Resum de la intervenció a la conferència Democràcia avui: de Terra promesa a èxode?, del VII Fòrum de debat Wirberto Delso de Favara
La paraula democràcia ha esdevingut la gran coartada de les societats occidentals. En el seu nom es cometen les barbaritats més grans i s’implementa un projecte polític i social l’objectiu del qual no és cap altre que acabar amb ella: el neoliberalisme.
És sabut que entre Aragó i Noruega existeixen forts paral·lelismes històrico-lingüístics. Vaig tractar aquest tema no fa gaires anys a Graus en un col·loqui sobre les llengües de la Ribagorça. Ara hi torno amb més detalls. Tant a Noruega com ací a l’Aragó se n’hi parlen actualment tres, de llengües. Però anem primer a la història.
Circumstàncies personals i una magnífica crònica del periodista Màrio Sasot (que ha publicat TdF), me van encaminar fa poc a l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX. Molt oportuna, vaig pensar, considerant este moment de banderes d’uns contra els altres, de política i veïnatge perillosament combinats. La cita de la cançó de Labordeta com a lema, suggeridora, apunta proximitats.
La primera sessió a la qual vaig poder assistir va ser la dels testimonis de persones parlants de les llengües minoritàries d’Aragó. Van parlar en la seua llengua, expressant els seus sentiments: el haver-se sentit ciutadans i ciutadanes de segona, menyspreats i sense alfabetitzar en la seva llengua materna.
Estes últimes setmanes la nostra llengua ha rebut dos notícies molt agradables i que, de ben segur, serviran per a motivar-nos i fer-nos pensar que anem pel camí correcte. La primera va ser la concessió del premi Desideri Lombarte 2017 per part del Govern d’Aragó al Seminari Autonòmic de Professors/es de Llengua Catalana per “la seua influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística així com per la formació pedagògica del professorat de l’àrea de llengua catalana i la seua col·laboració en la dinamització cultural de l’idioma entre l’alumnat”.
Del 18 de novembre al 10 de desembre la Comarca del Matarranya celebra les XIV Jornadas Culturales, les IV Jornadas de Patrimonio Cultural i les VIII Mostra de teatre popular ‘Aficiona’t’.
Amb la publicació de l’Styli locus al juliol/agost passat vam cloure els tres Styli locus que havíem dedicat a la literatura del jo: els carteigs, les memòries i els dietaris.
Al final, la ‘primavera catalana’, que ha durat tants anys, ha resultat ser una primavera d’hivern, una tardor que presagia un hivern llòbrec de repressió i retallada de competències i llibertats. I no solament per als catalans, açò rai, sinó per a la resta d’espanyols que havíem pensat que este país nostre, este Estat de les autonomies, evolucionaria cap a millor.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació