Un estiu més, les aules de la Residència universitària de Jaca han acollit els “cursos extraordinaris” de la Universitat de Saragossa, entre els quals el titulat «Fonética histórica comparada de las lenguas iberorrománicas», patrocinat per la càtedra Johan Ferrández d’Heredia i coordinat pels professors Francho Nagore i Javier Giralt, que es va desenvolupar entre el 14 i el 15 de juliol.
El president del Govern d’Aragó Javier Lambán, acompanyat per diferents alts càrrecs de l’executiu, va vindre a Barcelona esta setmana per acceptar la cessió gratuïta de la Casa d’Aragó de la capital catalana per tal de rehabilitar-la i reforçar la seua funció com a espai integrador. Des de l’inici de la pandèmia que va haver de tancar-se perquè es trobava en una situació de conservació lamentable per falta de viabilitat econòmica, com ja fa temps que argumentava l’actual president de l’entitat l’alcorisà Jesús Félez, que ha rebut la notícia de l’executiu amb gran satisfacció.
El mequinensà, que quedarà adscrit a l’Institut Aragonès del Català, és el setzè acadèmic numerari d’aquesta corporació
// Redacció
El proppassat vint-i-dos de juny es va celebrar una sessió extraordinària monogràfica del Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, en què es va dur a terme la votació per a la provisió d’una vacant a l’àmbit lingüístic del català d’Aragó.
Els acadèmics i les acadèmiques numeraris havien disposat prèviament d’un termini d’un mes per presentar candidatures, que havien d’estar avalades per, almenys, una tercera part dels membres del Ple. Després de la votació secreta corresponent, el filòleg i escriptor Hèctor Moret Coso va ser elegit per unanimitat nou acadèmic numerari de la corporació. L’escriptor mequinensà s’unirà així, a la propera reunió del Ple de l’Acadèmia, als quinze acadèmics que van ser nomenats pel Decret 122/2021, de 29 de juliol, del Govern d’Aragó. A més, serà el setè membre numerari de l’Institut Aragonès del Català, que amb aquest nomenament arriba al nombre mínim de components que estableixen els estatuts de l’Acadèmia.
Com cada any, des del 2016, el 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO. A l’Aragó qui s’encarrega de programar i promocionar les diferents activitats que organitzen les entitats és la Direcció General de Política Lingüística que, a la vegada, presenta convocatòries pròpies de caràcter més general. Actes culturals que se celebren entre els mesos de febrer a l’abril.
L’escriptor Ánchel Conte i el professor Javier Giralt seran els directors d’ambdues institucions
// Redacció
El dia 21 de març de 2022, es van constituir a Saragossa l’Instituto de l’Aragonés i l’Institut Aragonès del Català, integrats a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, entitat que va ser creada per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó (més coneguda com a «Llei de Llengües d’Aragó») i que es regeix pels Estatuts aprovats al Decret 56/2018 del Govern d’Aragó.
El dissabte 25 de setembre tingué lloc, al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte 2021 a un veí de la vila, Pasqual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Mont-roig José Antonio Carrégalo, mort també enguany, i la revista Temps de Franja, que l’any passat complia els seus vint anys de vida.
A l’acte, ple d’emotivitat, hi assistí una gran quantitat de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de la Franja, amics, companys i familiars dels premiats. Entre les autoritats presents hi eren el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín; l’alcalde de Massalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Mont-roig de Tastavins, Glòria Blanc.
L’associacionisme demana la supervisió del Consell d’Europa
// Natxo Sorolla
Les Corts d’Aragó han instat el Govern d’Aragó, a proposta de VOX, a «1. Suprimir el Institut Aragonès del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y al entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.» i «2. Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés» (9/9/2021). Són els dos punts en què es van posar d’acord VOX, PAR, PP i Ciudanos.
Paral·lelament als debats i les activitats artístiques i musicals de les Nits de Joglars, durant tot el mes de juny, es pot visitar als passadissos de la rotonda del mateix Centre Cívic Delicias la mostra Aragón 3L. Nuestras lenguas. Aquesta exposició està formada per vuit panells en què s’explica la realitat dels parlants del nostre país, i recorre la història de l’aragonès i el català d’Aragó fins a l’actualitat.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació