data i fer-la encaixar millor amb les dinàmiques de les nostres poblacions, on les activitats culturals i lúdiques tenen uns altres ritmes i requeriments.
La Setmana de la Dona d’Altorricó va comptar amb un extens programa d’actes de tota mena (tallers, xerrades, documentals, etc.). Lo rader dia de la setmana, diumenge 12 de març, es va organitzar una caminada popular “per la igualtat” a través d’un circuit de camins propers al poble, que va aplegar un nombrós públic de totes les edats i que va culminar al pavelló municipal, on s’havia preparat un vermut “morat” per a totes les persones participants, amenitzat per un concert d’Isabel Marco, emergent cantautora rockera aragonesa.
Rebuda la Revista la Rambla d’aquest estiu, es veu que és optimista i plena de contingut, amb molts temes interessants a comentar. Es posa atenció especial a l’article de l’apartat ‘Casa de la Vila’ titulat “El secador de jamones”, vist des de l’òptica dels responsables del poble i de la política d’Aragó.
Després d’algunes polèmiques que qüestionaven la ubicació en un espai històric, cosa de que en el moment de l’inici del projecte cap Grup ni Institució va dir res, de que recentment s’hagi recordat algun problema legal a altres països del titular de l’empresa Litera Meat, val a dir que per fer acusacions s’han de tenir proves dels fets i de la resolució, sobretot quan aquest responsable està actuant amb llibertat. Utilitzar aquestes polèmiques per acusar algun responsable del Govern d’Aragó de tractar amb gent poc legal és una postura que mostra poca serietat per part de qui ho fa, si a la comarca s’actua legalment.
La revista comarcal Somos Litera ha publicat recentment una interessant notícia en el seu apartat ‘Historias de nuestra historia’, en un article titulat «La Fiesta del Árbol de Esplús en 1915». S’hi explica en aquell article que el gener de 1915 es va declarar per Reial Decret l’obligatorietat de celebrar la Festa de l’Arbre a tots els municipis del país. No obstant això, cal dir que en molts llocs d’Espanya i de l’estranger ja es celebrava de manera habitual des de feia dècades. Amb aquesta celebració s’intentava que tant infants com adults valoressin la natura. Normalment hi participaven escolars i famílies, amb activitats de plantació d’arbres en terrenys apropiats.
La destrucció del jaciment ibèric ‘Les Corques II’ d’Albelda (ressenyada en un altre article de Temps de Franja per Josefina Motis) és un fet evitable que ningú ha volgut evitar. No passa res. Podem viure sense restes arqueològiques i segurament ho notarem poc en la nostra vida quotidiana. Però hem perdut un altre llençol, que trobarem a faltar quan un dia mos vulguem tapar.
Potser ha sigut per desinterès. O potser per massa interès. Potser per mandra o pura perea. Ni ho sabem, ni ho sabrem. El que queda clar és que, en el nostre entorn, el patrimoni històric (protohistòric en esto cas) és percebut com una cosa molesta i poc útil. Potser perquè mos vincula a una societat passada i polsosa de la que volem fugir, ara que aspirem a hostatjar projectes internacionals que mos posen al mapa, a pujar al carro de la innovació a qualsevol preu. Si volem competir en les grans cadenes agroexportadores globals necessitem una societat innovadora i dinàmica que, com tothom sap, és per definició antagònica als fòssils. Ara passem astí. Que s’espavilen els ibers. No haver-se extingit. Que se’n vagen al Matarranya, que potser els tractaran amb més amabilitat.
La gran empresa ubicada a Binèfar, Litera Meat, tenia projectat fer una assecadora de pernils al terme d’Albelda. Darrerament, des d’aquest poble es publicava el començament dels treballs, després de temps d’esforç, per adequar les terres de les parcel·les on està previst fer aquesta obra. Des d’Albelda es considera que és un gran projecte de futur per al municipi i s’anunciaven les obres amb satisfacció, com un bon projecte per al poble.
Per altra banda, es veu que aquest territori és a la partida de les Corques, on ara diuen que hi ha un jaciment arqueològic. El CELLIT va fer un manifest públic anunciant la destrucció d’aquest jaciment. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça s’han manifestat en el mateix sentit. Diuen que és conegut des dels anys 70 i que hi ha materials recollits i dipositats al Museu Provincial d’Osca.
El passat 23 de gener es va constituir formalment l’associació d’Amics del Parc Geològic i Miner de La Llitera i La Ribagorça (AGEOMINLIR). L’acte es va celebrar al pavelló municipal d’Alcampell i hi va participar mig centenar de persones de diferents pobles de les dues comarques implicades.
