// Rubén Lombarte

Tots els centres de secundària de la Franja d’Aragó, exceptuant el del Matarranya, tenen ampliació horària dins de l’horari lectiu per a donar cabuda a l’assignatura de català. Clarió plantege passar de 30 a 32 hores lectives a la setmana a tots els alumnes

Este dimecres s’ha convocat una reunió a la seu del Consell Comarcal per a buscar una eixida «coherent i justa» a l’assignatura de català que s’està impartint des de l’IES Matarranya. L’associació de mares i pares Clarió, davant del negatiu impacte que està tenint l’aplicació de la setena hora en l’ensenyament de català, i que obligue els estudiants de primer i segon de la ESO a fer esta assignatura optativa fora de l’horari lectiu, ha preparat una jornada de treball oberta a tots els pares i alumnes en la qual es parlarà d’altres experiències que s’apliquen a instituts de la Franja d’Aragó, les quals estan funcionant amb absoluta normalitat. De fet, des de l’entitat animen a la direcció de l’IES Matarranya a fer un pas valent i importar el model de l’IES La Llitera de Tamarit al territori, que en lloc de tindre 30 hores lectives setmanals com el nostre, en té un total de 32 i per a tots els estudiants, independentment de si cursen o no l’assignatura de català. Des de Clarió alerten del retrocés que està patint la matrícula de català a l’IES Matarranya, i entenen que aplicar la setena hora fora de l’horari lectiu discrimine aquells estudiants que volen aprendre la seua llengua, generant inclús segregació entre alumnes.

Pepa Nogués és professora, mare i membre de Clarió, i va explicar que «el pròxim curs escolar l’assignatura de català estarà a l’IES Matarranya. Però amb el nou currículum, als alumnes de primer i segon de la ESO se’ls deixe fora de la franja horària», cosa que des de l’associació de mares i pares consideren que «no funcione» i que, a més, «atempte contra els drets lingüístics». Nogués va recordar que «este curs, i de cara al curs vinent, la intenció de l’institut és que aquells alumnes de primer i segon que vulguen fer català s’hauran de quedar una hora més dos dies a la setmana, cursant l’assignatura fora de l’horari lectiu». Això, lògicament, no agrade. «Els alumnes se senten desplaçats, l’assignatura no pot participar dels projectes lingüístics de centre i molts alumnes veuen estudiar la seua llengua com un càstig», va considerar Nogués. A tot això, hi ha un problema addicional. «Els estudiants que fan català es queden sense transport, i els pares d’alumnes que cursen l’assignatura s’han d’organitzar entre ells per a recollir els seus fills». Des de Clarió consideren esta realitat un esforç extra per a les famílies que pose en perill el futur de l’assignatura. De fet, la matrícula està reculant, quan a primària la majoria d’alumnes fan català.

Davant d’esta realitat, el que volen des de Clarió és apostar per un model on totes les assignatures siguen considerades per igual i que s’importe el sistema que s’aplique a altres instituts de la Franja. A partir de les 19:30 de la tarde, este dimecres s’ha convocat una trobada a Vall-de-roures, en la qual participaran, de forma presencial i telemàtica, directors d’instituts i membres de Política Lingüística per a parlar d’altres experiències. En este sentit, Nogués va dir que «natres ens hem fixat en el model de Tamarit, que és un centre de secundària similar al nostre. És d’unes dimensions paregudes, té estudiants que es mouen de bastant lluny i també es fa Formació Professional». A l’IES la Llitera, a diferència del Matarranya, tenen 32 hores lectives. Tots els dies comencen a les 08:15 hores. És a dir, 15 minuts més d’hora que el que es fa aquí. Cada dia tenen un únic pati. Hi ha tres dies a la setmana que tenen sis hores lectives, i els altres dos dies en tenen set. D’esta forma, sí que és cert que dos dies a la setmana ixen de classe a les 14:55, 30 minuts més tard que al Matarranya, perquè aquí les classes acaben a les 14:25. En canvi, els altres tres dies de la setmana ixen de l’institut a les 14:05, de manera que arriben abans que el que ho farien ara.

