// Patrici Barquín

Podríem pensar, o donar per sabut, que estem davant d’un fenomen que ha succeït de forma gradual i pausada, però la veritat é que ha sigut una evolució, de fet, anomenada revolució, bastant sobtada. Prova d’això é lo que en una ocasió m’explicava mon sogre:
Deia l’home, que en un camí va aparèixer per la finca de la família un senyor, suposadament vingut de Saragossa.

// Patrici Barquín

Ara ja fa un temps, per algun estrany motiu que a camins s’apodera de jo, vaig parar atenció a la manera com se feien los exàmens per a elaborar l’informe PISA, que vol dir programa per a l’avaluació internacional d’estudiants, per si algú quedava sense saber-ho.

// Patrici Barquín

Expliquen que, durant los dies previs a la Revolució Francesa, estava Robespierre fent un beure a una cantina, bar o fonda, quan va veure una cridadissa de gent que passava pel davant del finestró del local. Sense pensar-s’ho ni un instant va arrencar a córrer com un esperitat cap al carrer. Los acompanyants, sorpresos per la reacció, lo van increpar:

// Patrici Barquín

Pos ja era una mica granadet quan va passar. Va ser una nit en que l’alcohol del bar anava transitant des de la barra fins als nostres estomacs i ja estàvem en aquell punt en que arriben les confessions entre amics de borratxera. Així que lo meu company de festa em va dir que estava pensant molt seriosament en dedicar-se a criar “jacos”.

// Patrici Barquín

En lo moment de redactar eixa columna me trobo envoltat de llums de Nadal i en lo cap amerat d’esperit de pau, amor i família, així, sense adonar-me lo més mínim de l’oxímoron. Potser per això, lo meu cervell ha fet una retrocessió a l’època en què lo meu cos presentava un aspecte més reduït, tot i que, lo meu esme no ha crescut gaire des d’allavonces; parlo de quan era un xiquet.

// Patrici Barquín

Fa un temps, una persona prou assenyada, em va proposar lo repte de fer-me una lliçó de capitalisme per a “Dummies”. Això sí, enmig d’una festa a un bar a altes hores de la matinada. Així que em va explicar la paràbola de la gerra i la escuma de cervesa que diu:

// Patrici Barquín

Carlos Mejía Godoy, representant de la Nova Cançó nicaragüenca, cantant de Los de Palacagüina i recuperador de paraules esmorteïdes pròpies de la llengua de Nicaragua, entre altres coses; cantava una cançó titulada Clodomiro el Ñajo.

//Patrici Barquín

Pos ja està, ja anem acabant l’estiu. La fafet va esmorteint lo seu cant i, poc a poc, va arrimant la seua poteta al picaport de can formigueta. Los grills caven frenèticament, com un polític eixecant carrers i equipaments en plena campanya electoral, mirant de trobar un puesto agon refugiar-se durant l’hivern, que cada any triga més en arribar.