D’un dia a l’altre, passes d’estar tranquil·lament admirant lo teu paisatge, lo teu patrimoni, les teues muntanyes, la teua gent; de veure que eres una comarca despoblada però unida i amb un futur encara prometedor, dins d’una província, Terol, de la qual per fi s’està escomençant a parlar i, de repent, te trobes que arribe una tempesta. Una tronada però no de 15 minuts amb pedra, sinó de les que perduren durant anys i que poden provocar una fractura social ja vista fa més de dos dècades i que tots crèiem superada. Curiosament esta classe d’amenaces a la convivència mai solen arribar de forma endògena, sinó de l’exterior.
No hi ha cap dubte que el turisme ha esdevingut una de les activitats empresarials més interessants relacionades amb el temps lliure o amb l’oci. Com a prova d’això en moltes ocasions compta amb el suport de les institucions i fins i tot forma part com a objectiu en molts programes i projectes d’actuació política. A més de suposar una font d’ingressos de primer ordre, reivindica el patrimoni i remarca les característiques genuïnes dels territoris.
El passat 29 d’octubre es va desprendre un llenç de la muralla del castell medieval de Saidí (segles XII-XIII) caient sobre la carretera la base d’una de les tres torretes que encara romanien en peu. Es dóna la circumstància que un dia d’aquells havien de visitar la zona afectada de la muralla tècnics de la Direcció General de Patrimoni del govern alertats per l’alcalde de la localitat, Marco Ibarz, perquè des de feia temps hi havia una esquerda que denotava perill.
Aixecant una mica el focus dels fets concrets que han acabat amb un bocí important de la història i la cultura de Saidí i del Baix Cinca, podem afirmar sense embuts que l’art, la cultura i el patrimoni han estat quasi sempre la ventafocs dels pressupostos i de l’escala de valors dels governs estatals i regionals que en el món han sét. No va ser estrany, sinó més aviat previsible, que durant el llarguíssim debat electoral entre cinc que va tindre lloc a les televisions el passat 5 de novembre, no es va parlar ni un sol segon de cultura i patrimoni per part de cap candidat.
(Carta enviada pel Secretari de relacions del sindicat USTEC·STEs (IAC) a diversos mitjans aragonesos i estatals)
El president de l’Aragó, Javier Lambán, va declarar fa poc que “Bona part dels energúmens que aquests dies incendiaven Catalunya han sortit de la fàbrica de l’escola catalana i TV3”, paraules que afegien acusacions d’“adoctrinament” d’aquestes institucions contra la seua població. No ho va dir en un bar, sinó en una sessió de control parlamentari, tal com recull l’Heraldo de Aragón en l’edició electrònica del 25 d’octubre.
Ha estat una agradabilíssima sorpresa l’aparició de les Vinyetes al vent d’en Tarroc. Els personatges, d’una innocència entendridora, ens trasnmeten sense paraules un missatge punyent i lúcid.
El mes d’octubre de l’any passat, l’ajuntament d’Osca es va atrevir a donar la benvinguda als visitants en dos idiomes. Va ser mitjançant la col·locació de tres cartells als afores del nucli urbà que deien “Bienvenius – Bienvenidos / UESCA / Ziudat bilingüe – Ciudad bilingüe / Charramos aragonés – Hablamos castellano”. Era una mesura impulsada per l’Ajuntament, en mans d’una coalició de govern formada per PSOE, Cambiar Huesca y Aragón Sí Puede-Huesca, que pretenia un mínim i simbòlic reconeixement de la llengua aragonesa que parlen algunes de les persones que viuen a la pròpia ciutat d’Osca i a les comarques dels voltants. Tot i l’escassa volada de la mesura, era un incipient símbol d’apertura i de voluntat d’integrar la diversitat.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