---

*Publicat a matarranya.media el 27 de juny de 2023

// Redacció

El proper diumenge 2 de juliol, se celebrarà a Pena-roja l’11è Campus de Patrimoni Etnomusical Ebrefolk, l’àmbit del qual son les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià.

La fortuna ha volgut que aquell mateix cap de setmana, divendres 30 de juny i dissabte 1 de juliol, se celebri la Festa de la Llengua de Clarió (Associació de Pares del Matarranya per l’Escola en Català), per la qual cosa paga la pena gaudir del canvi de mes a la vila de Desideri Lombarte, Maties Pallarès i Los Draps.

// Redacció

El projecte il·lustrat de la popular banda valenciana ZOO arriba per primera vegada a Terol, a Pena-Roja de Tastavins, amb dos dies d’activitats que culminaran amb la realització d’un mural col·lectiu i que comptaran amb la participació del vocalista de la banda, Toni S. ‘Panxo’.

Els carrers de la localitat terolenca de Pena-roja s’ompliran de xiquets, xiquetes i música el pròxim 30 de juny i 1 de juliol per a celebrar La Festa de la Llengua, organitzada per *CLARIÓ (Associació de Pares del Matarranya per l’Escola en Català) i l’Ajuntament de Pena-Roja. Enguany l’esdeveniment estarà protagonitzat per ZOO Il·lustrat, un projecte infantil i intergeneracional creat per ZOO al costat de l’educador i pedagog Ricard Tàpera.

// Màrio Sasot

El proper dissabte, 24 de juny, tindrà lloc, al Pati del Museu de Saragossa (Plaça de los Sitios, número 6), la Nit en blanc de les Llengües organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Els actes, presentats pel cap de servei de la DGPL Francho Beltrán, començaran a les 21,00 hores amb la lectura de textos propis de l’escriptora i investigadora en aragonès Pilar Benítez. A continuació tindrà lloc l’actuació del grup de folk alt aragonès Olga y los Ministriles.

// Redacció

Des de la Iniciativa Cultural de la Franja s’ha obert el procés de selecció de candidatures als Premis Franja «Cultura i Territori».

El Premi Franja «Cultura i Territori» pretén distingir persones o entitats destacades en la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants d’Aragó; per això les persones o entitats candidates han de ser prou significatives i preferentment haver realitzat una tasca d’abast general a tota la Franja.

// Redacció

La Sala Goya de Mequinensa acollirà, el pròxim 8 de juny, a les 20.00 hores, el lliurament del premi “Desideri Lombarte 2023”.

Es tracta d’un guardó atorgat pel Govern d’Aragó a través de la Direcció General de Política Lingüística per reconéixer una labor continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposen un destacat benefici per al català d’Aragó.

// Redacció

La Sala Multiusos del Liceu d’Alcanyís acollirà, el 14 de març, a les 18:30 hores, la celebració de la taula rodona «Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo. Escritoras en aragonés e catalán d’Aragón. Escriptores en aragonès i català d’Aragó. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón».

Hi intervindran José Ángel Sánchez Ibáñez, professor de la Universitat de Saragossa i expert en literatura en aragonès; Màrio Sasot, escriptor i especialista en Literatura Catalana a l’Aragó; i Merxe Llop, escriptora en català. La moderadora de l’acte serà la professora de la Universitat de Saragossa i acadèmica de l’AAL Maite Moret Oliver.

L’ambientació musical anirà a càrrec de Políglota Teatre.

// Redacció

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, celebrarà el proper dissabte 10 de desembre la seua gala anual, que tindrà lloc en el Palau Montcada de Fraga a les 19:00 hores.

En el transcurs de l’acte, es lliurarà el premi «Galan a la normalització lingüística», que enguany vol reconèixer el fragatí Carlos Cabós (Fraga, 1976) per haver portat la nostra manera de parlar el català més enllà de les nostres fronteres a través de la seua participació com a coprotagonista en la premiada pel·lícula Alcarràs;