Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Ribagorça

El que no diuen les pedres ho diuen els manuscrits

Manuscrits de Santa Maria d’Alaó

// Glòria Francino Pinasa

Enguan si celebren els 900 ans de la consagració d’algunes igllésies ribagorçanes per part del bisbe Ramon de Roda d’Isàvena, entre les quals, Santa Maria d’Alaó de Sopeira. Tots estos temples religiosos i culturals de l’edat mitjana són els vestigis d’una època important dels comtats de la Ribagorça i del Pallars.

Continue Reading

Ribagorça

Coses desconegudes i conegudes de l’ENHER

// Glòria Francino Pinasa

El dia 1 de desembre al paller de Ca de Toni de Sopeira, continuant amb les activitats de la commemoració del 700 aniversari del II Comtat de Ribagorça, Marcel Iglesias Cuartero, president de la Comarca de la Ribagorça, va presentar a l’historiador d’Areny Carles Barrull, que va parlar sobre el context polític i social en temps de l’ENHER, Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana: Els desconeguts orígens de l’Enher. Cal destacar i agrair que tant la presentació com la conferència es va fer en català ribagorçà.

Continue Reading

Ribagorça

Xic diccionari del ribagorçà

// Glòria Francino Pinasa

El dia 20 d’octubre s’ha presentat, a la Biblioteca del Pont de Suert, el Petit diccionari del ribagorçà, un recull de paraules ribagorçanes que pretén revitalitzar i donar a conèixer per als parlants en general, paraules comunes pels habitants dels pobles de l’Alta Ribagorça i la Ribagorça aragonesa.

Continue Reading

Ribagorça

Senyals de foc a castells i torres de la Ribagorça pels Drets Humans

// Glòria Francino Pinasa

Per tercer any consecutiu, el dissabte, 13 de gener de 2024, s’han encès senyals de foc a castells i torres des de les Illes Balears, Andalusia, Múrcia, València, Catalunya i Aragó, a la comarca ribagorçana, amb motiu de reivindicar els drets humans dels qui abandonen les seues terres d’origen navegant per la mar Mediterrània en busca d’un món millor.

Les activitats dutes a terme a la Ribagorça es fan al matí, a migdia, i al tard, a bocafoscant, amb lectura del manifest i encesa de fums i bengales. Aquest any el manifest ha estat redactat pel centenari escriptor lleidatà, Josep Vallverdú, qui va incidir en els drets que com a éssers humans tenen tots els immigrants que arriben a països europeus. Molts són els que deixen casa seua i no arriben a les costes d’Europa, la mar els engoleix, però aquells que per sort salven la seua vida tenen dret a viure-la dignament!

Continue Reading

Ribagorça

Viquimarató també a la Franja de Ponent

// Montserrat Montagut

La Viquimarató, activitat participativa que consisteix en què els editors i editores de plataformes com Vikipèdia o altres wikis es reuneixen en un espai físic o virtual per publicar i millorar articles en línia, té presència a set territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d’Aragó, les Illes Balears i el País Valencià, un fet que garanteix aportacions de tot el domini lingüístic. Enguany és present a terres de Tarragona, Palma de Mallorca, Girona, Andorra, Barcelona i, per primera vegada a la Franja de Ponent-Benavarri. I, en conseqüència, la majoria de la varietat geogràfica de la llengua tindrà la seva representació. I en línia a Portugal.

Continue Reading

Ribagorça

900 anys de la consagració de Santa Maria d’Alaó*

// Glòria Francino Pinasa

El dia 8 de novembre fa 900 anys que el bisbe Sant Ramon de Roda d’Isàvena va consagrar l’església actual de Santa Maria d’Alaó, sent abat Gausbert:

«L’any de l’encarnació del Senyor mil cent vint-i-tres, a sis dels idus de novembre, el bisbe Ramon de Barbastre, va consagrar l’església d’aquest sant monestir d’Alaó en honor de Santa Maria Mare de Déu, recondint als altars de la Santíssima Verge les relíquies dels beats apòstols Simó i Judes i de Sant Corneli, papa i màrtir. […]»

La història d’aquest monestir, anomenat posteriorment com de Nostra Senyora de la O, ja està datada al 806-814, quan el comte Bigó de Tolosa donà poders al prevere Crisògon per restaurar-lo i ampliar-lo. Així mateix cal recordar la consagració feta pel bisbe Eimeric l’any 977, a instàncies dels benefactors, el comte ribagorçà Unifred —del qual hi ha una làpida de la seua mort al claustre— i la seva esposa Sança. Les seues fonts documentals són molt importants.

Continue Reading

Ribagorça

Estiu i gent

// Glòria Francino Pinasa

L’estiu als pobles vol dir gent, ja sigue perquè en són recendents i hi tinen casa o són turistes que visiten els indrets rurals. Un poblle com Sopeira, que durant l’any ti una cinquantena d’habitants, amb escassos pagesos i ramaders, incluint-hi els joves que estudien o treballen fora i hi tornen els caps de setmana, passa a tenir unes dos-centes cinquanta persones o més. Això vol dir gent a les piscines, als apartaments, al restaurant, als carrers, aparcaments de caravanes i furgonetes a la zona dels coblles, al monestir, gossos i més brutícia als camins…, però en arribar a finals d’agost, es deixa de sentir gatzera per les nits i moltes cases queden barrades i a les fosques.

Continue Reading

Ribagorça

Mossèn Anton Navarro i la literatura popular de la ribera del Cinca

// Núria Alturo (El Pont de Suert)

Mossèn Anton Navarro i Grangé (1867-1936) és un poeta ribagorçà que va ser molt conegut, apreciat i actiu en els cercles culturals de la seva època, especialment a Lleida, Juneda, Barcelona i Sabadell. Va néixer a Vilaller, d’on era la seva mare, i va passar la seva infantesa i adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Viella (d’on era el seu pare), a redós de les muntanyes de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; un paisatge pirinenc que va recrear en molts dels seus poemes. Va guanyar molts premis en els certàmens literaris que se celebraven en diversos llocs, i el 1922 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: