El shock posttraumàtic de deixar el poble i tornar a la ciutat a finals d’agost per reprendre l’activitat laboral és, sí menys no, impactant. Tu tornes entristida perquè has deixat enrere uns dies de tranquil·litat, de viure sense horaris i de compartir moments a la plaça major amb les teues amigues de tota la vida amb l’orquestra de fons i tornes a la ciutat i et sents una estranya, de nou, algú que passe, però que no hi és, algú que no forme part d’aquell escenari.
No trobareu una ciutat o un poble que es consideri important sense els seus carrils bici, funcionant o planificats per a la seua implantació a curt termini. Sembla que la tradició del Països Baixos s’hagi estès per tot arreu. Tant de temps els cels de ciutats i pobles contaminats i no havíem fet gran cosa contra la pol·lució a ran de terra, ni contra el forat de la capa d’ozó!
Les denominacions varien: de primer són “reines”, “dames” o el gentilici del poble, i com a complement, “infantil”, “d’honor” o “de les festes”, en un costum que va succeint-se de forma similar cada any a la festa major de molts pobles. Conviuen lo sector infantil i el de més edat, les xiquetes i les jóvens d’uns 18 anys, sovint les “quintes” —concepte suposat quan hi havia mili masculina i també ara, inexistent—, que presidiran los actes més solemnes i tradicionals de les festes d’estiu.
Des de fa mesos, la Franja de Gaza és l’escenari d’una destrucció massiva que molts consideren un genocidi. Des del primer dia, la campanya israeliana va mostrar clarament que l’objectiu no era només la seguretat, sinó l’eliminació d’un poble sencer. Les xifres parlen per si soles: desenes de milers de morts, amb estimacions que superen els 40.000, i altres estudis que preveuen fins a 186.000 morts directes i indirectes.
En un estiu tan pobre de televisió, és un entreteniment valuós gaudir dels Jocs Olímpics. Reconec que la cerimònia inaugural (tan formosa com enfarfegadora) a la bellíssima ciutat de París, me va mantindre enganxat a la pantalla.
Una de les primeres Accions de Govern d’en Jorge Azcón, el nostre president, va estar el viatge a Brussel·les del 31 de gener per a fer saber a la Unió Europea que a l’Aragó els que parlem català no parlem català. Aquesta Acció de Govern del president va estar precedida per la destitució de n’Ignacio López Susín com a director de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.
Sovint me ressonen al cap les paraules d’aquell discurs tan conegut del Club de la Lluita que venie a dir, molt resumidament, que dediquem les nostres vides a faenes que odiem per a comprar coses que no necessitem, que la joventut està desarrelada i no té objectius. Ho penso sobretot ara, que s’apropen les vacances d’estiu i veig reproduccions pràcticament exactes de models de vacances, de “plans d’estiu” i penso… de veritat a tothom li agrade el mateix?
A principis d’aquest mes de juliol, la Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, va obrir un expedient per conèixer l’estat actual del monestir de Sixena amb referència als plans del govern d’Aragó per a l’obertura de la sala d’exposició de les obres d’art recuperades —a Catalunya en diuen espoliades pel 155— del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Cal recordar que tant la sala d’exposicions com tot el Monestir de Sixena porten gairebé dos anys tancats i barrats pel motiu o l’excusa de les obres d’ampliació o museïtzació. Ja fa mesos la DGA va reconèixer el retard.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
