Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Lo cresol

Oltra, un exemple més de guerra bruta*

// Antoni Bengochea

El resultat del cas Mónica Oltra era obvi des del primer moment, però han hagut de passar un parell d’anys de calvari judicial i mediàtic per a què la causa s’arxivés. I el poder oligàrquic (econòmic, mediàtic i judicial) seguirà fins que el procés contra ella s’hagi exhaurit. Em resulta força ingenu pensar que algú demani perdó. Això és una guerra i a les guerres ningú demana perdó. A Oltra la van denunciar per encobrir els delictes sexuals del seu exmarit.

Continue Reading

Viles i gents

Si no fore perquè*

// Estela Rius

Vam cursar l’ESO tenint la sort —ara en som conscients— de trobar-mos al nostre camí a la professora de català (i també de plàstica!) Teresa M. Ballester (E.P.D.) En lo compromís i l’orgull per davant de ser d’esta terra, concretament del poble de Mont-roig de Tastavins, mos va intentar transmetre la seua passió per la nostra llengua catalana, donant-mos a conèixer l’obra d’alguns dels paisans que hi han escrit.

Continue Reading

Columnes

Marques de bales a les parets

// Vicent Pallarés Pascual

Tot i l’esforç dels dies i les persones per esborrar-les, encara hi resten. M’impacten, els forats que deixen les bales a les parets de les cases velles com si fossin recordatoris. Restes de guerra i de conflictes que ens indiquen que els humans van utilitzar-hi armes de foc. Indrets on es va desitjar la mort de l’altre sense saber-ne amb certitud si s’aconseguiria o no.

Continue Reading

U12

Josep Carbonell Vidallet

// Esteve Betrià

Nascut a Mequinensa el 1956, aquest 23 de febrer ha mort a Menorca Josep Carbonell Vidallet. En Josep —‘lo Sastre’, com encara ara és conegut pels mequinensans— es mostrà de sempre apassionat per la història antiua i, molt especialment, per l’arqueologia de Mequinensa. Col·laborà, fa quaranta anys, en el número 7 (hivern de 1990) de la històrica revista Desperta ferro! amb un breu article, «Prehistòria i romanització de Mequinensa», on donava notícia de l’inici de l’excavació del jaciment de l’Edat del Bronze dels Castellets —les restes d’un estratègic poblat ibèric situat dalt d’un tossal al marge esquerre de l’Ebre al seu pas pel terme de Mequinensa— a càrrec d’un grup d’arqueòlegs de la DGA coordinat per José Ignacio Royo Guillén, investigador amb qui va col·laborar en aquest i en altres jaciments neolítics i descobrir vestigis prehistòrics i romans en diferents punts del terme municipal de Mequinensa (Barranc de Julia, Riols, Vallfera, Vallmajor…).

Continue Reading

Esparpillant paraules

Albiac

// Roberto Albiac

Recordo aquell moment, de fa casi 15 anys, en què anava a publicar una foto familiar i, acabant de teclejar «Albiac», Facebook me va preguntar si volia etiquetar algun dels parents o coneguts baixmatarranyencs que tenia al meu llistat d’amistats —en qui compartia eixa part del DNI— o si, al contrari, volia indicar a quina població de l’anterior Midi-Pyrénées havien immortalitzat aquell instant. Sorprès, vaig triar eixa curiosa opció descobrint així, casualment, que això acabat en -ac que em definie, realment, ere també un grupet de tres communes occitanes propet de Toulouse.

Continue Reading

Diccionari per a poca-soltes

Neula

// Ramon Sistac

Qui no ha menjat neules durant les festes de Nadal? (És una pregunta retòrica; ara no cal que la respongueu). «Neula» és, en català, una paraula polisèmica que té bàsicament tres accepcions: ‘galeta’ (tant l’objecte mateix en forma de canut com la pasta de farina, sucre, mantega i clara d’ou que la compon), ‘boira’ i ‘fong o malura de les plantes’. És clar que est darrer sentit ve condicionat pel segon, ja que eix fong es desenvolupa com a conseqüència de l’excés de la mateixa boira, i el de ‘galeta’ possiblement també, pel fet de ser una pasta molt fina, gairebé transparent com la boira. D’ací «(a)neular-se», que vol dir en origen ‘rovellar-se el blat’ i, per extensió, ‘pansir-se una planta’; un concepte que metafòricament també s’aplica les persones: «estic (a)neulat del fred», o «eix xiquet pareix una mica (a)neulat». I, d’ací també, «neulir-se», forma més estesa avui arreu dels territoris catalanoparlants.

Continue Reading

U12

Anna Dodas i Noguer

// Esteve Betrià

El passat 2 de novembre l’Anna Dodas hauria fet seixanta anys. Nascuda el 1962 a Folgueroles —la bonica i tranquil·la vila de la Plana de Vic, a la mateixa casa en què nasqué el 1845 el més destacat i influent poeta català del segle XIX, Jacint Verdaguer Santaló—, assassinada amb 23 anys l’agost de 1986 als voltants de la menuda vila occitana de Briçac, a prop de Montpeller. L’Anna, estudiant de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, viatjava aquell estiu en temps de vacances amb una amiga, Gemma Argemí, per la costa mediterrània camí de la ciutat sarda catalanòfona de l’Alguer. L’assassinat de les dues amigues catalanes mai no s’ha resolt.

Continue Reading

Se va solsint

Aigua tèbia

// Patrici Barquín

Un any més, no m’haurà tocat la loteria i això m’haurà deixat com van quedar aquell grup de soldats que, carregats de ferralla, llances, escales i d’altra parafernàlia, van fer tard a l’assalt del castell. I com que van fer tard de tants estris com van haver de carregar, l’aigua bullint que hauria d’estar bullint havia esdevingut aigua tèbia que va ser abocada sobre els assaltants en forma de dutxa relaxant. És a dir, que no em toqui la loteria, un any més, m’haurà caigut com una galleda d’aigua tèbia. Com a la majoria de les persones que ens veiem abocades a participar d’una travessa que no entenem i que ens manté

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: