De tant en tant m’assalta un dubte: m’estic tornant paranoic o ja sóc un paranoic de manual? És a dir, d’acord amb el diccionari general, m’interrogo sobre si pateixo “una psicosi caracteritzada per l’aparició d’idees delirants i obsessives, generalment de grandesa, de persecució, d’anormalitat somàtica, etc., articulades lògicament”?
De la patuleia de col·legues i assimilats amb què vaig compartir aules, bars i altres antres de reflexió i d’esbargiment jovenívol durant els meus inquietants anys d’estudiant a la facultat de filologia de la Universitat de Barcelona van sorgir de manera col·lectiva i espontània diversos vocables marcats per un evident to festiu i burleta.
Joan Coromines en el seu breu i ben conegut text divulgatiu El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954) escrivia que “El català és una llengua romànica, resultant de l’evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació