Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Viles i gents

Les estacions*

// Lluís Rajadell

L’any només tenia, llavors, dues estacions, l’hivern i l’estiu. La primavera i la tardor no existien o, millor dit, existien, però ningú les tenia en compte. La gent llauradora tenia una solució eficaç per a situar temporalment els successos, les malalties, els grans esdeveniments familiars o les anomalies meteorològiques que podien condicionar la collita, com una pedregada, una sequera, una gelada o un temporal. La clau era vincular el fet que es volia ubicar a una collita determinada o a un treball de la terra.

Continue Reading

Viles i gents

Les dinàmiques d’odi i l’odi dinàmic*

// Luismi Agud

Cada vegada és més freqüent sentir a la radio, a l’Instagram o a la barra del bar que determinades persones de determinades ètnies (sempre molt concretes) han vingut al nostre país per portar la criminalitat, la pobresa i un retard quasi medieval. Per suposat, no dubtem que natres som la societat més avançada de totes, no sigui que ens fem una ferida a la punteta de l’orgull.

Continue Reading

Viles i gents

woman and man sitting on hilltop in black and white

La masoveria digital*

// Vicent Pallarés

L’augment notable de la presència del món masover a Internet ha despertat un renovat interès en aquest estil de vida rural. Les xarxes socials han actuat com a catalitzadors, permetent que la vida i el patrimoni masover es converteixin en temes rellevants una vegada més.

A través de canals en línia i plataformes socials, la figura del masover ha experimentat una resurrecció digital, mostrant la seva importància històrica, cultural i arquitectònica. Un dels exemples més visibles d’aquesta tendència és “La caçadora de masies”, una jove que ha abocat els seus esforços a la conservació del patrimoni masover.

Continue Reading

Viles i gents

Caçadors del Mesquí*

// Tomàs Bosque

Des del Pasimiro, tocant termes de Castellseràs i Torrocella, a la punta de la vall de Ripoll, tocant al terme de Fórnols i la Mare de Déu de Montserrate (Santa Mònica), en aquell temps de misària dels anys cinquanta, a la vila de la Codonyera no n’hi havie caçador més entès, ni que tinguere més puntería que l’Adolfo lo Tananer. Ere mescla de bellmuntà i codonyerana; ben plantat, blanquejador d’ofici com son pare, sempre solter, i encara que no tenie una salut massa bona, mai li va faltar lo bon humor per dir gambirots en certa gràcia, i estar pendent si una voladeta d’aire deixava veure les camalligues d’alguna femella que estare tarqual. I com eren una miqueta de casa bona, vivie a la carrera Major pujant a la dreta, entre l’oncle Fornolenc i los Canonges.

Continue Reading

Viles i gents

young working mother cuddling baby and using laptop at home

Repoblació: ruralitat fluïda i gènere (III)

// Natxo Sorolla

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació segurament té més a veure en les «idees» (voler viure a un poble) que no en problemes «materials» (tindre faena i bones comunicacions). I per això proposava que s’ha de mimar als jóvens i totes les bones iniciatives que tenen. Seran ells que hauran de construir eixe nou món seu. I els estudis, i el nostre dia a dia, mos parle de jóvens que cada vegada més no és que «es quedon», si no que «retornen» després d’anar a estudiar fora. O jóvens que cada vegada més «commuten»: viuen a un poble i fan kilòmetres cada dia per a treballar. O jóvens que «teletreballen», i que alguns dies fitxen, i altres treballen des de casa. La ruralitat fluïda, dirien alguns.

Continue Reading

Viles i gents

Aranyes*

// Carles Terès

Ens agrada tindre la casa neta i polida, però hi ha un aspecte que em costa de mantindre dins els estàndards de polidesa: los frares o aranyes de potes llargues (Pholcus phalangioides). A voltes, quan venen les filles ens ho fan notar: «Papa, que allà dalt hi ha teraganyes…!». I jo que ja ho sé, però vet aquí que veig, en eixes teraganyes, les restes dels petits insectes que ja no ens molestaran mai més. Los frares s’estan allà dalt als seus racons, tranquils, sense cap intenció d’interactuar amb nosaltres.

Continue Reading

Viles i gents

Peixos*

// Estela Rius

Quan era petita i anava a ca l’oncle Benicio, m’assentava al sofà de la sala i, al marge de la conversa dels grans, em quedava mirant los objectes de decoració que hi havie al meu voltant. Recordo en claredat lo molinet de color roig, lo quadro en xinxetes que formave un cotxe antiu, lo cartell de les festes del 1994 que va fer lo padrí… i també un peix decoratiu de vidre semitintat, que estave damunt de la tauleta. Al cap d’alguns anys, un dia me’n vaig fixar que al moble del saló de ca la tia Estebenia hi havie exposat un peix exactament igual, però una mica més petit que l’altre. Este detall em va cridar l’atenció, però ja no hi vaig pensar més.

Continue Reading

Viles i gents

La tia Pasquala*

// Carles Sancho Meix

Un dels moments més emotius i entranyables que vaig tindre la sort de viure este estiu va ser el merescut homenatge que es va fer a la tia Pasquala, una contadora de qüentos, històries i anècdotes de la Portellada —encara que nascuda a la Freixneda— que té actualment 82 anys. Per tal de respondre a l’expectativa que va crear l’acte a la seua vila i a la comarca, encara va voler baixar de casa, al carrer Major per situar-se —ara a causa de la seua delicada salut acompanyada del bracet dels seus familiars— davall de la figuera a pocs metres del seu portal. Lloc des d’on havia narrat tantes i tantes històries a tota la canalla de la vila que venien a escoltar els interessants qüentos i les sorprenents anècdotes formant un silenciós i atent rogle de xiquets i xiquetes al seu voltant.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: