Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Se va solsint

Pinus alepensis

// Patrici Barquín

Lo meu pare sempre s’ha pres les qüestions de la vida molt seriosament i, potser per això, té una sensibilitat desmesurada, si és que hi ha mesura capaç de quantificar la sensibilitat. I va ser eixa seriositat  i eixa sensibilitat les que li van portar a plantar un arbre per cadascun dels fills que li van néixer. Així ho va fer i així ens ho explicava a la meva germana gran, a mi i al meu germà petit, cada dia que ens duia en ell a regar cadascú lo seu arbre. Regàvem amb l’orgull de tenir un alter ego vegetal, i ho fèiem en la mateixa il·lusió que vivíem la vida: amb tot per fer, tot per somiar i tot per créixer.

Continue Reading

Diccionari per a poca-soltes

Torero

// Ramon Sistac

La persona que toreja, és a dir que lluita amb un toro segons unes regles i convencions. Torejador (com a Carmen de Bizet: Toréador, en garde! Toréador! Toréador!), sinònim, no es documenta en català fins al segle XVIII, i torejar i torero a la segona meitat del XIX. La cronologia els delata: tot i que a casa nostra sempre hi ha hagut festes taurines, les corridas, a la manera clàssica i amb tot el sursumcorda i xim-pum, són una tradició importada de l’oest que, en un moment determinat, va passar a la Provença i l’Amèrica llatina. El toreo ja des d’antic ha portat associada la polèmica sobre aspectes ètics, culturals i polítics. Contràriament al que molta gent pensa, el moviment antitaurí no és exclusiu ni de la nostra època ni molt menys de Catalunya: les “corridas” ja van ser prohibides a Xile i l’Argentina durant el primer terç del segle XIX, i cinc estats mexicans ho han fet en els darrers deu anys.

Continue Reading

Columnes

Final de curs

// Vicent Pallarés Pascual

Tot just ara acabem el curs escolar. Sempre el principi i el final dels dies d’escola són fites importants que marquen els nostres anys com a estudiants o com a docents. Si al començament l’energia és molt alta, amb moltes ganes per iniciar una nova aventura, al final de juny ja és nota el cansament i les vacances d’estiu s’oloren. Són dies intensos per als docents: s’han d’acabar feines, cal tancar paperassa i els butlletins de notes. A més a més, cal deixar-ho tot endreçat i preparat per al pròxim any.

Continue Reading

No som d'eixe mon

Això no pinta bé

// Francesc Ricart

Fa temps que demanem i reclamem més atenció, dedicació i actuacions en favor del català a la Franja. Els verbs que faig servir ja es veu que són “senzills”: demanem perquè és la nostra llengua i tenim el dret de demanar a favor del català, com un dret humà bàsic; reclamem perquè entenem que les administracions són negligents en la cosa de la llengua i perquè al llarg dels anys —posem-hi des de 1984, quan la Declaració de Mequinensa— no s’han afanyat a defensar i garantir la presència i l’ús del català, per exemple, en els espais públics i en les actuacions que depenen, posem-hi, dels ajuntaments i els ens comarcals; no cal dir en les retolacions locals, anuncis oficials, etc. Allò que, d’una manera tèbia i amb una boca no gaire grossa les associacions de la Franja que funcionen des dels anys vuitanta repeteixen manta camins, però de manera no gaire reeixida.

Continue Reading

Se va solsint

Solsint les barreges

// Patrici Barquín

A mestra, quan encara hi anava, explicaven que va haver-hi un temps en què una casa reial va engendrar una mena d’hereu en, diguem, poques habilitats fines. És a dir, allò d’empegar gomets i retallar en les estisores de punta rodona no se li donava gaire bé. D’acord, l’animalot del mestre ho va explicar d’una manera més ruda, però estem parlant d’un col·legi nacional. Ell, lo mestre, deia que li faltava un bull, al rei (al mestre tres o quatre perquè, entre altres coses, va espetegar l’adjectiu subnormal), i que només disposava de la meitat de les seues reials parts. Una manera poc fina de explicar que la decadència d’una dinastia era derivada de la falta de barreja de sang.

Continue Reading

Entre dos aigües

Carícies neuronals

// Marina d’Algars

Fa temps vaig llegir una entrevista sobre Rita Lévi-Montalcini i des de llavors, de tant en tant, busco algun llibre seu i refresco la memòria. També li vaig dedicar una columna a TdF en l’anterior secció “Dones”. Rita Lévi-Montalcini fou una neuròloga italiana, premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1986. A més de l’admiració per la seua personalitat, em va enganxar la teoria sobre les connexions neuronals, les molècules vinculades i el món que

Continue Reading

U12

Naixements circumstancials

// Esteve Betrià

Enguany s’està commemorant els 400 anys de la mort a Vallfogona de Riucorb del més destacat poeta del barroc català: Francesc Vicent Garcia Ferrandis, popularment conegut amb el nom de Rector de Vallfogona. Si bé sembla que aquest escriptor havia nascut circumstancialment el 1579 a la ciutat de Saragossa, fins fa ben pocs anys hom ha considerat que Vicent Garcia havia nascut a Tortosa, sens dubte perquè tant el pare com la mare eren naturals de la capital del Baix Ebre i, també, perquè hi residí, amb la mare i els avis, a partir, si més no, de la mort del pare el 1582. 

Continue Reading

Esparpillant paraules

Odi

// Roberto Albiac

Com a adults, sem lo resultat de combinar diferents elements: la vila a on mos ham criat, los puestos a on mos ham format i ham viscut, les persones que ham volgut, lo nostre passat… Quan anava a l’escola, a la pregunta «què vols ser de gran?» mai vaig dir cap nom futbolístic: la meua resposta ere «Arguiñano», per com xalava fent de pinxe a la cuina de casa. Tot va canviar quan vaig explicar lo meu primer dia d’institut a la meua mare i ella va respondre, entre nostàlgia i tristesa, en aquella frase impactant «M’agradarie saber la radera llengua que va parlar mi iaio». Així va ser com un xiquet de 12 anys va descobrir una vocació diferent a la de cuiner (que sempre havie dit) ensenyant les seues lliçons de Francès de 1r ESO a «su mare». 6 anys més tard, un pis saragossà, inversió de viudetat, va permetre a un renet poder estudiar Filologia Francesa i guanyar-se la vida en això. 

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: