Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Lo cresol

two black skeleton keys on an old paper

Portes obertes*

// María Dolores Gimeno

De no ser les que obren alguns masos, han desaparegut aquelles claus grans de ferro que no cabien a la faldriquera. Les han substituït altres més llugeres d’alumini, que han anat variant al mateix temps que s’han reforçat los panys i blindat les portes per posar la cosa difícil als lladres. No queden tampoc, inútils, aquells picaports del mateix ferro, que avisaven de què hi havia algú al carrer demanant pas, però se’n troben de supervivents tant a les portes nobles d’alguna casa restaurada, forjats per un ferrer artista, com rovellats a les velles i buides de les nostres viles.

Continue Reading

Viles i gents

Quan Desideri ja no fa anar la falç pel groc dels blats*

/ Natxo Sorolla

Fa 35 anys se va complir el que Desideri Lombarte havie escrit: «No faré anar la falç pel groc dels blats / ni esperaré si mou la garbinada, / ni aniré a pasturar més bous al prat». Mos va dixar. No tinc un sol record d’haver coincidit en ell. Per més que segur vam compartir temps i espai. Però la primera imatge que tinc d’ell és d’una commemoració de la seua mort a Pena-roja l’any 1990. En los meus 10 anys, estava a primera fila. Però ni per prodigi infantil ni per res paregut: encara no tenia prou vergonya per a amagar-me. Suposo que la meua ment infantil no devie aguantar les pallisses que s’hi devien repartir 🙂

Continue Reading

No som d'eixe mon

Més enllà de simbolismes

// Francesc Ricart

L’últim diumenge de febrer, com cada any, a Montserrat es va fer la Renovació de la Flama de la Llengua, un acte simbòlic a càrrec d’una entitat de la Federació Excursionista de Catalunya, que enguany corresponia a la de Mataró. Hi vaig trobar Josep Murgades, el filòleg savi de Reus que també és un muntanyenc reconegut i que procura complir cada any amb el «precepte de Montserrat». La trobada i la curta conversa que vam tenir em va fer present el concepte de fidelitat lingüística que va «promocionar» el Dr. Badia i Margarit quan el II Congrés Internacional de la Llengua, l’any 1986 i que ara ens hauria de fer servei.

Casualitats de la vida, que diria aquell, el dia 27 de febrer, l’endemà de Montserrat, el President de l’Academia Aragonesa de la Lengua signava el primer acord normatiu pel qual s’estableix que l’ús oficial del català a l’Aragó seguirà allò que diga l’Institut d’Estudis Catalans o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un acord necessari de gran càrrega simbòlica que, sens dubte, cal atribuir a «l’equip» de l’Institut Aragonès del Català i que cal aplaudir perquè no deixa cap dubte sobre la naturalesa de la llengua ordenada per Pompeu Fabra que parlem a les comarques de la Franja. 

Una altra cosa serà com es passa a l’acció a les nostres comarques a partir dels instruments —vull dir les institucions— i es posen recursos i s’impulsen polítiques adreçades a fer present i impulsar la llengua en tots els àmbits, començant per l’ensenyament i arribant a la vida pública. I és que en el moment tan delicat que viu el català —des de Fraga fins a Maó— ens calen mesures de gran «tonatge» capaces de capgirar la tendència negativa de les últimes dècades que ens aboquen a una situació límit. 

En fi que, si no estem amatents, entre el sentiment de la fidelitat lingüística de Badia i els simbolismes de Montserrat i l’Acord normatiu de l’Academia, se’ns pot escolar la llengua. 


Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023

Continue Reading

Diccionari per a poca-soltes

Pintura

// Ramon Sistac

Del llatí pictura en totes les llengües romàniques: pittura, peinture, pictura

La lectura de La dona més pintada de Màrius Serra m’ha fet pensar que, de les arts majors, pintura i escultura són les més difícils de digerir. L’arquitectura és un servei col·lectiu, mentre que la música, que es compartia, ara també s’escolta individualment. Pel que fa a la literatura, el consum, almenys d’ençà de l’alfabetització de la població, és bàsicament privat i a l’abast de tothom, perquè els llibres es compren,

Continue Reading

Entre dos aigües

Vòmit

// Marina d’Algars

D’uns temps ençà tinc unes ganes de vomitar estranyes. «Serà cosa de l’edat!», em dic. Em venen de sobte, però en veritat hi ha un vincle entre aquesta sensació orgànica i certes coses que em passen. L’altre dia, després de vuit minuts d’espera perquè una persona em mirés a la cara en l’oficina de la TSS, m’allarga un full amb els telèfons on he de trucar per tal de sol·licitar hora. «Solament vull fer una

Continue Reading

Lo cresol

woman with a group of children sitting on the ground

Pacte europeu migratori*

// Judith Bielsa

La nova reforma del pacte migratori de la Unió Europea ha generat un intens debat entre els experts i les organitzacions de la societat civil. Aquesta actualització, que s’ha gestat amb opacitat i manca de transparència, representa una consolidació de les polítiques de tancament i exclusió envers les persones migrades i refugiades.

Continue Reading

Viles i gents

Les belles paraules*

// Carles Terès

L’altre dia, ma germana em va enviar uns fragments d’El temps de les Cireres, de Montserrat Roig; uns paràgrafs amb un vocabulari riquíssim usat amb naturalitat i precisió. Estava encantada amb els nous mots que hi descobria. Conec la sensació, ja que soc dels que experimentem plaer quan trobem una paraula que ens és desconeguda, una expressió que descriu amb exactitud un objecte, un estat, una acció, un sentiment o qualsevol altre aspecte de la vida i del món que ens envolta.

Continue Reading

Columnes,Se va solsint

man showing to a boy how to milk a cow

Solsint la despossessió… i la lleit

// Patrici Barquín

Per a què el capitalisme i els estats moderns poguessin desenvolupar-se va ser imprescindible, entre altres factors, que anessin acompanyats de tot un procés de despossessió i repressió. Eixos processos, en diferents fórmules, van passar per la usurpació d’una bona part de les terres comunals per a convertir-les en terrenys d’ús i benefici privat. Eix procés no va estar exempt de problemes derivats de prendre-li una part primordial de la subsistència a una gran porció de la població rural, cosa que va comportar revoltes i repressió, així com los grans moviments migratoris del camp a la ciutat per a tractar de guanyar-se la vida a la incipient indústria.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: