// Patrici Barquín

Ara ja fa un temps, per algun estrany motiu que a camins s’apodera de jo, vaig parar atenció a la manera com se feien los exàmens per a elaborar l’informe PISA, que vol dir programa per a l’avaluació internacional d’estudiants, per si algú quedava sense saber-ho.

// Joaquim Torrent

Les comarques de la Franja presenten una catalanitat primigènia, consubstancial —molts cops, però, no autopercebuda pels mateixos habitants—, de la qual la mateixa llengua n’és la mostra més evident, fins al punt que el concepte de “Franja” en depèn, ja que si en negues la llengua també en negues la seua mateixa existència.

// Carles Sancho Meix

Quan vaig començar a estudiar a Terol magisteri, el curs 1974-1975, vam coincidir un grup d’estudiants del Matarranya que ens coneixíem i teníem amistat perquè havíem fet el batxillerat a l’Institut d’Alcanyís. A primer curs, en l’especialitat de Ciències Socials, vam trobar-nos amb la presència a l’aula de tres estudiants valencianes que eren amigues i sempre anaven juntes i entre elles parlaven la seua llengua. Nosaltres estàvem sorpresos perquè les enteníem perfectament, així que, quan coincidíem, parlàvem elles en valencià i nosaltres en allò que en dèiem xapurreau, sense cap problema de comunicació. Que això passés a Terol, un territori de parla castellana, significava per a nosaltres una agradable novetat respecte a la nostra llengua.

// Patrici Barquín

Expliquen que, durant los dies previs a la Revolució Francesa, estava Robespierre fent un beure a una cantina, bar o fonda, quan va veure una cridadissa de gent que passava pel davant del finestró del local. Sense pensar-s’ho ni un instant va arrencar a córrer com un esperitat cap al carrer. Los acompanyants, sorpresos per la reacció, lo van increpar:

// Marina d’Algars

Penso que, a hores d’ara, tothom està assabentat de la vaga internacional i reivindicativa de dones, el 8 de març de 1018, dia Mundial de la Dona, convocada per diferents col·lectius i associacions feministes a més de 150 països.

// Ramon Sistac

Confesso que he triat la paraula amb el procediment més atzarós possible. Podria haver escollit de la mateixa manera “escolapi”, o “estuari” , però això —els camins del subconscient són inescrutables— és el primer que m’ha vingut al cap.

// Francesc Ricart

Com hi van! Tothom s’atreveix amb els febles i amb la feblesa. Si parlem de llengua catalana, no hi ha dubte que és el punt més vulnerable de les «societats» catalanes i que la Franja és una d’aquestes «societats» més vulnerables.

// Francesc Ricart

Ara per ara no vull entrar al drap amb l’episodi de Sixena, per bé que des de la part catalana s’ha viscut com un gran menyspreu de l’Estat espanyol fruit de la vigència de l’article 155, tal com avançava en la meua col·laboració anterior.