Dissabte 1 de juny, la Caravana de Belentuela va passar per Sopeira a exposar els seus objectius: educar en la igualtat i divertir. Amb una posada en escena on Belén Castel, amb les seves aptituds artístiques, va guanyar-se a xics i grans.
Les curnyeres a mitjans d’abril i començament de maig presentaven tot el seu esplendor amb una floridera que emblanquinava les roques, damunt de l’Aubaga i de Vinyer.
Aquest arbust (Amelanchier vulgaris / ovalis) de rames llargues, fulla verda i flors blanques, les quals són bones per als constipats, conegut com cornera o corner en català estàndard, ve del nom llatí CARNUS. De les rames d’aquest arbust es feien les escombres per escombrar els corrals, les eres, els carrers empedrats… També n’hi havia d’altres plantes com de la ginesta de branques més fines per als graners o d’herbes que creixen als prats. Es tallaven les rames amb l’estisora de podar, es pelaven les fulles i es lligava el mànec amb filferro i escombra acabada.
El diumenge 12 de maig un fet insòlit es va viure al poble de Sopeira, va arribar la carreta del reciclatge, conduïda pel Francesc, amb dos cavalls de raça pirinenca, l’un català i l’altre francès, de noms amb significat ecològic, SAM, Servei d’Atenció Medioambiental, i SON, Servei d’Ocupació i Neteja, on van descansar durant la nit després del trajecte des del Pallars Jussà.
Amb l’arribada del mes de mai proliferen les festes, les excursions, les fires, després dels hiverns on la gent es reclou a la vora del foc.
Aquest any la festa maior de Sopeira ha congregat a l’ermita de Sant Gregori molta gent relacionada amb el poble, entre els quals vam poder constatar les terceres i quartes generacions d’algunes famílies. Això sí que dona bo de veure-ho!
Aquestesfestes nadalenques la canalla i joves de Sopeira van representar la Llegenda del Cossant, en l’acte de la benvinguda als Reis d’Orient. La celebració va començar amb una xocolatada, acompanyada de coca, i després es va passar a escenificar la llegenda. Els més xics van cantar una cançó nadalenca, i també, entre tota la colla van fer una cançó per a celebrar la victòria de Sopeira en el concursMenudo es mi pueblo.
La natura és esplendorosa arreu i, sovint presenta mostres que sorprenen els ulls de la gent. Vet ací que entre les seves manifestacions hi són els arbres especials, singulars, arbres amb història pròpia. La Ribagorça és terra de roures forts, d’olzines, de rebolls, d’olivers centenaris, de freixos, de faigs, de pins, molts replantats sobretot, a la zona baixa de la comarca, de tants i tants arbres i arbustos.
Qui m’ho havia de dir, que després d’un any de remenar entre documents jurídics del segle XVII relacionats amb el Monestir de Santa Maria d’Alaó, en general escrits en castellà, per la família de notaris Gironza de Roda d’Isàvena, m’havia de trobar amb una referència a un document d’Areny del segle XVI escrit en català!
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació