// Acadèmia Aragonesa de la Llengua

A continuació es presenta un resum de les activitats realitzades per l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua entre els mesos de juny i d’octubre d’aquest any.

Una mostra al Paranimf treu de l’oblit un grapat d’autores en aragonès i català 

// Màrio Sasot

Des del passat 4 d’octubre i fins el 3 de desembre es pot veure, a la sala África Ibarra del Paranimf de la Universitat de Saragossa, una fantàstica i acurada mostra de la feina, de vegades dispersa i mig oculta, d’unes dones aragoneses que des de ja fa unes dècades van decidir escriure els seus poemes, relats, novel·les, assajos o teatre en les seues llengües maternes minoritzades.

// Carme Messeguer Zapater

En un indret insospitat de la Plana de Uesca, a tocar del parc natural de la serra de Guara, es troba el llogaret de Casbas, on s’alça imponent el monestir cistercenc de Santa María de la Gloria, que acull el recentment inaugurat Zentro d’interpretazión de l’aragonés Ana Abarca de Bolea.

L’Ajuntament de Mequinensa, s’ha posat en contacte amb nosaltres per informar-nos que ja ham posat en marxa la web (declaracio.mequinensa.com) per adherir-se al Manifest del 40 aniversari de la Declaració de Mequinensa, una vegada incloses les modificacions proposades a la reunió que vam mantenir el passat 24 de març al Saló del Plens de l’Ajuntament.

Lo 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa convoca centenars de franjolins de Nord a Sud

// M. D. Gimeno Puyol

L’1 de febrer de 1984, un moment històric es va gestar al Castell de Mequinensa. 17 alcaldes de la Franja van estampar les seues signatures en una declaració que avui perdura com a símbol de la lluita pels drets lingüístics dels catalanoparlants aragonesos. Eren moments d’eufòria democràtica i d’empatia autonòmica en les diferències. Quatre dècades després, este 24 de febrer de 2024, l’Ajuntament de Mequinensa ha marcat l’aniversari en una jornada reivindicativa que també commemorava el Dia Internacional de la Llengua Materna.

// Carles Sancho Meix

El passat 21 de febrer, per celebrar el Dia de la Llengua Materna, el Departament de Català de l’Escola Oficial de Idiomes d’Alcanyís va organitzar una convocatòria al voltant de la nostra llengua que es va poder seguir presencialment i on line. La jornada la va iniciar la directora del centre, Carmen Navarro, que va donar la benvinguda als assistents i es mostrà orgullosa pels actes programats des de la seua entitat. A continuació Maria Teresa Moret Oliver, antiga professora de l’EOI d’Alcanyís, se sentia molt satisfeta de trobar-se altra volta al centre on hi havia treballat tants cursos com a professora de català.

Què dirien els lingüistes si sentissen el que diuen alguns polítics?

// Glòria Francino Pinasa

Les últimes afirmacions del President del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, respecte a no considerar com a pròpies d’Aragó les llengües aragonesa i catalana ha sigut un gerro d’aigua freda per als que les tenim com a llengües maternes. Per això convidaria als polítics i gent que nega estes llengües de moltes comarques de les tres províncies aragoneses a visitar les poblacions on les poden sentir parlar, raonar, enragonar i xarrar.

// M Llop

La tarda del quinze de febrer plovia a Saragossa, era una pluja lleugera, agradable. Caminava lentament; no volia arribar a l’Alfageria on seria testimoni, una altra volta, de la caiguda legislativa de la llengua que parlem a l’Aragó Oriental. Durant els últims vuit anys s’han aconseguit progressos importants en relació amb les llengües minoritzades a la nostra comunitat: Creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, d’una Direcció General de Política Lingüística, reconeixement de la nostra literatura reactivant els Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc.