La gran empresa ubicada a Binèfar, Litera Meat, tenia projectat fer una assecadora de pernils al terme d’Albelda. Darrerament, des d’aquest poble es publicava el començament dels treballs, després de temps d’esforç, per adequar les terres de les parcel·les on està previst fer aquesta obra. Des d’Albelda es considera que és un gran projecte de futur per al municipi i s’anunciaven les obres amb satisfacció, com un bon projecte per al poble.
Per altra banda, es veu que aquest territori és a la partida de les Corques, on ara diuen que hi ha un jaciment arqueològic. El CELLIT va fer un manifest públic anunciant la destrucció d’aquest jaciment. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça s’han manifestat en el mateix sentit. Diuen que és conegut des dels anys 70 i que hi ha materials recollits i dipositats al Museu Provincial d’Osca.
El Centre d’Estudis Lliterans CELLIT ha presentat recentment una nova col·lecció d’estudis monogràfics sobre la comarca, que du per nom «Gypsa», dedicada a treballs d’investigació monogràfics que per la seva extensió no tenen cabuda a la revista periòdica Littera. Es preveu que s’hi tractaran temes relacionats amb les humanitats, la natura i el patrimoni en sentit ampli. ‘Gypsa’ es el plural de Gypsum en llatí, un nom que fa referència a la serra de les Gesses que travessa la comarca de la Llitera de costat a costat.
El cap de setmana de l’11 al 13 de març, Tamarit de Llitera va recuperar el festival de màgia que s’hi celebra tradicionalment sota el marc de la Trobada Nacional Florences Gili. Després de dos anys sense haver-lo pogut celebrar a causa de les restriccions de la pandèmia, es notava que hi havia ganes, tal com va quedar palès per l’entusiasta resposta del públic, que va omplir tots els escenaris. Enguany era l’edició XXII i es van fer espectacles de totes mides i en els llocs més diversos, des de bars, places o escoles, fins el pavelló municipal o, cosa inèdita fins ara, a dins d’algunes cases-palau del centre històric.
El passat 23 de gener es va constituir formalment l’associació d’Amics del Parc Geològic i Miner de La Llitera i La Ribagorça (AGEOMINLIR). L’acte es va celebrar al pavelló municipal d’Alcampell i hi va participar mig centenar de persones de diferents pobles de les dues comarques implicades.
El teatre dels Titiriteros de Binèfar va acollir el passat diumenge 23 de març una projecció de la pel·lícula ‘Sis dies corrents’, seguida d’un col·loqui amb la productora Míriam Porté. ‘Sis dies corrents va rebre sengles premis Gaudí a la millor pel·lícula i a la millor direcció en l’edició d’enguany. Dirigida per Neus Ballús, i rodada en català, castellà i àrab, ‘Sis dies corrents’ fa un seguiment de les vivències de tres treballadors d’una petita empresa de fontaneria i electricitat de l’àrea de Barcelona, mentre fan reparacions per diferents domicilis.
El passat diumenge 31 d’octubre es va presentar a Albelda el llibre Pel Forat de l’Altre Món, un acte que va comptar amb la presència de les autores, Marta Michans i Iris Pallarol, i del dissenyador Raúl Andreu. El llibre és resultat de les visites guiades que les autores van organitzar pel centre urbà d’Albelda durant l’estiu de 2020, i constitueix una agradable sorpresa en el panorama editorial comarcal, tant pel seu contingut amè i rigorós com pel seu disseny atrevit i lluminós.
Des de fa un temps s’estan fent una sèrie de sortides, amb inscripció prèvia, a llocs atractius de la zona, organitzades pels Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça. Es diu que en la intersecció entre estes dos comarques s’hi troba un important patrimoni geològic i miner que pot ser aprofitat amb finalitats educatives, científiques i turístiques, i que podria suposar un ajut per frenar la despoblació actual d’aquella zona.
La revista La Rambla d’Albelda es publica cada any a l’agost i fa un bon repàs de les activitats que s’han dut a terme durant els últims mesos. El número d’enguany ha estat marcat per la inevitable pandèmia, amb les limitacions i precaucions que s’han hagut de prendre en totes les activitats que s’han fet a la població. La Penya Lo Magré, per exemple, va organitzar una exposició de fotos de la Festa del Tossino per a compensar el fet que no s’hagués pogut dur a terme esta festa tan estimada per la població.
