A Aragó s’ha fet una bona faena, m’atreviria a dir que excel·lent, associant la nostra llengua (tant o més aragonesa que el castellà, no ens n’oblidem) a una determinada tendència política o fins i tot a un imaginat imperialisme de pa sucat amb oli dels catalans, com si no en tinguéssen prou ells, de problemes.
Fullejant la revista n. 142, percebo que s’està magnificant la llengua, no sé si per amor a la mateixa, o si s’amaga alguna altra intenció.
A la carta dels lectors, un senyor des de Vinaròs apunta de l’error de determinat topònim. Potser opina o pensa que la facultat d’escriure el substantiu del seu poble, amb el criteri que estimen oportú, no pertany als seus habitants?
Em sorprenen les subtileses del Senyor Ricart provocant un cúmul d’interrogants. Els que no estan en el seu terreny, és perquè no tenen la capacitat de discerniment? Són incults? Amb manca d’imaginació?
Desconec les avantatges que pot aportar-nos una república.
// Editorial
En començar el cap d’an tothom fa bons propòsits i ens sentim plens de fortalesa per a seguir en el camí que cadascú de nosaltres agafa en la seua vida. Som com arbres arrelats en la terra de distinta geografia, que van creixent, amb troncs més o menys retxos, amb branques i rames llises o entortilligades, amb fulles des del verd pàl·lid fins el verd intens, que es tornen grogues, ocres i roies en arribar la tardor, i, en gran part, cauen a l’hivern, excepte les dels arbres i arbusts perpètuament verds, que ni les ventades del nord ni les inclemències atmosfèriques remouen les fulles de les branques, talment l’ésser humà. Si els arbres resisteixen, nosaltres també forts com un roure davant les dificultats i entrebancs que trobem pel camí.
En el meu periple aragonès m’he trobat algunes persones preocupades per la llengua. Vull dir preocupades no pel seu esdevenidor, sinó de les formes diverses que pren a les nostres viles. La peculiar (per dir-ho d’alguna manera no gaire depriment) situació del nostre petit idioma, ja ho porta, això.
M’acabe de caure a les mans lo número 144 del nostre periòdic Notícies del Matarranya. Mos informe de totes les activitats i notícies que es produeixen a la nostra comarca amb moltes fotografies i il·lustracions, un gran encert perquè mos agrade més mirar que llegir.
// Roberto Albiac
Torno a casa, prompte farà un any que la ràdio del meu cotxe va absorbint emissores mentres se mou per eixa línia viària que va entre el Baix Matarranya i el Priorat. Algunes d’eixes emissores, depenent de la força de les ones radiofòniques, m’acompanyen al volant com a lleidatanes o com a ebrenques.
REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ
Amb la col·laboració de:
