El passat dissabte 17 de febrer es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits, és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.
Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascun dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.
50 localitats aragoneses acullen un total de 145 esdeveniments al voltant d’aquest dia, instituït per la Conferència General de la UNESCO
// Redacció
Amb el títol Veus en o zierzo/Veus al cerç/Veus al cerç. Aragonès i català, les nostres llengües, el Govern d’Aragó —a través de la Direcció General de Política Lingüística— estrena un documental que aprofundeix les arrels lingüístiques de la Comunitat Autònoma. El treball, que ha estat dirigit per la realitzadora Vicky Calavia, té una durada de 72 minuts i fa un recorregut per la història de les llengües a Aragó des de la romanització fins a l’actualitat des de perspectives tan diverses com la literatura, la cultura, la sociologia, l’ensenyament o la protecció legal.
A Aragó es parlen avui tres llengües pròpies: el castellà, llengua oficial, emprada pel 100% de la població autòctona; l’aragonès, que utilitzen unes 25.000 persones, conservat al nord i el català, parlat des de la Ribagorça fins al Matarranya per 55.500 aragonesos, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística.
El proppassat 9 de gener, la plana major de l’Institut d’Estudis Terolencs desembarcà al paranimf de la Universitat de Saragossa per a presentar quatre llibres de poesia recentment publicats. Per una banda, l’Obra poètica completa de Desideri Lombarte, primer número de la col·lecció «Biblioteca Turolense», dedicada a monografies d’autors i autores vinculats a aquesta província. Per altra, l’objectiu de l’acte era presentar la nova col·lecció «Antologías Poéticas» amb els seus primers títols: Teruel en la mirada y en el alma, de José Antonio Labordeta Teruel, campanas que doblan a lo lejos de Ildefonso-Manuel Gil, y Arpegios y mudanzas de l’autor de Burbáguena Enrique Villagrasa.
L’associacionisme demana la supervisió del Consell d’Europa
// Natxo Sorolla
Les Corts d’Aragó han instat el Govern d’Aragó, a proposta de VOX, a «1. Suprimir el Institut Aragonés del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y al entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.» i «2. Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés» (9/9/2021). Són els dos punts en què es van posar d’acord VOX, PAR, PP i Ciudanos.
El primer d’octubre proppassat, l’edifici del Departament d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó va ser testimoni d’excepció d’un esdeveniment històric per a la història lingüística d’Aragó: la primera sessió del Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Però… l’Acadèmia de quina llengua? L’origen de l’Acadèmia el trobem a la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, més coneguda com a «Llei de Llengües», que roman vigent. L’article 7 d’esta llei crea l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com a institució científica oficial i pública en l’àmbit de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, segons la qual la institució ha d’establir les normes referides al seu ús correcte i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social. Per tant, podem dir que l’Acadèmia té funcions normatives i consultives.
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públic avui el veredicte del Premi Guillem Nicolau, l’objectiu del qual és reconèixer la tasca en foment de la difusió del català d’Aragó. El guardó, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en aquesta ocasió al periodista Lluís Rajadell.
El Premi Guillem Nicolau reconeix una obra de creació literària en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig) escrita en català d’Aragó en qualsevol de les seues varietats.
L’obra guanyadora en aquesta ocasió es titula Terra Agra. El Jurat —presidit pel cap de servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, i com a vocals vocals la guanyadora de l’anterior edició Merxe Llop, així com Ramón Mur i Javier Rodes, actuant de secretària Azucena López— ha triat aquesta obra perquè «aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original i creativa, a través de relats curts vinculats a el territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció».
El passat dissabte 25 de setembre tingué lloc, al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte que enguany han recaigut en un veí de la vila, Pasqual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Mont-roig José Antonio Carrégalo i la revista Temps de Franja, que l’any passat complia els seus vint anys d’existència.
La pista de la instal·lació esportiva, degudament adequada a les mesures de seguretat i distanciament entre cadires, estava nodridament poblada de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de les comarques franjolines. Presidiren l’acte el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín, l’alcalde de Masssalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Mont-roig de Tastavins, Glòria Blanc.
Entre el 14 i el 16 de juliol, en el marc dels cursos d’estiu de la Universitat de Saragossa en les aules de la Residència universitària de Jaca i amb la col·laboració de la càtedra Johan Ferrández de Heredia, s’ha desenvolupat el curs «Aragonés i catalán en la literatura de Aragón».
El programa es va estructurar en tres parts, que van tractar, respectivament, de la producció literària en aragonès, en català, i del fet d’escriure en aquestes llengües des de l’experiència d’escriptors actuals.
