// Glòria Francino Pinasa

Que ningú pensi en llegir el títol que és un plagi de l’esplèndida novel·la de Roal Dahl, Charlie i la fàbrica de xocolata. De cap manera! Senzillament és el que podria haver estat i no va ser.

// Pep Espluga

Unes mans de grans dimensions van aparèixer dibuixades fa poc en un camp d’ordi d’Estopanyà, tot deixant bocabadades les persones que deambulaven per aquells paratges. La insòlita imatge és una iniciativa promoguda per la Fundació Crisálida, una molt activa ONG amb seu al municipi veí de Camporrells, coordinada per Jacinto Marqués, que fa més de deu anys que funciona com a Centre Especial d’Ocupació que ofereix oportunitats laborals i vitals a persones amb discapacitat intel·lectual, i que constitueix una de les principals entitats dinamitzadores de la zona.

// Glòria Francino Pinasa

Des de xica havia sentit dir a casa que la vetlla del bateig de ma tia Glòria, al juliol de 1936, havia fugit el capellà que havia d’administrar el bateig a diversos infants. I sincronies de la vida, la Pili del Sastre em va deixar el llibre La Diócesis de Huesca y la guerra de 1936 de Damián Peñart y Peñart, on s’explica amb fonts orals molt interessants, la persecució i les peripècies que van patir els capellans de la Diòcesi d’Osca.

// Enric Marquès

El passat 22 de gener d’aquest any 2022, va tenir lloc a Benavarri, com a Capital Històrica de la Comarca i, concretament, al Castell dels Comtes de Ribagorça, el XX Aniversari de la creació de la comarca de la Ribagorça i també la celebració del Dia de la Comarca, així mateix coincidint amb el 700 anys de la instauració del comtat de Ribagorça al 1322. Aquesta efemèride té una significació molt especial per ser la festivitat de Sant Vicent Màrtir, diada en què es feia la reunió anual de l’Antic Consell del Comtat de Ribagorça, on tots aquells senyors que tenien un càrrec als seus respectius pobles i viles, baixaven a Benavarri com a capital comtal per tractar dels temes que feien referència al funcionament del territori; una mena de petit «Congrés de Diputats».

// Glòria Francino Pinasa

El dissabte 15 de gener de 2022 a diverses contrades de parla catalana s’ha encès fum des de les torres o talaies i talaiots de la Mediterrània en pro dels drets humans, actes coordinats per l’Institut Ramon Muntaner, amb col·laboració amb altres institucions i entitats.

El Centre d’Estudis Ribagorçans i l’Associació Cultural de la Terreta han organitzat la pujada a dos castells ben propers com són el Castell d’Areny a la Ribagorça aragonesa, i el castell d’Orrit, a la Terreta, Pallars Jussà, veïns del riu Noguera Ribagorçana.

// Glòria Francino Pinasa

Més que mai aquest estiu la Ribagorça ha vist transitar molts turistes. Si fa unes anyades la Ribagorça era una comarca per descobrir, podem dir que en l’actualitat ha esdevingut no només un lloc de pas per visitar llocs concrets, sinó que a qualsevol poblet s’hi pot trobar excursionistes, recercadors de patrimoni perdut i gent que vol gaudir de la natura, de la casa que té al poble o de l’hotelet o de la casa rural. En fi, als pobles hi ha vida!

// Glòria Francino Pinasa

Si hi ha un arbre que caracteritza la cultura mediterrània és l’olivera, símbol de la pau, des de Grècia i Israel fins els nostres pobles. A la Ribagorça el nom que ha prevalgut és oliver i el trobem conreat fins a més de 721 metres d’altitud. Se sol dir que fins al Pas d’Escales, avui les comportes de la central hidroelèctrica d’Escales, hi ha olivers productius, això no vol dir que a latituds més altes se’n trobin alguns exemplars.

Aquests arbres carregats d’història, a Sopeira també la tenen des del temps dels frares del monestir de Santa Maria d’Alaó. L’any 845 ja està documentada una villa anomenada Oliveranum a Sant Ginés, on sabem que hi havia edificis, Algunes cases havien de pagar a l’abat del monestir els delmes d’oli, de gra, de corders.

// Redacció

El 20 de juny es va inaugurar una exposició en homenatge a Francisco de Goya, amb comentaris de les seves obres més destacades i detalls artístics amb referència al pintor realitzats per membres de l’associació.