I sí. Ho he de reconèixer. M’he convertit en el tipus de persona que sempre he odiat. D’acord. I sense que valgue d’excusa. Trencaré una llança a favor meu. Com va dir Charles Darwin: “l’espècie més forta no és aquella que sobreviu ni tampoc la més intel·ligent, sinó aquella que respon millor als canvis”. Per tant, o ens adaptem, o morim. És l’únic escut que justifique el meu pecat capital, la llum esperançadora que pot purificar la meua ànima pecaminosa per a escapar del purgatori. Em sento el Dark Vader de la cultura. Efectivament, m’he passat al ‘lado oscuro’. M’he passat al ‘e-book’.
Resposta a una carta publicada a TdFdigital a final de novembre, signada escrita per Xavier Díez, Secretari de Relacions del sindicat de l’ensenyament majoritari a Catalunya USTEC·STES (IAC), amb el títol de “Carta Oberta a Javier Lambán”.
Des de la posició de valorar la llengua, la cultura, els territoris i les persones de la Franja de transició de Catalunya amb Aragó, i amb tot el respecte per a les 17 Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol amb la seva idiosincràsia, així com amb el convenciment que per valorar tot això no fa falta separar-se dels altres, sinó que el que s’hauria de fer és millorar el que calgui entre tots,
Més de 15.000 persones han participat en les més de 350 activitats realitzades a la Universitat Complutense de Madrid del 7 al 13 de desembre, en paral·lel a la COP25.
Durant les assemblees plenàries de cada dia, amb una participació de fins a un miler d’assistents, s’ha tingut l’ocasió d’escoltar desenes de persones de comunitats molt diverses que han compartit les seues lluites i la manera com estan fent front en primera línia a les agressions i els impactes climàtics.
Escolto amb atenció les reflexions de Miguel Ángel Berna, aconvidat a impartir una conferència a la Universitat Rovira i Virgili. Molt reconegut, acumula una experiència de més 40 anys als escenaris de tot lo món ballant jotes i creant espectacles admirables. La jota tradicional va ser aniquilada durant los quaranta anys de dictadura, i lo que queda es “postureo”: balls acrobàtics i rígids, amb balladors distants entre sí,
I si. Esta nit l’hem passada sense poder pegar ull. Amb una ansietat i angoixa que feia mesos que no ens feia companyia. Situació molt delicada que patim a casa. Portem més de 2 dies sense llum, sense calefacció, sense aigua calenta, sense cuina, sense poder escalfar un biberó a la menuda, la qual viu esta situació de forma alegre i divertida perquè no és conscient del que passa i, lamentablement, tornarà a passar.
(Carta enviada pel Secretari de relacions del sindicat USTEC·STEs (IAC) a diversos mitjans aragonesos i estatals)
El president de l’Aragó, Javier Lambán, va declarar fa poc que “Bona part dels energúmens que aquests dies incendiaven Catalunya han sortit de la fàbrica de l’escola catalana i TV3”, paraules que afegien acusacions d’“adoctrinament” d’aquestes institucions contra la seua població. No ho va dir en un bar, sinó en una sessió de control parlamentari, tal com recull l’Heraldo de Aragón en l’edició electrònica del 25 d’octubre.
Ha estat una agradabilíssima sorpresa l’aparició de les Vinyetes al vent d’en Tarroc. Els personatges, d’una innocència entendridora, ens trasnmeten sense paraules un missatge punyent i lúcid.
Creies que exageràvem? No te n’adones que tothom diu el mateix? O potser hauria de dir diem? Sense adonar-nos-en hem caigut al seu parany! El reduccionisme del llenguatge és la primera llei de la neoparla. Frases curtes. Missatges clars. Paraules senzilles. Repetides. La simplificació de la llengua porta a la simplificació de les idees: blanc o negre; carn o peix; bé o mal. Estàs amb mi o contra mi.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
