Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Entre dos aigües

Cine i un poema des del meu poble

// Marina d’Algars

Avui em situo a l’Argentina. Un bon amic em va parlar de La noche de los lápices (a YouTube). És una pel·lícula argentina dramàtica-històrica dirigida per Héctor Olivera que es va estrenar el 4 de setembre de 1986. Recrea el succés real conegut pel mateix nom: el setembre de 1976, durant els primers mesos de l’última dictadura militar argentina, set adolescents de la ciutat de La Plata van ser segrestats, torturats i assassinats per demanar un bitllet estudiantil. (Més informació a Wikipèdia que ho sap quasi tot). La pel·lícula m’ha fet pensar i repensar fets que ja coneixia; i d’altes formes de tortura i de violència, contra les dones i els homes. Com últimament estic més poeta que narradora, permeteu-me que avui us deixi un poema.

Continue Reading

U12

Metàfora melosa

// Esteve Betrià

En aquesta mateixa pàgina, en Berenguer de Mussots ens informa, amb una breu anotació, sobre l’exposició «De Mequinensa a Damasc» i també sobre diverses activitats relacionades amb el món de l’abella, com ara l’apicultura moderna i la tradicional. 

Continue Reading

No som d'eixe mon

El futur o ja ens podem ben calçar

// Francesc Ricart

Confesso que no havia posat gaire atenció a l’excel·lent entrevista al número d’abril de l’amic Màrio Sasot a Ignacio López Susín, el director general de Política Lingüística a qui l’IEBC havia atorgat el Premi Franja 2022. Hi ha coses ben sucoses que, en qualsevol cas, mostren un director general implicat en la fenya i sensible pel panorama lingüístic, és a dir, com cal. Avui, amb tan poc temps pel mig, un s’adona com la política pot marcar la vida… En el destacat de l’entrevista, hi diu: «No s’entendria en 2023 un Aragó que no pogués autogovernar-se». En pocs mesos, amb el govern a mans de la dreta després de les

Continue Reading

Se va solsint

Pinus alepensis

// Patrici Barquín

Lo meu pare sempre s’ha pres les qüestions de la vida molt seriosament i, potser per això, té una sensibilitat desmesurada, si és que hi ha mesura capaç de quantificar la sensibilitat. I va ser eixa seriositat  i eixa sensibilitat les que li van portar a plantar un arbre per cadascun dels fills que li van néixer. Així ho va fer i així ens ho explicava a la meva germana gran, a mi i al meu germà petit, cada dia que ens duia en ell a regar cadascú lo seu arbre. Regàvem amb l’orgull de tenir un alter ego vegetal, i ho fèiem en la mateixa il·lusió que vivíem la vida: amb tot per fer, tot per somiar i tot per créixer.

Continue Reading

Diccionari per a poca-soltes

Torero

// Ramon Sistac

La persona que toreja, és a dir que lluita amb un toro segons unes regles i convencions. Torejador (com a Carmen de Bizet: Toréador, en garde! Toréador! Toréador!), sinònim, no es documenta en català fins al segle XVIII, i torejar i torero a la segona meitat del XIX. La cronologia els delata: tot i que a casa nostra sempre hi ha hagut festes taurines, les corridas, a la manera clàssica i amb tot el sursumcorda i xim-pum, són una tradició importada de l’oest que, en un moment determinat, va passar a la Provença i l’Amèrica llatina. El toreo ja des d’antic ha portat associada la polèmica sobre aspectes ètics, culturals i polítics. Contràriament al que molta gent pensa, el moviment antitaurí no és exclusiu ni de la nostra època ni molt menys de Catalunya: les “corridas” ja van ser prohibides a Xile i l’Argentina durant el primer terç del segle XIX, i cinc estats mexicans ho han fet en els darrers deu anys.

Continue Reading

Columnes

Final de curs

// Vicent Pallarés Pascual

Tot just ara acabem el curs escolar. Sempre el principi i el final dels dies d’escola són fites importants que marquen els nostres anys com a estudiants o com a docents. Si al començament l’energia és molt alta, amb moltes ganes per iniciar una nova aventura, al final de juny ja és nota el cansament i les vacances d’estiu s’oloren. Són dies intensos per als docents: s’han d’acabar feines, cal tancar paperassa i els butlletins de notes. A més a més, cal deixar-ho tot endreçat i preparat per al pròxim any.

Continue Reading

No som d'eixe mon

Això no pinta bé

// Francesc Ricart

Fa temps que demanem i reclamem més atenció, dedicació i actuacions en favor del català a la Franja. Els verbs que faig servir ja es veu que són “senzills”: demanem perquè és la nostra llengua i tenim el dret de demanar a favor del català, com un dret humà bàsic; reclamem perquè entenem que les administracions són negligents en la cosa de la llengua i perquè al llarg dels anys —posem-hi des de 1984, quan la Declaració de Mequinensa— no s’han afanyat a defensar i garantir la presència i l’ús del català, per exemple, en els espais públics i en les actuacions que depenen, posem-hi, dels ajuntaments i els ens comarcals; no cal dir en les retolacions locals, anuncis oficials, etc. Allò que, d’una manera tèbia i amb una boca no gaire grossa les associacions de la Franja que funcionen des dels anys vuitanta repeteixen manta camins, però de manera no gaire reeixida.

Continue Reading

Se va solsint

Solsint les barreges

// Patrici Barquín

A mestra, quan encara hi anava, explicaven que va haver-hi un temps en què una casa reial va engendrar una mena d’hereu en, diguem, poques habilitats fines. És a dir, allò d’empegar gomets i retallar en les estisores de punta rodona no se li donava gaire bé. D’acord, l’animalot del mestre ho va explicar d’una manera més ruda, però estem parlant d’un col·legi nacional. Ell, lo mestre, deia que li faltava un bull, al rei (al mestre tres o quatre perquè, entre altres coses, va espetegar l’adjectiu subnormal), i que només disposava de la meitat de les seues reials parts. Una manera poc fina de explicar que la decadència d’una dinastia era derivada de la falta de barreja de sang.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: