Com que l’estiu és vagarós, he estat endreçant per enèsima vegada els calaixos on deso retalls i fotocòpies dels temes del meu interès. Del munt de paperassa, van aguaitar unes notes i fotografies sobre Vil·la Fortunatus —el jaciment romà que tenim vora el poble— i vaig tornar a fantasiar —efecte, sens dubte, de la canícula estival que ens toca patir a la ribera del Cinca— sobre les persones que devien viure en aquest mas amb vistes a les ufanoses vores del Cinca i a les espectaculars postes de sol del Plla.
La Comarca del Matarranya, sempre capdavantera en lo tema turístic, ha substituït los panells d’informació turística (molts dels quals ja estaven força deteriorats, quan no directament desapareguts) que hi havia a totes les viles de la comarca, per uns petits quadradets amb lo nom del recurs i un QR per accedir a la informació que hi ha al web.
Núria conduïa a poc a poc gaudint del paisatge d’oliveres i ametllers per una carretera comarcal molt estreta, quedaven uns sis quilòmetres per a arribar a la N-232 que va des d’Alcanyís a Saragossa. Començava a ploure quan, després d’un revolt molt tancat, gairebé atropella un jove negre que caminava amb una gran motxilla.
Dels pactes de govern entre el PP, VOX i PAR s’ha derivat la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i de les minses partides per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a la Càtedra Fernández de Heredia i a les associacions culturals. Ho destacava l’editorial anterior “Temps de regressió”.
He vist un programa de RTVE Las rutas de Ambrosio que anave al Matarranya, em feie goig però només començar ja se m’ha entravessat, imagino que els diners que li paguen ha de defensar el xapurriau* a tort i dret. Però quin mal de panxa i quina insistència, lo més greu que no deixen de fer referències
L’altre dia anava tranquil·lament per una carretera lliterana, quan em vaig creuar amb un d’aquells tractors mastodòntics que anava amb tot d’estanqueres amarrades a cada cantonada. Vaig patir que una cerçada violenta no s’endugués el tractorista patriòtic, que amb tant de drap onejant pareixia l’almirall d’un galió de la Armada Invencible.
La posada en marxa de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua l’1 d’octubre de 2021 era necessària per a la normativització dels idiomes minoritaris de l’Aragó, l’aragonés, el benasqués —legalment sota l’aixopluc de l’aragonés— i el català. L’AAL “està al servei de la societat aragonesa”, la seua tasca és “protegir el llegat dels nostres avantpassats, amb la finalitat de preservar-lo i transmetre’l, sempre amb rigor científic” i té com a atribució “establir les normes de l’ús correcte de l’aragonés i del català”.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació