El passat 27 d’agost vam veure com el BOE incloïa la tramitació dels quatre parcs eòlics que des de fa uns mesos, sabem que venen a envair los horitzons del Matarranya i del Baix Aragó. D’aquesta manera veiem com es materialitzava el que ja no són simples sospites. Tot i que en diverses ocasions els representants de l’empresa Capital Energy havien manifestat que si el territori estava en contra, no tramitarien els projectes, la realitat ens ha mostrat que una vegada més, la piconadora econòmica passa per damunt de la paraula, i que les promeses se les emporta el vent. El vent, sempre protagonista.
L’Acadèmia aragonesa de la llengua ja té Junta de Govern i president. S’ha dedicat molt de temps i molta paciència però, finalment, l’octubre passat es va celebrar la primera sessió ordinària del ple de l’Acadèmia.
Un dels primers aspectes que podem trobar a la descripció de la institució, creada mitjançant la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, és que constitueix una institució científica oficial i pública. És a dir, que és un organisme compost per científics i científiques i fundat per dur a terme una funció d’interès públic. Aquestes característiques ja suposen un canvi important dins de la trajectòria que ha marcat el tractament que el Govern d’Aragó ha tingut tradicionalment envers les nostres llengües perquè implica un compromís ferm garantit per experts i per l’administració, la mateixa administració que posteriorment haurà de fer complir els acords de l’Acadèmia.
Que la invisibilitat del «catalán d’Aragón» a Aragón TV és absoluta no suposa cap novetat, i això des dels seus orígens a finals dels 80, quan la sensibilitat autonòmica de la jove democràcia mirava amb bons ulls les diferències. Des d’allavòrens han passat governs de tots los colors, avenços i retrocessos en la legislació lingüística, retorns de béns eclesiàstics, guerres de banderes…, i la cadena s’ha mantingut impertorbable.
He anat seguint via web los articles inefables del “Mundo del chapurreau”, i també algunes notícies sobre les iniciatives relacionades amb eixe món imaginat. Precisament l’aparició d’eixos nyaps a La Comarca va ser el motiu principal de donar-me’n de baixa com a subscriptora. És lo mateix que faria si a Temps de Franja, per exemple, s’hi publiquessen continguts defensant lo creacionisme o el terraplanisme.
Los del “mundo” (perquè Déu-los-en-guard d’escriure ‘món’!), en la versió impresa, també hi publiquen llistats de paraules catalanes escrites en grafia castellana per demostrar que a cada poble es parla una llengua diferent, i que totes juntes fan el poti-poti/xip-xap que anomenen xapurriau.
No recordo exactament la ciutat francesa ni l’any, però no puc oblidar les ganes de plorar que em van envair quan, des de l’autobús en què viatjava al costat d’altres adolescents estudiants de francès, vaig veure als meus tios «de França». No era lo primer camí que els veia però el fet de trobar-los allí, a gairebé 1.000 km de la meua casa, em va emocionar moltíssim.
Un any més, i malgrat la pandèmia, s’han celebrat recentment els exàmens de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a l’Institut Ramon J. Sender de Fraga. Les proves, que certifiquen el nivell intermedi (B2) i el nivell avançat (C1), se solen organitzar un dissabte de maig i un dissabte de juny respectivament. Aquesta iniciativa va començar l’any 2003, i des d’aleshores ha acollit cada any i sense interrupció entre un i dos centenars d’aspirants entre totes dues proves, i fins i tot en algunes ocasions han duplicat aquesta xifra. Arribada a la majoria d’edat, la consolidació d’aquesta convocatòria anual és un èxit que celebrem públicament.
