// Enric Marquès

El passat 12 de Setembre 2020 a les 10’30 h va tenir lloc al local Social de la xica població ribagorçana de Forcat, del municipi de Montanui, l’Assemblea General del CERib

// Enric Marquès

Presentació revista Ripacurtia

El dissabte 12 de Setembre 2020 a les 18 h va tenir lloc al local Social de Forcat, al municipi de Montanui, dos activitats dintre de las Jornades Culturals que els Ajuntaments de Montanui i Bonansa celebren per esta època de l´any.

// Pep Espluga

En un estiu de pandèmia, l’únic lloc on es pot estar és a l’aire lliure. Potser per això darrerament a la Llitera i la Ribagorça proliferen les excursions pel defora. Una trentena de persones de totes les edats i gèneres es va aplegar als afores d’Estopanyà el passat dissabte 22 d’agost, amb la intenció de fer una travessa geològica per aquella zona de la baixa Ribagorça.

// Carles Barrull

Cada any, al voltant del primer cap de setmana d’agost, es realitza a l’església de Sant Josep de la Torre de Tamúrcia la jornada Cultural Coneix la Terreta, organitzada per l’Associació Cultural de la Terreta i el Centre d’Estudis Ribagorçans, que pretén ser una diada per a presentar recerques i publicacions sobre la zona de la Terreta, la Ribagorça, el Pallars però també sobre el Pirineu i la Franja.

// Glòria Francino Pinasa

 

Marieta, fes-te alteta,
que ton pare et vol casar
amb un mosso de Sopeira
que puiave a segar.

Qui no ha sentit aquesta estrofa recollida a Cobles de Per Astí d’Artur Blasco i Xep de Moner? Formen part de les Cobles d’en Peirot, anteriorment divulgades per l’escriptor Pep Coll, i altres estrofes també apareixen al volum 2 de Bllat colrat. Aquesta estrofa que parla de l’ofici dels segadors la va popularitzar el grup musical Pont d’Arcalís cantant-la en els seus recitals per tot arreu, i actualment el grup Ribatònics la interpreta en el seu repertori, perquè dona a conèixer el país, ja que hi apareixen molts dels pobles de l’Alta Ribagorça.

// Glòria Francino Pinasa

Els que som de Sopeira i no ham conegut l’antic camí del Pas d’Escales –la pronúncia era Escalas– a causa de la construcció de la central hidroelèctrica, inaugurada a finals de l’any 1955, sempre n’ham sentit enraonar.

Era un lloc feréstec per l’alçada de les roques que s’estretien més en aquesta part, just on es troben les comportes de la presa actual. Allí, més o menys, hi era la Font d’Escales de Dalt, i una mica més avall, donant al riu, prop d’on és la porta d’entrada a la central, hi era la Font del Boixiguer, i prop del túnel xic que es troba cami de la central, hi era la Font d’Escales de Baix.

// Glòria Francino Pinasa

Dones del món rural, anònimes, dones que formen part de “la intrahistòria” que deia Unamuno, que han existit, que han estat importants dins la seua societat, però no formen part de la història “oficial”… Dones molt capaces, treballadores, silencioses, constants, fortes…

// Glòria Francino

El temps de confinament a causa del Covid-19 mos ha canviat la vida i la celebració de Sant Jordi ha estat diferent, amb tot, la gent ha gaudit de manera íntima la relació amb els llibres i les roses: uns han decorat el seu raconet amb llibres i cartells com si fos una paradeta, els altres han guarnit balcons, altres han pintat postals, quadres, alguns han elaborat roses de paper, de roba…, els que han pogut, han collit roses als jardins, molts han enviat imatges i poemes mitjançant la tecnologia digital i molts han llegit o recitat poemes…

Pel que em pertoca, vaig pensar en un autor de la terra i que havia escrit sobre la nostra comarca, Mossèn Anton Navarro, nascut a Vilaller l’any 1867 i mort a Barcelona al desembre de 1936, assassinat a causa de la Guerra Civil.