Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Tribuna

Testimonis*

// Rosa Arqué

No recordo exactament la ciutat francesa ni l’any, però no puc oblidar les ganes de plorar que em van envair quan, des de l’autobús en què viatjava al costat d’altres adolescents estudiants de francès, vaig veure als meus tios «de França». No era lo primer camí que els veia però el fet de trobar-los allí, a gairebé 1.000 km de la meua casa, em va emocionar moltíssim.

Continue Reading

Editorial

L’èxit dels èxamens oficials de català a Fraga*

Un any més, i malgrat la pandèmia, s’han celebrat recentment els exàmens de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a l’Institut Ramon J. Sender de Fraga. Les proves, que certifiquen el nivell intermedi (B2) i el nivell avançat (C1), se solen organitzar un dissabte de maig i un dissabte de juny respectivament. Aquesta iniciativa va començar l’any 2003, i des d’aleshores ha acollit cada any i sense interrupció entre un i dos centenars d’aspirants entre totes dues proves, i fins i tot en algunes ocasions han duplicat aquesta xifra. Arribada a la majoria d’edat, la consolidació d’aquesta convocatòria anual és un èxit que celebrem públicament.

Continue Reading

Tribuna

A molta honra i orgull!*

// Javier Giralt

Defensar la llengua materna és tasca encomiable, i tant que sí! I no és gens fàcil fer-ho per als qui en tenim una de minoritària i, menys encara, dins un espai sociopolític no gaire procliu a reconèixer tot allò que no sigui castellà, com és el cas de la nostra Comunitat Autònoma d’Aragó. Per aquest motiu cal comprendre que, quan hom celebra el dia internacional de la llengua materna, apareguin escrits com el que es va fer públic a la Codonyera, damunt de la porta principal de la Casa de la Vila.

Tenen tota la raó els autors del comunicat quan diuen que la llengua que parlen actualment al poble és una llengua de transmissió oral, de pares a fills, des de fa molts segles; i també quan proclamen que aquesta llengua és una riquesa patrimonial i cultural de la Franja d’Aragó. I fins i tot trobem justificat que afirmin que volen conservar les peculiaritats del seu parlar.

Continue Reading

Tribuna

Identitat*

// Artur Quintana

A luenga ye a mía nazión,
Que me dixen de fateras.
Chabier Tomás Arias (1991)

Des de començaments del XVIII la Nació Castellana, que es fa anomenar per l’eufemisme de Nació Espanyola, s’esforça per a sotmetre a las demás —com les anomena la vigent Constitució— de l’Estat a la llengua i lleis de Castella. Aquests esforços ja venien de molt més lluny, i en el nostre cas del Compromís caspolí del 1412, i fa que duren, doncs, poc menys de sis segles. Tanmateix des del 1978, passats poc anys de la segona Restauració Borbònica, vivim en democràcia, i això de seguir sotmetent Aragó a la llengua i lleis de Castella no devia semblar del tot digne als nostres dirigents, de tal manera que el 3 juny del 2016 han publicat al Diario Oficial de Aragón l’Ordre 492 del Departament d’Educació, Cultura i Esports per a incloure en el currículum dels dos cursos de batxillerat una nova assignatura Historia y Cultura de Aragón, que, sense els eufemismes de rigor, vol dir «L’identitari aragonès». És una assignatura optativa, i no ho té fàcil d’anar-se obrint pas en l’imperant ambient de rebuig general de les humanitats i de reforçament de l’identitari castellà a tot l’Estat, que en aquest cas arriba fins a negar amb vehemència l’existència de les llengües aragoneses i catalana al nostre país. Amb un retard de 38 anys després de viure en democràcia, nogensmenys existeix ara oficialment una assignatura de l’identitari nostre, i tant la llengua aragonesa com la catalana en formen part.

Continue Reading

Cartes dels lectors

Anant a peu es parle millor

Tinc la necessitat en definir-me ni “pan” ni “pro”, preferixco dir que soc del “lloc” on m’he criat.

Sí, del “lloc”, paraula que hem perdut per influència de la llengua ja quasi predominant al Matarranya gràcies a la deixadesa aragonesa.

Si no s’acabe fent res sèrio, acabarà oblidant-se, escrivint-se i dient-se en castellà oficial.

Volia dir que ni pancatalanista ni xapurrianista, i és que vull prendre’m la llibertat en lo suficient fonament, de defensar que soc més pròxim d’allò que històricament mos ha sigut més proper. No és altre que la proximitat geogràfica amb les terres de l’Ebre i Maestrat de Castelló. Simplement perquè algun dia, les nostres connexions eren a peu o a cavall d’un animal, i perquè si tracem una línia recta, sempre serà la més curta a pesar dels moderns estudis historicistes i tecnològics tergiversats i interessats.

Continue Reading

Tribuna

Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista*

// Natxo Sorolla

«Hemos descubierto que el Foro [sic] de Jaca romanceado original que data del año 1077 está escrito en una lengua que por comparación es prácticamente idéntica al Chapurriau actual». Pam!! Tal com ho sentiu: l’any 1077 a Jaca legislaven en xapurriau. Aixina arreplegue La Comarca (20/11/2021) les paraules en boca de Juan José Barragán i Héctor Castro, autors del llibre Historia del Aragón Oriental y su Lengua, editat per la Comarca del Bajo Aragón. Los autors no només pretenen estudiar qualsevol similitud del parlar del Matarranya en paraules escrites a 300 km, si no que tenen com a objectiu últim negar la similitud en parlars que estan a 12 km. Recursos públics per a hipòtesis audaces. Que mai han arribat a defensar-se en un fòrum acadèmic. Però què en diuen les Universitats, sobre esta hipòtesi?

Continue Reading

Tribuna

Ramon Mur i J. M. Gràcia a la lectura de 'La vall de Balat' a la sala 'Cial i tiarra' de la Codonyera. / Carles Terès

Memòries matarranyenques al segle XX (i XXI)

// Esteve Betrià

En el capítol de memòries —una part d’allò que ara diuen ‘literatura del jo’— en castellà (i ocasionalment en català) d’autors nascuts en el segle XX a les terres aragoneses de llengua catalana i ambientades d’alguna manera en aqueixos territoris cal destacar, pel que sabem, al Baix Cinca l’obra La verdad sobre Mauthausen (1995) del fragatí José de Dios Amill (1919-2002); a la Llitera Un ball per la República (2010) de l’alcampellà José Enjuanes Pena (1915-2010), en edició a càrrec d’en Pep Espluga Trenc; i a la Ribagorça, en català en traducció de l’original castellà, l’obra Batalló de càstig. Memòries d’un vell lluitador d’origen pagès (1999) del benavarrí Manuel Pac Vivas (1919-2016).

Continue Reading

Tribuna

Matarranya silenciat*

// Ferran Suay

La bellesa del Matarranya és sòlida, contundent. Amplis espais poblats del verd acerat d’unes oliveres polides i endreçades, al costat de bosc espés i poblets menuts (que pots recórrer sense trobar-hi ningú), posseïdors orgullosos d’esglésies i castells monumentals, esplèndids.

El parlar de la gent recorda molt el dels Maestrats valencians o les terres de l’Ebre. El ‘lo‘ i el ‘natros‘ esguiten una parla genuïna i musical, que la meua oïda identifica fàcilment amb el paisatge honest, sense disfresses, que embolcalla les carreteres, sovint estretes i poc mantingudes.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: