La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públic avui el veredicte del Premi Guillem Nicolau, l’objectiu del qual és reconèixer la tasca en foment de la difusió del català d’Aragó. El guardó, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en aquesta ocasió al periodista Lluís Rajadell.
El Premi Guillem Nicolau reconeix una obra de creació literària en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig) escrita en català d’Aragó en qualsevol de les seues varietats.
L’obra guanyadora en aquesta ocasió es titula Terra Agra. El Jurat —presidit pel cap de servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, i com a vocals vocals la guanyadora de l’anterior edició Merxe Llop, així com Ramón Mur i Javier Rodes, actuant de secretària Azucena López— ha triat aquesta obra perquè «aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original i creativa, a través de relats curts vinculats a el territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció».
El passat dissabte 25 de setembre tingué lloc, al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte que enguany han recaigut en un veí de la vila, Pasqual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Mont-roig José Antonio Carrégalo i la revista Temps de Franja, que l’any passat complia els seus vint anys d’existència.
La pista de la instal·lació esportiva, degudament adequada a les mesures de seguretat i distanciament entre cadires, estava nodridament poblada de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de les comarques franjolines. Presidiren l’acte el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín, l’alcalde de Masssalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Mont-roig de Tastavins, Glòria Blanc.
Entre el 14 i el 16 de juliol, en el marc dels cursos d’estiu de la Universitat de Saragossa en les aules de la Residència universitària de Jaca i amb la col·laboració de la càtedra Johan Ferrández de Heredia, s’ha desenvolupat el curs «Aragonés i catalán en la literatura de Aragón».
El programa es va estructurar en tres parts, que van tractar, respectivament, de la producció literària en aragonès, en català, i del fet d’escriure en aquestes llengües des de l’experiència d’escriptors actuals.
El Consell de Govern ha aprovat avui el nomenament dels primers quinze membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua que s’articula en dues seccions, l’Institut de l’Aragonès i l’Institut Aragonès del Català.
Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.
Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.
A fi de concretar el «Compromís de treball conjunt», signat el passat dia 28 de setembre de 2020 amb prop de 60 associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català, la Direcció General de Política Lingüística ha sol·licitat a aquestes agrupacions propostes per desenvolupar dins del pressupost de 2021, sempre que puguin dur-se a terme tenint en compte tant la situació sanitària com els tràmits administratius necessaris.
L’àrea de Filologia Catalana ha estat un veritable centre de recerca i divulgació del català a la Universitat de Saragossa, ja que, des dels seus orígens, ha dirigit la seva atenció cap a l’estudi de la llengua catalana a la Franja d’Aragó. Els professors de llengua i literatura catalanes d’aquesta Universitat –Maria Rosa Fort, Javier Giralt i Maite Moret– han dedicat els seus esforços a investigar el català d’Aragó des de perspectives diverses.
Un dels punts més forts de la tasca duta a terme és la que té a veure amb la història del català en terres aragoneses. A través de diversos projectes de recerca, de caire nacional i regional, han aconseguit aplegar un corpus documental molt important procedent de totes les comarques catalanoparlants d’Aragó; un conjunt de documents que ja s’han començat a estudiar i que ha donat com a resultat algunes publicacions
Divendres 9 de juliol es va defensar a les 12:30 del matí a l’aula 1 de la Facultat de Filosofía y Letras de la Universitat de Saragossa, el Treball de Final de Grau (TFG) titulat «Flora y etnobotánica en Monroyo/Mont-roig (Teruel): un estudio léxico dialectal», l’autora del qual és Kàtia Benaiges Saura, de Mont-roig de Tastavins, i el director en Dr. Javier Giralt Latorre, titular de Filologia Catalana d’aquesta Universitat.
Durant aquest curs escolar, 10 centres educatius d’Aragó han dut a terme el projecte eTwinning ‘Paraules Precioses’, el primer dedicat a investigar i posar en valor les llengües pròpies d’Aragó, el català en aquest cas. Ha estat un projecte transversal obert a tot el professorat de o en català d’Aragó, de tots els nivells de l’educació escolar obligatòria, des d’Educació Infantil a l’ESO, que ha servit per aprendre a gestionar projectes col·laboratius en línia a la plataforma eTwinning a través d’un treball pràctic..
