Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

L’Ebrefolk canta i balla a Pena-roja

// C. M. Z.

L’Ebrefolk, «campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià», en la seua 10a edició, ha fet estada, per segona ocasió, a Pena-roja. Després de passar per La Jana (al Baix Maestrat, País valencià) i abans de fer cap a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, a Catalunya), on té la seu principal, el diumenge 3 de juliol l’Ebrefolk va portar sons i ritmes tradicionals a la vila de Pena-roja, on va aplegar mestres i entusiastes de tota la redolada.

llegir més

La millor portada de 2021

// Redacció

El 18 de juny, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) va celebrar la seva 40a Assemblea i la 14a Convenció de la Premsa Comarcal i Local a Barcelona.

Com a cloenda, es van lliurar els ‘Premis Premsa Comarcal’ i els reconeixements a les trajectòries dels mitjans més veterans. El Premi a la Millor Portada de revistes bimestrals, trimestrals i semestrals se’l va endur Temps de Franja amb ‘Sostenible… per a qui?’ publicada el gener de 2021. Va ser una sorpresa inesperada, atesos els mitjans tan minsos de la nostra publicació, però alhora, un reconeixement a la feina voluntària de tots els col·laboradors de la revista i, naturalment, als nostres subscriptors, sense els quals no seria possible l’existència d’un mitjà com el nostre, a Aragó i en català.

llegir més

Inauguració de la jornada ‘Lletres que són ponts’ per Ramon Sistac

// Ramon Sistac

El 15 de maig de 1915 Pompeu Fabra, al teatre dels Camps Elisis, va llegir el discurs inaugural dels Jocs Florals de Lleida, dels quals aquell any exercia la presidència. Entre altres coses va dir:

En els primers períodes de la nostra renaixença literària, sentint els escriptors la necessitat de refer la llengua i no havent-hi una autoritat reconeguda per tothom, cada un d’ells resolia a sa manera els múltiples problemes de lèxic i de gramàtica que s’anaven suscitant. L’obra llur havia de resultar necessàriament fragmentària, mancada d’unitat, entacada d’innombrables errades. A les tares adquirides per la llengua durant els segles de decaïment literari, venien a afegir-se’n de noves, més vergonyoses perquè aquestes eren volgudes. La llengua s’engavanyava d’arcaismes revessos i de neologismes malfargats; tot, però, dins una mètrica i una construcció purament castellanes, que tothom acceptava com a bones.

llegir més

Buscant un Pacte Nacional per la Llengua*

// M. D. Gimeno

La consciència de la crisi que està patint la llengua catalana al seu territori patrimonial ha animat a la Generalitat de Catalunya a engegar un ambiciós projecte per revertir-la: l’anomenat “Pacte Nacional per la Llengua”. S’està presentant a la societat civil. A Tarragona l’acte es va celebrar el passat 30 de març, a l’Antiua Audiència, presidit per Pau Ricomà, alcalde de la ciutat, i amb la presència de dos catedràtics de Sociolingüística: Francesc Xavier Vila, ara Secretari de Política Lingüística, i Miquel Àngel Pradilla, professor a la URV, que ha dirigit l’informe previ “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana”.

llegir més

Crònica de la jornada ‘Lletres que són ponts’ a Mequinensa

// Carles Terès

Dissabte passat, vaig tenir la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», organitzada pel Grup d’Investigació Coses del Poble de Mequinensa. Es tractava d’una mena de marató de presentacions d’obres d’autores i autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules, i estes paraules les escrivim amb lletres de les bones, malgrat la fal·lera mostrada al llarg dels segles per dificultar-nos-ho: ja se sap que «para escribir, ya está el castellano» (o, com es veu a la ja famosa foto de la pancarta dels nefastos ‘Fets de la Codonyera’: «Chapurriau parlat, no escrit»). Aquesta dificultat no es limita a la nostra banda del riu. Com ens recordava l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, els catalans nascuts abans de la mort del dictador, tampoc no van ser alfabetitzats en la llengua pròpia.

llegir més

100% Català*

// Laia Solé navarro

La nit. La nit dels Museus, la nit de cap d’Any, la nit de Nadal, la nit de Sant Joan. Cada nit és especial, però La Nit de les Revistes i premsa en Català del passat 30 de novembre va ser un esdeveniment memorable. La diversitat de periodistes catalans només es pot apreciar en trobades com aquesta per celebrar els guardons significatius del periodisme. En plena inestabilitat de la llengua catalana, la premsa i les revistes en català resisteixen.

llegir més

Placa per Jesús Moncada*

// Mariano López Lacasa

El passat dia 17 de desembre, l’ajuntament de Barcelona va retre un homenatge al nostre estimat Jesús Moncada col·locant una placa literària on va viure, al carrer Torrent de l’Olla 157, al barri de la Vila de Gràcia.

llegir més

El futur del català (a Catalunya): el plurilingüisme autocentrat*

// Natxo Sorolla

A la Franja tendim a focalitzar els debats de la llengua sobre «què parlem?». I quan tenim una mica més de pau, reflexionem sobre quin paper ha de tindre eixa llengua al dia a dia. A Catalunya històricament el debat ha passat per si només el català havia de tindre un paper essencial i primordial a la societat, i sobre la difusió del coneixement de la llengua. Però ja porten dues dècades en què la preocupació ha virat cap a l’ús de la llengua, més que no pel coneixement.

llegir més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: