// Esteve Betrià

En el treball que ja fa força anys vaig dedicar a la toponímia del Poble vaig indicar que el ’Barranc d’Alcanyís’ es trobava (i es troba): “A l’esquerra de l’Ebre després de l’aiguabarreig amb el Segre. També conegut com el barranc de l’Arquet.

//Marina d’Algars

Estem tan acostumats a visualitzar imatges que duren segons en la pantalla de la tele i també en el cine d’acció que ens resulta difícil trobar la calma per a sentir emocions davant la lectura d’un llibre o simplement de contemplar amb calma una fotografia artística més enllà de les fotos de familiars o d’amics.

// Patrici Barquín

Hi havia un temps en que la xafarderia del poble se reunia en grups, bé a la fresca de la tardada d’estiu o bé agon al migdia acalentés lo sol d’hivern, ben definits i coneguts per tothom. A n’eixes reunions se tombava a ben pelat i repassat a mig poble.

// Francesc Ricart

He estat a punt de titular l’article «Llengua a la fresca», però m’ha paregut massa frívol, a més de poc original… Reconec que l’origen de l’article pot ser «fràgil»: a les acaballes de l’estiu passejava per la pinada, a la vora de l’hospital de Fraga, i em va sorprendre veure-hi plaques identificadores de les diferents espècies d’arbres: Pinus halepensis / pi bord / pino carrasco; amb aquesta tipologia i en aquest ordre, sí, després de la denominació científica hi és en català, abans que en castellà! Miracle! Ah!, i cada placa presidida per l’escut i el nom de Fraga, sense «cognoms»..

// Patrici Barquín

—Lo xic ja treballa —me va dir la veïna només veure’m assentant a la terrassa d’aquell bar.

La veritat, no vaig saber que dir. Lo xic era lo seu net que no tenia gaires més anys que jo i jo, ja portava uns quants anys d’acotxar lo llom. Ja sé que pensaràs que com que no vaig estudiar massa vaig tindre que començar a treballar ben aviat, i tindràs raó, però lo “xic” encara va estudiar durant menys temps que jo. Vage, que lo “xic” en qüestió no sol era més gandul que el jeure, sinó que tenia una vida que transitava camins de delinqüència i clar, treballar en eixes circumstàncies és una gesta digna d’admiració, no com la resta de mortals que treballem així, sense grans pretensions.

// Marina d’Algars

Els nenets són un poble indígena minoritari del nord de Rússia que viuen als districtes autònoms de Nenètsia i Iamàlia on l’hivern dura nou mesos. Es dediquen a la pesca i al pasturatge nòmada de rens, cacen animals i aprofiten la seua pell. Parlen nenet, una de les llengües samoiedes, família de llengües parlada als dos vessants dels Urals a la part més septentrional d’Euràsia. S’estima que els seus parlants són unes 30.000 persones.

// Ramon Sistac

Així com el poeta deia que “hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure”, també el lingüista podria dir que “hi ha paraules que són boniques perquè fan de bon dir”. Una d’estes podria ser alba (sovint pronunciada auba). Ens ve directament i sense més del llatí alba, i el seu camp derivatiu no és gaire gran (les albades que es canten o cantaven de matinada, l’albor que és la llum de l’alba) i en tot cas és compartit amb el seu parent proper, l’adjectiu albus, alba ‘blanc’. Així un àlber (o aubi), és un ‘xop blanc’, i Queralbs i Rialb volen dir, respectivament, ‘pedres blanques’ i ‘riu blanc’.

// Roberto Albiac

No sé per què, durant los mesos d’estiu, la gent se sol metamorfosejar en animals: una bona part opte per l’esfardatxo i, de tantes hores al sol, acaben com a gambons; altres preferixen posar-se una clasca plena de fato a les costelles i anar a voltar com los caragols; a la meua vila, alguns fan de formiguetes, i van portant tomates de l’hort per guardar-les en pots, mentres uns altres carregen palots de prunes i presquilles o mouen remolcades d’armelles. Jo, després d’unes dècades de vida estival de formigueta, enguany, he decidit aprofitar eixos mesos de vacances docents per a transformar-me en salmó i remuntar lo meu riu des del Baix Matarranya a l’Alt Matarranya i, allí, desovar o fresar un estudi dialectal.