Carlos Mejía Godoy, representant de la Nova Cançó nicaragüenca, cantant de Los de Palacagüina i recuperador de paraules esmorteïdes pròpies de la llengua de Nicaragua, entre altres coses; cantava una cançó titulada Clodomiro el Ñajo.
Pos ja està, ja anem acabant l’estiu. La fafet va esmorteint lo seu cant i, poc a poc, va arrimant la seua poteta al picaport de can formigueta. Los grills caven frenèticament, com un polític eixecant carrers i equipaments en plena campanya electoral, mirant de trobar un puesto agon refugiar-se durant l’hivern, que cada any triga més en arribar.
Quan era petit i bevent aigua m’escanava sempre hi havia algú al meu costat que em feia eixecar lo cap amb l’excusa de mirar un suposat muixonet que, francament, no vaig saber trobar mai, per més que ficava interès a veure’l.
Lo primer camí que vaig sentir la paraula postveritat he de dir que no estava molt atent a la matraca que, com una lletania de rosari, sonava a la ràdio, mentres jo anava fent altres coses, així que, només la paraula, totalment descontextualitzada, rebotava dintre de la meua cavitat cranial,