El mes de març ens ha portat una bona notícia a la gent que treballem pel medi ambient a Aragó: El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat ha fallat contra la concessió d’una pròrroga a Forestalia per poder instal·lar una planta de biomassa a uns 600 m del nucli urbà de Montsó.
Vaig anar el mes passat al Paranimf de la Universitat de Saragossa per a veure l’acte de nomenament del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i em vaig adonar, pel que vaig veure allà, tant en els bancs del públic com als seients dels acadèmics, que hi havia a l’entorn d’una vintena de professors i catedràtics d’universitat, tots ells doctors en diferents especialitats filològiques com ara la Dialectologia, la Teoria Literària, la Història de la Llengua, la Història de la Literatura, Crítica literària, d’Història pròpiament dita, de Filosofia, etc.
Aquí als pobles la majoria som autònoms: som llauradors, grangers, tenim un talleret o fem de paleta. Per regla general hem treballat molt, no hem anat de vacances, no hem fet «soparets» cada dos per tres i el nostre cotxe acumula anys i ITVs. Ho hem fet perquè la feina, per nosaltres, no és un càstig, sinó l’estat
A la part més alta de la comarca del Matarranya hi ha una nova oferta per als amants dels esports de muntanya, concretament pels ciclistes de muntanya més exigents. Espero poder vindre-hi amb la colla a gaudir-la.
Primer van desaparèixer de balcons i xalets per ser substituïdes per les espanyoles. Dien que ere una reacció a l’esclat de banderes independentistes que n’hi havia a Catalunya. Però ara, un cop escapçat l’independentisme i deteriorades les estelades a la major part dels edificis catalans, les «rojigualdes» s’han apoderat del espais públics de manera permanent. Per a més inri, les estanqueres són les que predominen de manera absoluta en les protestes que omplixen los nostres carrers. Tractors, camions i furgonetes flamejant la bandera «que nos une a todos (en castellano, claro)». Això sí, sempre es pot veure, si forcem la vista, alguna bandereta aragonesa, molt escadussera, molt menudeta, per a dissimular.
Este istiu vam voltar pel Matarranya, un espai familiar perquè mon iaio era de Lledó i ma iaia d’Arnes, i de menut solíem passar algun istiu a un o altre poble, i anàvem a banyar-mos als tolls dels Estrets i de l’Algars. Jo sóc de Tortosa i fa temps que visc a Torredembarra, després de dècades de fer-ho a Barcelona. Pos bé, fea molts anys que no baixava per allà i tenia ganes de tornar al Parrissal i la Peixquera.
Que la invisibilitat del «catalán d’Aragón» a Aragón TV és absoluta no suposa cap novetat, i això des dels seus orígens a finals dels 80, quan la sensibilitat autonòmica de la jove democràcia mirava amb bons ulls les diferències. Des d’allavòrens han passat governs de tots los colors, avenços i retrocessos en la legislació lingüística, retorns de béns eclesiàstics, guerres de banderes…, i la cadena s’ha mantingut impertorbable.
He anat seguint via web los articles inefables del “Mundo del chapurreau”, i també algunes notícies sobre les iniciatives relacionades amb eixe món imaginat. Precisament l’aparició d’eixos nyaps a La Comarca va ser el motiu principal de donar-me’n de baixa com a subscriptora. És lo mateix que faria si a Temps de Franja, per exemple, s’hi publiquessen continguts defensant lo creacionisme o el terraplanisme.
Los del “mundo” (perquè Déu-los-en-guard d’escriure ‘món’!), en la versió impresa, també hi publiquen llistats de paraules catalanes escrites en grafia castellana per demostrar que a cada poble es parla una llengua diferent, i que totes juntes fan el poti-poti/xip-xap que anomenen xapurriau.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació