El proppassat 19 d’abril de 2023, el president de l’AAL, Javier Giralt, i el seu secretari, Juan Pablo Martínez, van presentar la institució davant d’un públic prou nodrit i interessat, sobretot pel que fa a l’aspecte gràfic de la llengua aragonesa, al centre Joaquín Roncal de Saragossa, acte que formava part d’un programa de diferents ponències i activitats organitzades per l’Associació Cultural Nogará-Religada en les XXIX jornades de les llengües d’Aragó, entre els dies 15 i 25 d’abril.
Nit en Blanc de les Llengües al Museu de Saragossa
// Marià Álvarez
El passat dissabte 24 de juny va tindre lloc, al Pati del Museu de Saragossa (Plaça de los Sitios, número 6), la Nit en Blanc de les Llengües organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.
Ja fa 57 anys, en la Setmana Santa de 1966, que el matrimoni format per Artur Quintana i Font i Sigrid Schmidt von der Twer entrà en contacte directe amb els habitants, les viles i les terres del Matarranya. D’aleshores ençà, Artur Quintana ha dedicat molts dies i anys, esforços i afanys en aprofundir en el coneixement de la cultura popular aragonesa, de les llengües patrimonials d’Aragó i de les literatures associades a eixa cultura, a eixes llengües i, en especial, a unes terres i a les persones que les habiten. Sense oblidar en cap moment, el seu compromís amb altres llengües i cultures desfavorides, en especial amb l’occità.
El matrimoni format pels nostres benvolguts socis i activistes d’ASCUMA i ICF Artur Quintana i Sigrid Schmidt han arribat a un acord amb l’Ajuntament d’Alcanyís per a donar a la biblioteca d’aquesta ciutat els seus fons bibliogràfics. La parella té registrats, amb el seu Ex-libris, en la seua residència habitual de la Codonyera, 8.200 volums. Les obres estan majoritàriament escrites en llengües romàniques, germàniques i turca. Dels 4.300 volums cedits de llengües i literatura romàniques, 900 corresponen a llengua i literatura aragonesa; 1.100 a llengua i literatura castellana i 1.800 volums són de llengua i literatura catalana, 500 dels quals pertanyen a l’àmbit de la llengua i literatura catalana d’Aragó. Un altre mig miler d’exemplars corresponen a obres en altres llengües i literatures romàniques, com ara el francès, l’occità i el gallec.
El 14 de març, ha tingut lloc al Liceo d’Alcanyís la clausura de l’exposició Veus en el cerç, creada per la DGPL, sobre les escriptores en aragonès i català, present a la ciutat des de la inauguració el 4 de febrer, i sobre la qual ja us vam informar –en podeu llegir el text a tempsdefranja.org. L’exposició havia estat prèviament a Jaca i Saragossa, i seguirà el 18 a Mequinensa. Sembla que després anirà només a Benasc. I perquè no, en tot cas, a Barcelona, on fàcilment trobaria bona acollida i gent interessada tant al Centre Aragonès com a la Universitat? I a Osca tampoc, o a Fraga, ciutats ambdues les més populoses tant de l’aragonesofonia la primera, i de la catalanofonia nostrada la segona? Us ho deixo ací.
Acte solemne de presa de possessió dels càrrecs de l’Acadèmia
El dimarts 15 de novembre de 2022 es va celebrar al Paranimf de la Universitat de Saragossa l’acte solemne de presa de possessió del professor Javier Giralt Latorre, com a president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut Aragonès del Català, i de l’escriptor Ánchel Conte Cazcarro, com a director de l’Instituto de l’Aragonés.
“Semos en l’año 50 antis de Cristo. Toda a Galia ye ocupada por os romans. Toda? No pas!”
Així sona el començament de la primera història d’Asterix o Galo en aragonès editada recentment per Salvat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès. Aquesta edició se suma a unes altres ja traduïdes a altres llengües de l’estat espanyol, com el castellà, català, gallec, asturià i basc. La traducció a l’aragonès ha estat realitzada per Pascual Miguel Ballestín, qui confessa que «encara que pugui semblar una tasca fàcil perquè el còmic sol tenir frases curtes i un vocabulari senzill, no ha estat així perquè calia escurçar les distàncies entre les referències a la societat gal·la del segle I d’un text publicat el 1959 amb la societat i la cultura aragonesa, en un text dirigit a lectors del segle XXI».
Eloy Fernández Clemente, catedràtic universitari, escriptor i periodista, fundador i director durant els deu primers anys de la mítica revista aragonesa Andalán i director de la Gran Enciclopedia Aragonesa, va morir d’un ictus el passat 17 de desembre uns dies després d’haver complert els 80 anys.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
