En l’anterior Temps de Franja ja donàvem notícia de la presentació d’este volum, el passat 4 de desembre, a la Universitat Rovira i Virgili. Un interessant treball d’investigació en què han participat tres universitats que comparteixen la mateixa llengua: la Rovira i Virgili a Catalunya, la d’Alacant al País Valencià i la de les Illes Balears. Des d’esta necessària però poc freqüent col·laboració es poden fer projectes amplis com és el cas d’esta publicació en què han treballat un nodrit grup d’investigadors, setze concretament, coordinats per Carme Oriol i Emili Samper. El volum està dividit per apartats dedicats als diferents territoris on es parla la mateixa llengua: Catalunya, Illes Balears, País Valencià i El Carxe, Franja d’Aragó, Andorra, Catalunya Nord i l’Alguer.
El passat dissabte 1 de desembre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va celebrar la seua gala anual, enguany a la casa Ferrabrás de Torrent. L’acte va començar amb el lliurament dels Premis Galan a la Normalització Lingüística al col·lectiu feminista “Lo Perkal de les Faldetes” i a Jordi Larroya de Digital Fraga TV, que en el seu discurs va reivindicar l’ús “normal i espontani de la llengua” a la televisió que dirigeix, i també va explicar que properament el canal es veurà a la comarca, ja que actualment només es pot sintonitzar a la ciutat de Fraga.
El passat 26 de juny de 2019 es va presentar al patí de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida el conte Benvolgut setembre dins de les activitats del projecte Implica´t +, format per quaranta-dos professors de diversos centres escolars i coordinat per la professora M. Mar Lluelles. Fa set anys que es va crear per treballar aspectes relacionats amb la solidaritat envers els altres, vinculats amb la Fundació Federico Mayor Zaragoza i la Unesco de Puerto Rico. Un dels objectius bàsics és donar a conèixer a l’alumnat els principis del document internacional de la Carta de la Terra i, actualment també, l‘Agenda 2030.
El 21 de maig es van lliurar els premis del concurs literari juvenil Friccions a l’Auditori del CaixaFòrum de Barcelona, presidit per la directora general de Política Lingüística Ester Franquesa. La convocatòria està organitzada per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació i compta amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Durant els dies 3, 4 i 5 de maig a la vila de Calaceit, capital cultural de la comarca del Matarranya, es van celebrar unes jornades d’arqueologia per commemorar el centenari de les excavacions realitzades per l’Institut d’Estudis Catalans.
Cent anys enrere, l’Institut d’Estudis Catalans va encarregar els estudis i les excavacions a l’eminent científic i arqueòleg en Pere Bosch i Gimpera. Aquest personatge es va formar a Alemanya i era el millor, a anys llums, dels arqueòlegs de tot l’estat.
El passat cap de setmana van celebrar-se les Jornades d’Arqueologia de Calaceit que commemoraven el centenari de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya i a la Terra Alta entre 1914 i 1923. La convocatòria var ser organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya.
El dia 8 d’abril del 2019 s’ha presentat a la Llibreria Documenta de Barcelona la novel·la Arbàgel. Un revolt de l’amor de na Marta Momblant Ribas, Premi Guillem Nicolau 2018. Després d’unes breus paraules de benvinguda per part del representant de la llibreria Documenta, va prendre la paraula en Chusé Aragüés, Director de Gara d’Edizions, l’editorial saragossana que ha publicat Arbàgel. Va excusar l’absència del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, n’Ignacio López Susín, i va insistir en les dificultats en fer conèixer a Catalunya els llibres publicats a l’Aragó, tot agraint molt especialment a la llibreria Documenta per poder fer-hi la presentació del darrer Guillem Nicolau.
La nostra llengua, a partir dels nostres parlars, continua sent centre d’interès de la comunitat científica. Un consorci d’investigadors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (UdL) i Rovira i Virgili de Tarragona (URiV) s’ha proposat d’analitzar la incidència que els sentiments tenen sobre la llengua, i la llengua sobre els sentiments. A més de ser d’universitats diferents, l’equip (format per dones i homes, investigadors consagrats i novells) és altament pluridisciplinari (sociolingüistes, dialectòlegs, sociòlegs i pedagogs) i els seus membres també són de procedència geogràfica i dialectal variada: a més de gironins i lleidatans, hi ha tortosins i valencians, i de la Llitera, la Ribagorça i el Matarranya.
