Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

No som d'eixe mon

Disparar al pianista

// Francesc Ricart

Disparar al pianista // Francesc Ricart

Permeteu aquest títol tret del del film Tirez sur le pianiste de François Truffaut. I és que vull parlar del meu article En som conscients de la història de la Franja? i dels “efectes” sorprenents, o no, que va provocar a la xarxa, fins a cridar l’atenció de mitjans que van carregar irritats contra el President Torra per haver-lo promocionat. 

Continue Reading

Diccionari per a poca-soltes

Escudella 

// Ramon Sistac

Forma catalana del llatí SCUTĔLLA ‘tassa’, diminutiu de SCŬTRA ‘safata’. Com l’espanyol escudilla i l’aragonès escodiella és un cas típic de metonímia, tant freqüent amb els noms de plats: paella (d’arròs), olla (barrejada), cassola (de tros), caldereta (de peix), etc.; ja que, en origen, “escudella” designa el recipient però s’acaba aplicant a la sopa que s’hi posa. La “terra d’escudelles” es feia servir abans per fer neta la platerada, mentre que “escudellar” és escaldar les sopes (dites escaldades, minestrades o escudellades) i, per extensió, servir el menjar als plats. També, en sentit figurat, és fer córrer alguna informació que no s’hauria de saber (actitud pròpia de bocamolls). Com a curiositat, el catalanisme escudella s’usa en alguns parlars andalusos, on designa una mena de guisat fet de trumfes (patatas en escudella). Esment especial mereix l’escudellòmetre, fabulós invent de Santiago Rusiñol que havia d’acabar amb la fam al món, i que modernament s’aplica en l’argot excursionista al fogonet de cartutx on es bull (o si més no s’intenta) l’odiosa sopa de sobre.

Continue Reading

U12

Relats dels tres rius

// Esteve Betrià

Amb pare de Mequinensa i mare de Ginestar —dues viles ebrenques— Jaume Arbiol, nascut el 1979 a la ciutat d’Elx, resideix de 1980 ençà a la vilanova de Mequinensa. Llicenciat en història per la Universitat de Lleida, ha donat a conèixer diversos treballs relacionats amb la història mequinensana del segle XIX publicats a l’anuari local L’Angorfa i és autor del volum historiogràfic Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle dinou (2021) amb el qual obtingué el III premi d’Investigació Jesús Moncada el 2020; i encara el passat desembre ha estat guardonat amb la beca de l’IEBC.

Continue Reading

Columnes

Al compàs de les estacions

// Vicent Pallarés Pascual

La masoveria és una pràctica ancestral que encapsula el ritme inalterable de les estacions. És un relleu cronològic que es desplega amb precisió, com una dansa que respon a la llum del sol i als recursos que la terra ofereix. Un retrat del cicle de la vida, en el qual les estacions són protagonistes ineludibles.

Continue Reading

Se va solsint

La terra

// Patrici Barquín

La terra, allò que tant si vols com si no, té la capacitat d’enganxar-se, d’agarrar-se de les formes més subtils i més persistents que puguem imaginar. Tant és així que només de mirar-la és capaç de ficar-se als ulls. Una simple volada d’aire i ja la tens allí empegada. N’hi ha prou a fer una petita passejada pel damunt del terra nu i ja la tens enganxifada a la sola de les sabates, i si hi ha una mica de guarell, no passarà massa temps sense que aprofite per a relliscar suaument per dintre de les sabates i envolte els torterols, fent pell i terra una sola peça difícil de separar.

Continue Reading

Diccionari per a poca-soltes

Castrar

// Ramon Sistac

Castrar ve del llatí CASTRARE, i existeix en totes les llengües romàniques. Capar ve de capó, mentre que crestar segurament és la barreja entre la metàtesi «crestar» i l’etimologia popular «tallar la cresta», és a dir la virilitat. Si el capó és un gall, el crestó és un boc capat, i de carn ben fina. Tasteu el crestó en escabetx de la fonda Miralles d’Horta de Sant Joan, o, si teniu influències, el guisat que en fa Tonya d’Unarre (vall d’Àneu) on, si no recordo malament, s’accedeix passant per un cartell que diu «parleu bé, si us plau».

Continue Reading

Columnes

Misteriosos bolets

// Vicent Pallarés Pascual

Amb la vinguda de les pluges surten, si les condicions acompanyen, els esperats bolets. Sempre em sorprèn com s’inicia aquest particular procés social amb ells, en el qual, en aquestes contrades, les persones necessiten anar al bosc a cercar-los com si d’això en depengués la seva nutrició.

Continue Reading

Esparpillant paraules

Conservar 

// Roberto Albiac

Pel foradet del contenidor verd van caent les botelles que tenia a la galleta del vidre, sinto com impacten contra el contingut i el soroll estrident me fa aguaitar: pots abandonats xafats, que trist… La de voltes que ham seguit lo ritual a casa, en acabar de cuinar un plat de llegums, d’embotir l’espart ensabonat en la cullera i dixa’l «ben llimplo», com qualsevol peça del «fregote»; de tornar a la vila, com a estudiant, carregat dels tàpers i dels pots buits acumulats al rebost; d’anar a la tenda en mostres de taps vells a compra’n perquè s’havien fet malbé reutilitzant-los.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: