// Editorial

En començar el cap d’an tothom fa bons propòsits i ens sentim plens de fortalesa per a seguir en el camí que cadascú de nosaltres agafa en la seua vida. Som com arbres arrelats en la terra de distinta geografia, que van creixent, amb troncs més o menys retxos, amb branques i rames llises o entortilligades, amb fulles des del verd pàl·lid fins el verd intens, que es tornen grogues, ocres i roies en arribar la tardor, i, en gran part, cauen a l’hivern, excepte les dels arbres i arbusts perpètuament verds, que ni les ventades del nord ni les inclemències atmosfèriques remouen les fulles de les branques, talment l’ésser humà. Si els arbres resisteixen, nosaltres també forts com un roure davant les dificultats i entrebancs que trobem pel camí.

// Editorial

És probable que la majoria de lectors ja n’esteu al cas: Aragón TV va estrenar el passat 5 de maig el programa Charrín, Charrán, un petit magazín setmanal de reportatges i entrevistes de mitja hora de durada. Molts usuaris de les xarxes socials, així com associacions i mitjans de comunicació, s’han fet ressò de l’estrena, ja que és el primer programa televisiu emès en aragonès. I malgrat que l’espai s’emet mig d’amagatotis els diumenges de bon matí, ha gaudit d’una bona rebuda: l’última edició emesa abans d’escriure aquest editorial, la del 16 de juny, ha assolit un 10,8% d’audiència, dada que supera dos punts la mitjana de la cadena.