El jurat de el Premi Desideri Lombarte 2021 ha decidit atorgar en aquesta edició el premi ex aequo a la revista Temps de Franja i als investigadors i escriptors recentment traspassats José Antonio Carrégalo Sancho i Pasqual Vidal i Fígols.
El Premi Desideri Lombarte reconeix una tasca continuada o d’especial notorietat i importància en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc., que suposin un destacat benefici per al català d’Aragó, especialment les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc., del català d’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.
Temps de Franja és una publicació periòdica que, des de l’any 2000, s’ha convertit en el mitjà de comunicació i d’expressió cultural de les diferents comarques que conformen la zona oriental d’Aragó i són de parla catalana. Ha servit per articular culturalment aquestes comarques i per ser vehicle de notícies, articles d’opinió i estudis de tot l’Aragó catalanoparlant. Com a separata publica també Temps d’escola, elaborat pels escolars de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp, el Baix Aragó i el Matarranya.
Les successives lleis orgàniques que han regulat l’educació a l’Estat espanyol han recollit l’ensenyament d’idiomes, que té per objecte capacitar l’alumnat per a l’ús adequat dels diferents idiomes, incloent-hi els nivells de bàsic, intermedi i avançat, que després el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües subdivideix en A1, A2, B1, B2, C1 i C2.
A Aragó, el reconeixement de l’acreditació de la competència lingüística es va desenvolupar en l’Ordre de 11 de novembre de 2014, per Espanyol com a llengua estrangera, Alemany, Català, Xinès, Francès, Anglès, Italià i Rus.
El Departament d’Educació, Cultura i Esport ha concedit a Chusé Aragüés el Premi a la Trajectòria Professional en el sector del llibre a Aragó en 2020.
El jurat —format pel director general de Cultura, Víctor Lucea; el director del Centre d’el Llibre d’Aragó, José Luis Acín Fanlo, a més de María Ángeles Naval López, Rosario Fraile Gayarre i Rafael Yuste Oliete— ha considerat que Aragüés és mereixedor d’aquest reconeixement per «una trajectòria sòlida, esforçada i brillant en els àmbits de l’edició, la distribució, la traducció i la promoció cultural».
L’aragonès i el català no són llengües oficials a Aragó, fet que no ha afavorit un ensenyament de les dues llengües en cap dels estadis del nostre sistema educatiu, ni tan sols en l’universitari. No obstant això, no ha suposat un impediment perquè nombrosos escriptors, motivats pel seu amor a aquestes llengües minoritzades, hagin fet el pas d’emprar l’aragonès o el català en les seues composicions. En època contemporània s’han desenvolupat unes literatures que, tot i el seu interès, són escassament conegudes.
El Butlletí Oficial d’Aragó ha publicat l’Ordre que regula la convocatòria de el Premi Desideri Lombarte, en la seua edició de l’any 2021. Este premi està destinat a el reconeixement a una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici per al català d’Aragó, amb especial consideració de les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.
La revista va nàixer en una època d’optimisme i esperança i aquest esperit quedava palès a les pàgines d’Aragó, la secció que donava compte de l’activitat institucional que es feia al Palau Pignatelli de Saragossa a favor o en detriment de les llengües pròpies.
Tot semblava possible. Ja en el número 1, Teresa Font, l’alcaldessa de Saidí, del PAR, deia en una entrevista que l’elaboració de l’avantprojecte de la Llei de Llengües “anava massa lenta” i en el número 2, el president d’Aragó, Marcel·lí Iglesias, manegava amb fluïdesa conceptes aparentment contradictoris com “cooficialitat”, avui tema tabú, i “voluntarietat” per part dels municipis. Un altre membre del PAR, el conseller de Cultura Javier Gallizo, explicava en el número 6 els avantatges que tindria per a les llengües minoritàries la nova Llei del Patrimoni i, en el 8, al caliu d’un debat sobre política lingüística, confiava que la Llei de llengües fos acceptada “fins i tot pel PP”.
// Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó
Quan llostrejava el segle XXI assistíem al naixement de l’únic mitjà de comunicació estable a l’Aragó que utilitza com a vehicle la llengua catalana. Una revista coral i territorialment inclusiva. Una revista, en suma, necessària.
Seguim la seva trajectòria des del principi amb interès i amb esperança, des del desig de la dignificació i normalització social de les nostres llengües pròpies, a vegades amb esperança, com quan es va aprovar la Llei de 2009 i altres amb dolor i ràbia com després de la seva derogació i l’aprovació de la negacionista llei de 2013.
Accedir al Govern d’Aragó, des de la Direcció General de Política Lingüística, en 2015, obria una nova finestra i un camp inexplorat per a millorar les condicions en què es desenvolupen les nostres dues llengües pròpies, l’aragonès i el català d’Aragó, denominació amb la qual es recuperà al febrer de 2016 a través de la modificació de Llei de Patrimoni Cultural.
Amb l’objectiu d’impulsar les activitats de la «Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès», el Consell de Govern de l’executiu aragonès ha donat avui el vistiplau per a la signatura d’una addenda al conveni de col·laboració que mantenen el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa amb l’objectiu de contribuir a la generació de coneixement en les àrees d’interès de la càtedra.
