23 de gener de 2020, 7 del matí

I si. Esta nit l’hem passada sense poder pegar ull. Amb una ansietat i angoixa que feia mesos que no ens feia companyia. Situació molt delicada que patim a casa. Portem més de 2 dies sense llum, sense calefacció, sense aigua calenta, sense cuina, sense poder escalfar un biberó a la menuda, la qual viu esta situació de forma alegre i divertida perquè no és conscient del que passa i, lamentablement, tornarà a passar.

(Carta enviada pel Secretari de relacions del sindicat USTEC·STEs (IAC) a diversos mitjans aragonesos i estatals)

El president de l’Aragó, Javier Lambán, va declarar fa poc que “Bona part dels energúmens que aquests dies incendiaven Catalunya han sortit de la fàbrica de l’escola catalana i TV3”, paraules que afegien acusacions d’“adoctrinament” d’aquestes institucions contra la seua població. No ho va dir en un bar, sinó en una sessió de control parlamentari, tal com recull l’Heraldo de Aragón en l’edició electrònica del 25 d’octubre.

Ha estat una agradabilíssima sorpresa l’aparició de les Vinyetes al vent d’en Tarroc. Els personatges, d’una innocència entendridora, ens trasnmeten sense paraules un missatge punyent i lúcid.

Raimon Lamora Salvador

Finestres

 

---

*Publicat a Temps de Franja n. 141, abril 2019

Creies que exageràvem? No te n’adones que tothom diu el mateix? O potser hauria de dir diem? Sense adonar-nos-en hem caigut al seu parany! El reduccionisme del llenguatge és la primera llei de la neoparla. Frases curtes. Missatges clars. Paraules senzilles. Repetides. La simplificació de la llengua porta a la simplificació de les idees: blanc o negre; carn o peix; bé o mal. Estàs amb mi o contra mi.

La cartera em porta una carta certificada de la Jefatura Provincial de Tráfico. Com altres casos en la mateixa situació, tot i la mala lleit que se’m posa, faig un somriure forçat a la missatgera, que al cap i a la fi no hi té cap culpa (col·laboracionista!) i m’aguanto la tremolor de cames i la indignació.

A Benavarri en la representació del “Nombramiento del conde de Ribagorza”, com figura als cartells promocionals, marginació de la llengua autòctona —igual que a les Paüls en la teatralització de la crema de bruixes—… Quan s’arriba al punt que els mateixos parlants renuncien a la llengua!…

A Aragó s’ha fet una bona faena, m’atreviria a dir que excel·lent, associant la nostra llengua (tant o més aragonesa que el castellà, no ens n’oblidem) a una determinada tendència política o fins i tot a un imaginat imperialisme de pa sucat amb oli dels catalans, com si no en tinguéssen prou ells, de problemes.

Fullejant la revista n. 142, percebo que es magnifica la llengua, no sé si per l’amor d’aquesta, o si s’amaga alguna altra intenció.

A la carta dels lectors, un senyor de Vinaròs apunta l’error de determinat topònim. Potser opina o pensa que la facultat d’escriure el substantiu del seu poble, amb el criteri que estimen oportú, no pertany als seus habitants?