// Montse Gort

Sovint, al meu entorn hi ha qui maldiu de les classes magistrals. Suposo que és degut a un error, o per desconeixement. Tenim un problema amb les paraules: No sempre utilitzem les que defineixen allò que volem dir.

‘Magistral’ és un mot derivat del llatí: mag-is i mag-nus que s’utilitzava a Roma per a referir-se a persones especialment notables o destres en el seu ofici o activitat.

Com l’amor, aquest arbre (Cercis siliqustrum) és present en racons i carrers de moltes ciutats. Al mes de març, podem apreciar una de les floracions més espectaculars i abundants, ja que les flors (rosa violaci) apareixen antes que les fulles, agrupades i inserides per les rames. El nom, arbre de l’amor, li ve donat per la forma de cor de les fulles però també és conegut com Arbre de Judes.

// Ramón Mur

De menut va fer, entre els masovers, molts amics que sempre va conservar. Tots els dies pujaven a l’escola condeixebles del mas de Mora, del de Sorolla o del de Tinyena, i a la vesprada, després de les classes, enfilaven camí endavant, de tornada a casa, i el xiquet que llavors era José Antonio Carrégalo els acompanyava un parell de quilòmetres per després tornar al trot fins a Mont-roig.

// Ramon Mur

Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?

// Miguel Ángel Gracia Santos

Reprenc aquí el tema de les energies renovables, sobre les quals he escrit en altres ocasions. Ho faig perquè sóc testimoni aquests dies d’una trista discussió en el si d’una llista de correu a la qual estic subscrit, sobre el futur del Maestrat, aquesta agresta comarca de Terol on tant vaig aprendre. El debat se centra en l’explosió especulativa de desenes de projectes de parcs eòlics. Això no és nou, ni és exclusiu del Maestrat. Tot el contrari, està present per tota la geografia espanyola, aixecant controvèrsies locals, plataformes de protesta i ardents defensors. És injust ficar a tots els habitants de tots els territoris en els mateixos sacs.

// Màrio Sasot

Burla, burleta, com dirien los clàssics, hem arribat fins aquí. En aquest mes de novembre de fa vint anys eixia el primer exemplar de Temps de Franja, una empresa gens fàcil que ha anat eixint endavant per la il·lusió i l’afany d’un grup de persones i entitats amb voluntat de ser i que ningú els ensorre la seua identitat cultural i lingüística.