Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

Del no res al principi de la normalitat (Apunts per una autobiografia lingüística)

// Antoni Bengochea

Xapurriau. Aquella paraulota sempre em resultava sospitosa. De menut reconec qu’alguna vegada l’esmentava, però sempre era per evitar soltar allò que tothom deia (i encara diu) i que em resultava tan llarg, confús i fastigós: “la nostra llengua és una mescla (ara m’agrada dir més barreja) de català, valencià, tortosí, aragonès, castellà, etc.”. La clau era sobretot que no aparegués sol el mot tabú: “català” (que, quan parlàvem amb catalans. tot s’ha de dir, moltes vegades l’empràvem).

llegir més 1 Comentaris

Paraula

// Ramon Sistac

In principio erat Verbum (Έη αρχή ήν ο Λογός, ‘al començament existia la Paraula’). “Paraula”, tanmateix, no ve pas del llatí VERBUM, sinó de PARABOLA. Paraula de Déu. Paraula d’honor. Paraula d’escolta (de ‘boy scout’). Paraula d’amic. T’agafo per la paraula. És un home/dona de paraula. Ni una paraula de més! Dir la darrera paraula.

llegir més Sense Comentaris

Feudalisme

// Marina d’Algars

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l’Edat Mitjana a Europa. La societat estava estructurada en diferents estaments. Gràficament es pot representar amb una piràmide dividida en tres parts. A la punta o vèrtex estaria el rei, continuant cap a la base els nobles, el clero, i a la base, el poble, les classes populars, urbanes i pagesos.

llegir més Sense Comentaris

L’home de fraganyó

// Parici Barquín

Va passar. Juro que no ho he somiat. Va passar i, a més a més, va passar durant un concert de “Los Trogloditas”. Ni en los meus somnis més humits podria haver arribat a imaginar una conversa de tal envergadura a un concert de “Los Trogloditas”, i és que, a camins, la columna del Temps de Franja me la regalen pel carrer i no tinc ni que esforçar-me lo més mínim

llegir més 1 Comentaris

Debut canareu

// Roberto Albiac

A finals d’octubre del 2009, uns dies després de la mort del meu iaio patern, me van picar al mòbil des de Tortosa: “És vostè Roberto Albiac? Mire, que no trobem professors en experiència docent a la nostra llista per a cobrir una substitució de francès, que li importaria debutar demà a l’Institut Sòl de Riu d’Alcanar?”. Jo, al·lucinant, i en lo tremolor al cos, vaig contestar: “Pos claro que hi vull anar!”. Un any i pico que estava a les llistes d’interins de les Terres de l’Ebre, era dels últims per numeració i encara no m’havia estrenat. Aquella nit a penes vaig dormir pensant: “ai, mare, què em trobaré per allí, no he fet una classe en la vida…”. Tenia davant meu lo somni pel qual havia batallat, l’oportunitat de treballar a l’ensenyament públic després d’haver superat sis anys d’estudis universitaris.

llegir més 1 Comentaris

Jo no parlo chapurriau

// Ana Soriano Barberán

Vaig nàixer a Vall-de-roures el 1955 i vaig anar al col·legi de les monges fins els 12 anys, que vaig anar interna a Alcanyís. En aquella època, estave mal vist parlar la nostra llengua; sovint, si mos sentien, aquelles santes dones saltaven: “¡Hablad cristiano!”. Jo, innocent, pensava que els que parlaven castellà eren més cultes, més educats, més distingits, més rics…

Una vegada, a mitjans dels 60, no recordo com ni perquè, vaig copsar que una de les monges mos entenie quan les xiquetes parlàvem entre natres en el que anomenàvem “chapurriau”, i a més no mos renegave. La sorpresa va poder més que la timidesa: “vostè mos entén!”, li vaig dir un dia, i ella, rient: “És clar!, sóc catalana”. Així que allò que parlàvem no ere ‘chapurriau’, ni ‘balbuciau’, ni ‘susurrau’… ere català!

llegir més 14 Comentaris

Lletania del bon barbut

// Patrici Barquín

Òstic tu, sembla mentida a quina velocitat passa lo temps. Fa dos dies estàvem a l’estiu i ara, sense més ni més, ja estem abandonant los bons propòsits de començament de curs. Vull dir que, desprès d’acabades les vacances, a un li entra un no sé què de voler canviar de vida i fer-se bons propòsits o, si més no, jo pensava que ja anava sent hora d’organitzar-me eix desordre de vida que porto.

llegir més Sense Comentaris

Calentures mentals

// Patrici Barquín

Crec que hem passat un estiu en temperatures prou elevades com per a permetrem eix títol de columna. No voldria donar peu a malentesos. Alluny de les meues intencions està evocar cap mena d’imatge eròtica, obscena o pornogràfica. Al contrari, eixa calor que hem patit no donava gaire peu a acrobàcies sexuals. Més bé convidava a estar-se ben quiet a la vora del ventilador prenent líquids i pregant per a que arribés la nit, en la vàcua esperança d’una mica de fresca.

llegir més 2 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: