El 2020 és any de moltes commemoracions, unes per lloables motivacions, altres per infàmies i avoleses. Entre les primeres ens cal als franjatins de recordar els 100 anys del naixement d’en Joan Perucho que en la seva prosa novel·lística descriu sovint el nostre territori, personatges i fantasmes, els 125 de Palmira Jaquetti recol·lectora del text i la música de tantes cançons ribagorçanes, i els 25 de publicació de la columna setmanal “Viles i gents” al diari La Comarca d’Alcanyís. Així com també la infàmia i avolesa dels 10 anys del Fets de la Codonyera.
El Matarranya és una terra de contrastos, de sentiments trobats i de vegades enfrontats, banyada per cinc rius, amb més de trenta segles d’història escrita a les pedres, i milers d’ànimes de gent que durant generacions, abans amb mules i ara amb tractors, han dibuixat una terra en forma de tresor, que per motius purament evolutius, ara ens ha arribat a natres.
Ràdio Matarranya celebra, des del passat 24 del mes d’abril, el seu desè aniversari, una iniciativa empresarial comarcal que no ha parat de créixer des de la seua constitució. Primer va ser l’emissora, per oferir una alternativa informativa a la nova entitat comarcal constituïda i l’única en la llengua de la població,
Ahir, dissabte 29, sobre les vuit de la tarda, el cel de Vall-de-roures es va omplir de centenars d’aus damunt mateix de la població. Un vol pausat i lent buscant, sense presses, on descansar en arribar la nit. Dos espècies eren les protagonistes del meravellós espectacle: els coloms, amb vols ràpids, nerviosos i més baixos, i les cigonyes que ho feien a gran altura i amb un vol majestuós.
“Quan mor una cultura també mor el poble de la que n’és expressió viva. Per això mateix, perquè no ens agrade gens que es pugue perdre del tot la cultura ancestral de les nostres viles, quatre amics, una mica coneguts a les pàgines de La Comarca ens hem posat d’acord per escriure la secció ‘Viles i gents’. Lluís Rajadell, de Vall-de-roures; Carles Sancho, de la Vall del Tormo; José Antonio Carrégalo, de Mont-roig i jo mateix, de la Codonyera.
Enguany Sant Jordi i el dia d’Aragó al Matarranya ha sigut molt diferent al d’altres anys a conseqüència de la crisi del covid-19 i al confinament de la població a casa. Ni hem pogut fer les tradicionals visites a llibreries, ni compra de roses, ni paradetes, ni signatures de llibres, ni lectures ininterrompudes, ni menjades de germanor, ni excursions, ni hem vist gent pels carrers i places de les viles.
Gran part de les activitats culturals al Matarranya s’agrupen en una programació que es concentra entre finals de novembre i primers de desembre, arribant fins al pont de la Constitució, quan les viles s’omplen de visitants. Una interessant convocatòria que oferta tres tipus d’activitats: les Jornades Culturals, la Mostra de Teatre Aficiona’t i les Jornades de Patrimoni Cultural.
Publiquem un resum de les xerrades fetes a Valljunquera i la Freixneda.
Xerrada de Sergi Saladié
Professor i doctor en geografia per la Universitat Rovira i Virgili, postgrau en Arquitectura del Paisatge per la Universitat Politècnica de Catalunya, i Màster en Estudis Territorials i Urbanístics.
Fonamenta la seva xerrada en la seva tesi doctoral i en els seus dos llibres publicats Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica i Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals de Catalunya.
Les aportacions de les companyies eòliques als municipis suposen anualment un 15% dels ingressos dels pressupostos.
Del total dels beneficis que generen les companyies eòliques, només un 3,4% és el que destinen a les poblacions on tenen ubicades les seves centrals.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
