Em sorprenen les subtileses del Senyor Ricart provocant un cúmul d’interrogants. Els que no estan en el seu terreny, és perquè no tenen la capacitat de discerniment? Són incults? Amb manca d’imaginació?

Desconec les avantatges que pot aportar-nos una república.

En el meu periple aragonès m’he trobat algunes persones preocupades per la llengua. Vull dir preocupades no pel seu esdevenidor, sinó de les formes diverses que pren a les nostres viles. La peculiar (per dir-ho d’alguna manera no gaire depriment) situació del nostre petit idioma, ja ho porta, això.

M’acabe de caure a les mans lo número 144 del nostre periòdic Notícies del Matarranya. Mos informe de totes les activitats i notícies que es produeixen a la nostra comarca amb moltes fotografies i il·lustracions, un gran encert perquè mos agrade més mirar que llegir.

A l’anterior Temps de Franja apareixia una crònica sobre el lliurament “clandestí” del Premi Guillem Nicolau. Dedicat a un humanista del segle XIV, rector de Maella, ha viscut una trajectòria intermitent i discreta des de la primera concessió l’any 1986.

Aquest matí he escoltat per internet que el nostre president ha enviat un regal a alguns alcaldes de pobles de la província de Lleida.
Es tracta d’un llibre amb la millor de les intencions, titulat Tejidos de vecindad, que parla de totes les coses que ens uneixen als aragonesos amb els catalans. Crec que la publicació està relacionada amb la magnífica exposició Dicen que hay tierras al este, que algun dels redactors de la vostra revista ja han comentat.

Comentant la missa funeral celebrada a Maella pel compositor José Peris Lacasa en una carta meua al número 134 de Temps de Franja, vai afirmar que sempre parlava en castellà quan venia a la vila.

Un mes abans de la inauguració –el 4 de març– de la nova ubicació de la biblioteca pública de Vallderoures, em vaig presentar a l’equip que l’estaven preparant oferint-me per ajudar en lo que els calgués i que jo pogués fer, i varen acceptar-me;