La primera menció documental de la jota a l’Aragó apareix en un llibre de visites pastorals de la Diòcesi de Tortosa del segle XVIII en relació a Calaceit, en què es prohibeix la pràctica d’aquest ball indecent sota pena d’excomunió. Desoint les advertències moralitzants, la jota va guanyar les places i va acabar pujant a l’escenari. Tanmateix, al territori de la Corona d’Aragó s’hi ballaven també altres danses i, d’altra banda, la jota no ha estat mai un ball exclusiu d’Aragó.
Lo pròxim dissabte 30 de setembre l’associació de recerca etnogràfica ESPAI DE SO de Tortosa farà la presentació del seu projecte “Eines innovadores per al foment, transmissió i recuperació de la música popular i tradicional com a mitjà de participació i cohesió social”, dut a terme amb altres entitats valencianes, piemonteses i portugueses i el suport de la Unió Europea.
Ja está obert el termini de preinscripció a les escoles d’Idiomes d’Aragó on el català és una de les llengües que s’imparteixen. Per aquest curs 2023-24 es pot cursar de l’A1 a B2 a Saragossa o a Montsó (on també es podran seguir els cursos a través d’una plataforma digital), C1 a Fraga i de B2 a C2 a Alcanyís (tots es poden seguir a través d’una plataforma digital i el C1 i el C2 són semipresencials amb classes també on line).
La preinscripció acaba el 23 de setembre, es fa on line, són 2 minuts, és gratuïta i és requisit per matricular-s’hi després.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca-EA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquestes beques amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals i amb les bases següents:
B A S E S
1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).
2a La dotació econòmica de la beca és de 1.500 euros.
Tots els centres de secundària de la Franja d’Aragó, exceptuant el del Matarranya, tenen ampliació horària dins de l’horari lectiu per a donar cabuda a l’assignatura de català. Clarió plantege passar de 30 a 32 hores lectives a la setmana a tots els alumnes
Este dimecres s’ha convocat una reunió a la seu del Consell Comarcal per a buscar una eixida «coherent i justa» a l’assignatura de català que s’està impartint des de l’IES Matarranya. L’associació de mares i pares Clarió, davant del negatiu impacte que està tenint l’aplicació de la setena hora en l’ensenyament de català, i que obligue els estudiants de primer i segon de la ESO a fer esta assignatura optativa fora de l’horari lectiu, ha preparat una jornada de treball oberta a tots els pares i alumnes en la qual es parlarà d’altres experiències que s’apliquen a instituts de la Franja d’Aragó, les quals estan funcionant amb absoluta normalitat. De fet, des de l’entitat animen a la direcció de l’IES Matarranya a fer un pas valent i importar el model de l’IES La Llitera de Tamarit al territori, que en lloc de tindre 30 hores lectives setmanals com el nostre, en té un total de 32 i per a tots els estudiants, independentment de si cursen o no l’assignatura de català. Des de Clarió alerten del retrocés que està patint la matrícula de català a l’IES Matarranya, i entenen que aplicar la setena hora fora de l’horari lectiu discrimine aquells estudiants que volen aprendre la seua llengua, generant inclús segregació entre alumnes.
Pepa Nogués és professora, mare i membre de Clarió, i va explicar que «el pròxim curs escolar l’assignatura de català estarà a l’IES Matarranya. Però amb el nou currículum, als alumnes de primer i segon de la ESO se’ls deixe fora de la franja horària», cosa que des de l’associació de mares i pares consideren que «no funcione» i que, a més, «atempte contra els drets lingüístics». Nogués va recordar que «este curs, i de cara al curs vinent, la intenció de l’institut és que aquells alumnes de primer i segon que vulguen fer català s’hauran de quedar una hora més dos dies a la setmana, cursant l’assignatura fora de l’horari lectiu». Això, lògicament, no agrade. «Els alumnes se senten desplaçats, l’assignatura no pot participar dels projectes lingüístics de centre i molts alumnes veuen estudiar la seua llengua com un càstig», va considerar Nogués. A tot això, hi ha un problema addicional. «Els estudiants que fan català es queden sense transport, i els pares d’alumnes que cursen l’assignatura s’han d’organitzar entre ells per a recollir els seus fills». Des de Clarió consideren esta realitat un esforç extra per a les famílies que pose en perill el futur de l’assignatura. De fet, la matrícula està reculant, quan a primària la majoria d’alumnes fan català.
Davant d’esta realitat, el que volen des de Clarió és apostar per un model on totes les assignatures siguen considerades per igual i que s’importe el sistema que s’aplique a altres instituts de la Franja. A partir de les 19:30 de la tarde, este dimecres s’ha convocat una trobada a Vall-de-roures, en la qual participaran, de forma presencial i telemàtica, directors d’instituts i membres de Política Lingüística per a parlar d’altres experiències. En este sentit, Nogués va dir que «natres ens hem fixat en el model de Tamarit, que és un centre de secundària similar al nostre. És d’unes dimensions paregudes, té estudiants que es mouen de bastant lluny i també es fa Formació Professional». A l’IES la Llitera, a diferència del Matarranya, tenen 32 hores lectives. Tots els dies comencen a les 08:15 hores. És a dir, 15 minuts més d’hora que el que es fa aquí. Cada dia tenen un únic pati. Hi ha tres dies a la setmana que tenen sis hores lectives, i els altres dos dies en tenen set. D’esta forma, sí que és cert que dos dies a la setmana ixen de classe a les 14:55, 30 minuts més tard que al Matarranya, perquè aquí les classes acaben a les 14:25. En canvi, els altres tres dies de la setmana ixen de l’institut a les 14:05, de manera que arriben abans que el que ho farien ara.
El proper diumenge 2 de juliol, se celebrarà a Pena-roja l’11è Campus de Patrimoni Etnomusical Ebrefolk, l’àmbit del qual son les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià.
La fortuna ha volgut que aquell mateix cap de setmana, divendres 30 de juny i dissabte 1 de juliol, se celebri la Festa de la Llengua de Clarió (Associació de Pares del Matarranya per l’Escola en Català), per la qual cosa paga la pena gaudir del canvi de mes a la vila de Desideri Lombarte, Maties Pallarès i Los Draps.
El projecte il·lustrat de la popular banda valenciana ZOO arriba per primera vegada a Terol, a Pena-Roja de Tastavins, amb dos dies d’activitats que culminaran amb la realització d’un mural col·lectiu i que comptaran amb la participació del vocalista de la banda, Toni S. ‘Panxo’.
Els carrers de la localitat terolenca de Pena-roja s’ompliran de xiquets, xiquetes i música el pròxim 30 de juny i 1 de juliol per a celebrar La Festa de la Llengua, organitzada per *CLARIÓ (Associació de Pares del Matarranya per l’Escola en Català) i l’Ajuntament de Pena-Roja. Enguany l’esdeveniment estarà protagonitzat per ZOO Il·lustrat, un projecte infantil i intergeneracional creat per ZOO al costat de l’educador i pedagog Ricard Tàpera.
