L’Associació d’Amics del Mas de Llaurador va programar el diumenge 28 d’agost, la celebració de la festivitat de Sant Joan Degollat patró de la població. Els veïns de Valljunquera i de la Vall del Tormo que formen l’associació, acompanyats per altres visitants de la comarca, tenien moltes ganes de trobar-se novament després de dos anys de pandèmia en què la convocatòria festiva no va poder celebrar-se. A més, enguany, hi havia una gran novetat que tothom tenia moltes ganes de veure: la restauració de la bonica església de la població, l’únic edifici dempeus de l’antic nucli urbà ara deshabitat. La gran cúpula i cimbori del creuer consolidats, els finestrals amb alabastre, la porta original restaurada, la teulada reparada…
Lo Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha fet públic recentment lo document d’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EsIA) que se redactarà dins del projecte de «Millora de la seguretat hidrològica de la presa de Calanda», en el qual s’han establert les diferents opcions que finalment s’hauran de contemplar.
De les nau alternatives viables plantejades en l’Estudi Informatiu impulsat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que se va donar a conèixer lo mes de maig passat, entre les quals figurave l’opció de la presa d’Aiguaviva sobre el riu Bergantes, MITECO ha decidit que únicament s’hauran de considerar les següents quatre possibilitats: sobreeixidor addicional a cial obiart 1.000 anys, sobreeixidor addicional a cial obiart 10.000 anys, sobreeixidor addicional en un túnel, i Presa de Calanda-Formigó. Estes quatre alternatives són les que resultaven més adequades per tindrer menor impacte sobre el medi ambient. Aixís mateix, lo Ministeri recorde tot allò que ha de conformar i constar en el futur Estudi d’Impacte Ambiental.
Les jotes tradicionals del Matarranya, un dels cants prioritaris en el nostre patrimoni cultural, va ser l’acte més destacat en la celebració de la Jornada de la Llengua Materna que l’Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua ‘Clarió’ va organitzar a la Portellada diumenge 20 de març. Amb una gran actuació que va tindre lloc al Centre Cultural de la població i que va dirigir la cantant i professora de jota, la nonaspina Laura Satué, molt ben acompanyada pel també nonaspí Jesús Buisan a la guitarra i la ronda de corda i amb la presència a l’escenari de l’Escola de Jota de la Portellada. A l’actuació es van cantar jotes en la nostra llengua, algunes ben populars i tradicionals, altres d’improvisades i dedicades a la vila que va acollir la convocatòria.
Enguany per a la festivitat de Sant Jordi se celebra la dècima convocatòria de la lectura pública «Quedaran les paraules…». La iniciativa és promoguda per la Comarca del Matarranya des de 2012 per potenciar la lectura d’obres i autors relacionats amb el territori. Com cada any se celebra en un municipi diferent per arribar a totes les viles de la comarca. Este Sant Jordi, pel que hem pogut llegir a les xarxes socials, anirà a Queretes perquè el llibre llegit fa referència a la població. L’autor del llibre és Tomàs Riva Muñoz que recopila els «qüentos d’una iaia de Queretes, Filomena Llerda Vallès, explicats pel seu nét» i el títol de l’obra Lo Banc de la Paciència i altres narracions (1999). L’editor i prologuista és Artur Quintana.
Dissabte 26 de març se va celebrar a Valljunquera una jornada sota el títol «Comunidades energéticas locales en el medio rural», organitzada per l’Associació d’empresaris del Matarranya i la plataforma Valjunquera por los paisajes.
Enguany, l’Ajuntament de la Vall del Tormo, per celebrar la festivitat de Sant Jordi, va publicar Memoria gráfica de Valdeltormo. Las fotografías de mosén León II. El volum va ser presentat per Natalia Antón Dilla, la periodista autora de l’obra, depositària de l’Arxiu Fotogràfic del capellà vallejo i gestora de la web de la vila. L’any passat, també coincidint amb Sant Jordi, ja es va publicar la primera entrega, on Natalia va seleccionar 268 fotografies principalment de grup: escolars, amics, celebracions religioses, excursions, famílies… En este segon àlbum gràfic que consta de 512 imatges, la periodista el dedica majoritàriament a les instantànies individuals que utilitzava mossèn León per aconseguir les fotografies que formarien part del Document Nacional d’Identitat que li demanaven els interessats per no haver de desplaçar-se a Alcanyís.
El diables matarranyencs que impressionen al visitant per la seua tradicional indumentària, ocupen el lloc central de la mostra dedicada a la popular festivitat de Sant Antoni. La comarca del Matarranya va presentar a l’Institut de Secundària del Matarranya l’exposició sobre la celebració de Sant Antoni en els municipis del nostre territori. Després la va traslladar a la planta baixa de la seu comarcal durant la Setmana Santa que ha estat molt visitada per la gran afluència de visitats en estes dates als nostres pobles, aprofitant el bon temps i les processons religioses d’esta primavera plujosa. La festa de Sant Antoni, la més important del nostre cicle festiu d’hivern, va ser declarada d’Interès Turístic a Aragó el 2009 i que se celebra el 17 de gener a totes les viles de la comarca, excepte a la vila de Fórnols.
Enguany l’Associació Cultural del Matarranya ha organitzat les ‘Jornades Culturals del Matarranya, història, cultura i societat’ que s’han pogut seguir a través d’internet a conseqüència de les restriccions imposades per la pandèmia. Només dos convocatòries s’han fet presencials i, a la vegada, s’han pogut seguir en directe a través de Facebook i Instagram.
