// Glòria Francino Pinasa

Aquest mes primaveral tan representatiu per a la literatura i les lletres en general, agrada llegir i recordar, com és ara el llibre Primers textos de la llengua catalana, a cura de Josep Moran i Joan Anton Rabella, publicat l’any 2001, on apareixen les primeres paraules en català enmig de documents escrits en llatí, ja que en els segles X i XI era la llengua utilitzada als escriptoris medievals.

// Glòria Francino Pinasa

El ribagorçà és una varietat lingüística, subdialecte del català nord-occidental, enraonada o parlada a la comarca de la Ribagorça aragonesa i catalana. La zona fronterera li aporta un valor de distints matisos: Les isoglosses, línies imaginàries, que marquen en un mapa l’ús de característiques de la llengua, ací tinen un comportament molt variat, segons els llocs. Joaquín Costa a finals del segle XIX escrivia que a la Ribagorça es podia sentir: fet, fecho, fey, feit, feito, feto.

// Glòria Francino Pinasa

Montanui és un municipi format per disset nuclis xics on es pot gaudir d’una naturalesa espectacular, art, restes medievals i cases molt antigues. Aquesta tardor ha estat notícia per la instal·lació d’una estatua de Pau Donés, obra dels artistes Rafael Arzuaga i Txordi Ricart amb una placa commemorativa de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on van atendre el cantant durant la seua malaltia.

// Glòria Francino Pinasa

Que ningú pensi en llegir el títol que és un plagi de l’esplèndida novel·la de Roal Dahl, Charlie i la fàbrica de xocolata. De cap manera! Senzillament és el que podria haver estat i no va ser.

// Pep Espluga

Unes mans de grans dimensions van aparèixer dibuixades fa poc en un camp d’ordi d’Estopanyà, tot deixant bocabadades les persones que deambulaven per aquells paratges. La insòlita imatge és una iniciativa promoguda per la Fundació Crisálida, una molt activa ONG amb seu al municipi veí de Camporrells, coordinada per Jacinto Marqués, que fa més de deu anys que funciona com a Centre Especial d’Ocupació que ofereix oportunitats laborals i vitals a persones amb discapacitat intel·lectual, i que constitueix una de les principals entitats dinamitzadores de la zona.

// Glòria Francino Pinasa

Des de xica havia sentit dir a casa que la vetlla del bateig de ma tia Glòria, al juliol de 1936, havia fugit el capellà que havia d’administrar el bateig a diversos infants. I sincronies de la vida, la Pili del Sastre em va deixar el llibre La Diócesis de Huesca y la guerra de 1936 de Damián Peñart y Peñart, on s’explica amb fonts orals molt interessants, la persecució i les peripècies que van patir els capellans de la Diòcesi d’Osca.

// Enric Marquès

El passat 22 de gener d’aquest any 2022, va tenir lloc a Benavarri, com a Capital Històrica de la Comarca i, concretament, al Castell dels Comtes de Ribagorça, el XX Aniversari de la creació de la comarca de la Ribagorça i també la celebració del Dia de la Comarca, així mateix coincidint amb el 700 anys de la instauració del comtat de Ribagorça al 1322. Aquesta efemèride té una significació molt especial per ser la festivitat de Sant Vicent Màrtir, diada en què es feia la reunió anual de l’Antic Consell del Comtat de Ribagorça, on tots aquells senyors que tenien un càrrec als seus respectius pobles i viles, baixaven a Benavarri com a capital comtal per tractar dels temes que feien referència al funcionament del territori; una mena de petit «Congrés de Diputats».

// Glòria Francino Pinasa

El dissabte 15 de gener de 2022 a diverses contrades de parla catalana s’ha encès fum des de les torres o talaies i talaiots de la Mediterrània en pro dels drets humans, actes coordinats per l’Institut Ramon Muntaner, amb col·laboració amb altres institucions i entitats.

El Centre d’Estudis Ribagorçans i l’Associació Cultural de la Terreta han organitzat la pujada a dos castells ben propers com són el Castell d’Areny a la Ribagorça aragonesa, i el castell d’Orrit, a la Terreta, Pallars Jussà, veïns del riu Noguera Ribagorçana.